Aristòtil i la lògica

A hores d´ara, haurem de revisar aquest concepte mil·lenari i adaptar-lo als criteris dels nous filòsofs que avui en dia comanden els designis educatius a les nostres illes.

Per introduir-los al cas que ens ocupa, hem de tenir en consideració que les decisions dels ciutadans es veuen condicionades pel que diuen científics i experts en diferents àmbits. Per això, si hom vol conduir per una autovia a 160 km/h, no podrà, ja que hi ha uns experts que han comprovat que un possible accident seria fatal.

Si una persona vol fumar cànnabis, ha de saber que està prohibit, perquè els científics han verificat que tindrà conseqüències negatives per la salut. I així, podríem enumerar infinitat d´exemples, fins que els antisistema del nostre actual Govern balear, contradictòriament al que haurien de fer, decidiren que s´havia d´anar en contra de tots els estudis, de totes les investigacions, de tota l´experiència prèvia en matèria lingüística educativa.

I ho disfressen tot dient que és llibertat per a les famílies. El que no diuen és que aquesta llibertat juga en contra de l´ensenyament dels seus fills i filles, car tots els estudis importants ens diuen que als territoris amb dues llengües en contacte, la de menys presència global a la societat ha de ser la d´ensenyament als centres escolars, com a millor manera d´aconseguir un bilingüisme efectiu.

Per altra banda, la conselleria d´Educació dóna llibertat a les famílies per triar la llengua del primer ensenyament. Contradictòriament al que prediquen, no donen llibertat als centres per elegir el seu model lingüístic.

L´òrgan que fins ara tenia el màxim poder decisori als centres, el Consell Escolar (on estan representats l´equip directiu, les famílies, els docents, l´Associació de Mares i Pares, els ajuntaments i el personal no docent del centre) li han llevat aquesta potestat. Tal vegada perquè els diferents representants havien de consensuar aquest model, i la paraula consensuar no està al diccionari d´una conselleria d´Educació que cau, de nou, en una contradicció.

Donen una falsa llibertat per a uns i no una vertadera per als altres. Les famílies poden triar llengua però els centres no poden triar projecte lingüístic. On és la llibertat?

A més, les famílies fan aquesta pseudoelecció lliure sense saber quin serà el Projecte Lingüístic obligat. Perquè amb la improvisació que caracteritza a la consellera Joana Maria Camps i el seu equip (o hauria d´haver-ho escrit en ordre invers), per la tardança en publicar l´ordre del TIL (Tractament Integrat de Llengües), els centres no han pogut preparar els seus Projectes Lingüístics.

I la seua redacció, de forma contradictòria a com hauria de fer-se, serà precipitada i sense reflexió. Els pares i mares no saben com accediran els seus fills i filles a les diferents llengües, ni en quin idioma es faran les diferents assignatures o es desenvoluparan els continguts, ni de quins recursos disposarà el centre per fer-ho. És una elecció totalment a cegues, com a qui li embenen els ulls per anar a una exposició de Picasso.

Així i tot, un 77 % de les famílies de les Illes, contradictòriament al que s´esperaven al Govern balear, han demostrat preocupar-se realment de donar a la seua progenitura un formació lingüística el més completa possible i han fet l´elecció del català com a primera llengua, tal i com recomanen tots els experts d´arreu del món en situacions similars a la que tenim a les nostres illes.

Malgrat l´engany de la conselleria d´Educació. Malgrat no dotar de llibertat d´elecció ni de vot als Consells Escolars. Malgrat no conèixer el Projecte Lingüístic del centre on els seus fills i filles hauran de passar el propers nou anys.

Vist tot això, haurem de redactar una nova definició del Principi de Contradicció: «Res pot ser i no ser al mateix temps i en el mateix sentit...o sí».

Com gaudiria Aristòtil estudiant el que passa als nostres dies!