La nova llei educativa (Lomqe) neix amb la intenció de resoldre les mancances educatives a l´Estat espanyol. Res a dir, ja que per solucionar un problema s´ha de començar per reconèixer-lo. La següent estació en aquest viatge és el diagnòstic. Aquesta diagnosi és fonamental per esmenar la qüestió. Einstein ja deia que «la formulació del problema és més important que la solució». Explorem quina diagnosi han fet el ministre Wert i els seus col·laboradors sobre l´educació a Espanya.

Un dels arguments que més destaquen és l´alta taxa d´abandonament escolar (24%) que hi ha a territori espanyol. A Balears aquesta xifra augmenta al 30%. El Ministeri compara aquestes dades amb els països de la UE, així Espanya hi surt perdent i aquesta és l´excusa perfecta per justificar la reforma. Establim, però, una altra comparativa: a Espanya, l´any 1994 hi havia un 36% d´abandonament escolar. L´any 2012 la xifra era del 24%, dotze punts menys. I a Balears s´ha reduït des del 2009 del 40 al 30%. Si aprofitássim la comparació històrica per manifestar que el sistema educatiu funciona correctament, mentiríem. Wert aprofita la comparació amb la UE per justificar la reforma. Menteix. Creiem fermament que s´ha de fer una anàlisi més profund del context social per emprar aquestes dades com a justificadores de la nova llei.

Una altra de les raons és el baix nivell acadèmic de l´alumnat. La referència que prenen és l´informe PISA. Ja comentàrem a l´article «Fal·làcies sobre PISA», la importància de l´anàlisi qualitatiu d´aquest informe, molt per sobre de les tan repetides dades numèriques. No només això. Hem de tenir en consideració que aquest informe no el realitza cap institució educativa o pedagògica, sinó que el du a terme l´OCDE, una organització econòmica i, per tant, amb uns interessos específics. I que només avalua tres àmbits: lector, matemàtic i científic. Què passa amb la resta d´intel·ligències? Què passa amb la resta de competències? La música, l´art, la interacció, el treball cooperatiu, l´activitat física, la creativitat, el pensament crític... no són importants?

El següent motiu és l´alt percentatge d´atur juvenil (57%!). Donar la culpa a l´escola de l´alt índex de persones joves que no treballen és, si més no, incomprensible i irresponsable. A més, hem vist publicitats de la llei on tenen la poca vergonya de fer la comparació amb Alemanya! (8%). Això va lligat amb el següent argument: el 23% de joves espanyols ni estudien ni treballen. I de nou, com els convé, ho comparen amb la UE. Cap reflexió sobre el perquè. Cap esment al funcionament del nostre mercat laboral. Cap autocrítica a les poques sortides que els governant donen. Cap referència a la fuga de cervells que es pateix arreu de l´estat.

Després d´això... res. El buit. La vacuïtat. Obviar el que no es pot obviar. Silenciar el realment important.

Cap referència al nombre d´alumnes per classe, un dels elements més necessaris per donar una atenció individualitzada als nostres alumnes.

Ja que ells comparen, nosaltres també ho farem: Finlàndia té 15 alumnes per classe a primària. A Balears, no baixam de 25). I saben per què? Perquè això necessita d´una forta inversió.

Cap referència a una millor formació inicial i permanent del professorat, que ens permeti millorar la nostra pràctica i aplicar unes metodologies adequades als nostres temps (a Finlàndia, el pressupost de l´Estat en formació del professorat és una de les prioritats del Govern). I saben per què? Perquè això necessita d´una forta inversió.

Cap referència als contextos familiars, a la conciliació de la vida laboral i familiar, a les beques. (Al país nòrdic, les famílies tenen ben clar que són els primers responsables de l´educació de les seues filles i fills i l´Estat contribueix amb la gratuïtat de menjadors i materials escolars). I saben per què? Perquè això necessita d´una forta inversió.

Cap referència a les polítiques en matèria educativa, a la necessitat de pactes educatius on experts i implicats en educació siguin protagonistes. (A Finlàndia existeix un consens polític sobre l´educació, i això li dóna estabilitat al sistema. Espanya ja ha patit set lleis educatives). I saben per què? Perquè això necessita d´una forta inversió.

I cap referència als suports per als que més necessitats, a l´alumnat amb necessitat de suports i immigrants. (A Finlàndia tenen una filosofia clara: que cap alumne es quedi endarrerit. Com? Amb tutors personalitzats, classe de recolzament i atenció personalitzada) I saben per què? Perquè això necessita d´una forta inversió.

La comissària europea d´Educació, Andrul·la Vassiliou, ha recomanat en diverses ocasions que malgrat la crisi, l´educació requereix un augment en la inversió. Finlàndia dedica un 7% del PIB a educació. Espanya, el 5 %. Només gasten menys Grècia, Eslovàquia i Luxemburg.

En conclusió, creiem que la diagnosi és errada i per tant, la solució Lomqe és incorrecta. El malalt té la pell engroguida. Ha anat al metge i li han comunicat que té un problema al fetge. En lloc d´intentar curar-li la malaltia hepàtica, li han receptat maquillatge perquè recuperi el bon color.

Aquesta és la llei d´en Wert.