Jo som mestre d´escola. I estic ben orgullós de ser-ho. Perquè és un dels oficis més importants que hi ha. Perquè de mi depèn el futur d´aquest poble. Perquè de mi han de nàixer les properes generacions d´homes i dones. I ho dic ben fort i ben alt.
Jo som mestre d´escola, i m´agrada la meua feina. M´agrada com construeixen el seu saber, com descobreixen el món, com somien amb els seus incipients escrits. M´agrada veure espurnes als ulls del meu alumnat quan els hi cont una història. O com riuen si faig un dibuix a la pissarra. O com les seues neurones desperten en deixar a l´aire una bona pregunta. M´agrada veure el seu gest quan els felicit. Com formen un debat de qualsevol comentari. Com discuteixen per crear.
Jo som mestre d´escola i no manipul. Ni adoctrin. Perquè els meus petits no entenen de política. Perquè si en senten parlar es deuen avorrir. Jo els faig pensar, reflexionar. Que siguin crítics i autocrítics. Que aprenguin a dubtar. Que es qüestionin allò que els envolta. Que aprenguin a no conformar-se amb un humà inhumà. Perquè si pensen, ningú els enganyarà.
Jo som mestre d´escola i no som un gandul, perquè faig molta feina. Treball molt, faig sis hores al centre cada dia, cinc de classe. Treball molt a la tarda, corregesc treballs, escrits, activitats, redaccions, proves. Si en cada alumne/a invertesc 10 minuts, per acabar les correccions necessit 250 minuts. Treball molt, perquè, a més, he de preparar les classes, i fer les programacions, i redactar les unitats didàctiques. Treball molt, perquè, a més a més, cerc informació, i realitz adaptacions, i estudi com fer avançar els projectes de classe, i com fer material atractiu... I no, no som un privilegiat per tenir vacances i ponts. Perquè aquesta feina és dura. He fet feina carregant i descarregant camions a 40 graus, i ser mestre és ben semblant. I te´n vas al llit amb el cap ple de preocupacions: que si un no ha dut l´entrepà, que si l´altre està molt agressiu, que si ella no té per comprar els llibres o que si l´altra no aconsegueix millorar.
No som un privilegiat perquè ningú m´ha regalat res. Perquè un privilegi es un avantatge que es concedeix a algú. I a mi ningú m´ha concedit res. He fet una carrera universitària. He fet unes quantes oposicions fins que vaig poder ser funcionari. I qui vulgui ser mestre, ja ho sap, està obert a tothom. Només ha de fer el mateix que vaig fer jo i comprovarà que es treballa de valent.
Jo som mestre d´escola i no he tingut una bona formació. A les universitats s´ha d´ensenyar millor, perquè aquest ofici és cabdal per a la nostra societat. I la formació permanent també ha de ser millor, perquè és clau. El món canvia i nosaltres hem de canviar amb ell. I les administracions han de procurar que les dues formacions, la inicial i la contínua, siguin de qualitat. Aquesta no pot dependre de les inquietuds dels mestres, sinó d´uns correctes plans formatius. El mes de juliol no és de vacances, perquè estam a disposició de l´Administració. Per què no ens formen? Per què no ens donen cursos de reciclatge o de millores educatives o d´innovacions metodològiques? Senzill: perquè als diferents governs els hi surt més barat enviar-nos a casa que pagar-nos aquesta formació.
Jo som mestre d´escola i dic, com a professional de l´educació, que el TIL no és un projecte pedagògic, és una obsessió. És la forma de penjar-se una medalla política. I de castigar la ja prou castigada llengua pròpia. No servirà per millorar en anglès. Ningú m´ha preguntat a mi, ni a la meu gent, professionals de l´educació, com s´hauria de dur a terme aquest projecte. És un desgavell que posa en escac i mat tota una generació de petits i petites. I jo seré mestre tota la meua vida. I aquests governants passaran i jo continuaré quan d´ells no se senti ni a parlar. I per això afirm que no es pot jugar ni experimentar amb el futur dels nostres fills i filles. Ni amenaçar als que han de dur a terme aquesta tasca. Ni menysprear-los. Ni insultar-los. En quin país desenvolupat i democràtic s´ha vist això?
Jo som mestre d´escola i tenc companys i companyes que no fan bé la seua feina. I que no s´esforcen el necessari. Per sort, però, són minoria. I d´aquests n´hi ha a totes les feines. I no els criticaré. Jo també faig moltes coses malament. Intentaré, des de la meua humil posició, donar-los un exemple de professionalitat. I un exemple de contínua formació, de voler millorar sempre, i d´estimar la meua feina. I a veure si pugen al carro. Per això, cadascú dels mestres ha de ser conscient que cal ser un exemple, un model a seguir. I que no ho sabem tot: hem d´estar oberts i atents a cada consell, a cada novetat, a cada innovació.
Jo som mestre d´escola i seguiré aprenent, perquè el meu ofici és dels més importants del món. Seguiré fent pensar mentre faig autocrítica. Seguiré ensenyant al meu alumnat i aprenent d´ell. Seguiré formant i formant-me. I estimant l´alumnat. I sent respectat per ell. Seguiré despertant la seua imaginació i que fomentin la meua. Seguiré fent riure i deixant que em facin riure. I seguiré lluitant per l´escola pública. Orgullós ho dic. Perquè sí, perquè jo, som mestre d´escola.
