El crit que ha quedat com a consigna del 15 M posa el dit a la llaga del principal problema que afecta a la credibilitat del nostre sistema polític.
L´aprovació del TIL demostra que la presa de decisions i la seva aplicació s´allunyen cada vegada més de la voluntat dels ciutadans, que veuen així com es tergiversa el significat del seu vot i de la paraula democràcia. Es un robatori més. Des de la caiguda del mur de Berlín, hem vist com a poc a poc, el canvi del significat de les paraules es fa cada vegada amb més freqüència i sistemàticament. Avui el terme ´revolució´ al·ludeix als efectes d´un nou detergent. A un espai sense cap obra li diuen ´proposta artística´. Un tauró mantingut dins formol és venut com ´obra d´art´.
No podem parlar d´ètica, d´estètica, del cor, de cordialitat o de coratge, perquè la majoria pensa de seguida en la revista ´Hola´.
A tota Espanya, l´arribada al Govern del PP ha estès aquesta corrupció del llenguatge fins a extrems d´autèntica perversió. Allò que diuen «racionalització de recursos» és pura i simplement acomiadar personal. A sostreure 33.000 milions d´euros als pensionistes en nou anys li diuen «reordenació del sistema». «Externalitzar serveis sanitaris» en realitat és posar-los en mans privades. Promoure «l´excel·lència educativa» és condemnar al fracàs a tots aquells alumnes que no arribin a notable. A la «dictadura» se li diu règim autoritari. Als que demanen vertadera representació i democràcia se´ls anomena «grups antisistema». Als que practiquen la resistència passiva, per poc que es descuidin, se´ls pot acusar «d´atemptat contra l´autoritat».
Per rematar el clau, a la nostra Comunitat en el conflicte que ha ajuntat més adhesions de tota la democràcia, el dret a l´educació s´ha substituït pel «dret d´anar a l´escola». A la vaga general indefinida se l´anomena «situació de normalitat». A una imposició, sense coneixements ni medis, de l´anglès, se li diu «Tractament Integral de Llengües». A una venedora de solars i pisos se li ha donat el títol de consellera d´Educació. En ben poc temps hem pogut comprovar que allò que ens havia ofert el PP com «les autopistes de l´educació», en realitat amagava la gestió més dictatorial, nefasta, reaccionària i miserable que s´hagi pogut fer mai d´un dret tan primordial i necessitat de generositat, pau i concòrdia com és el de l´educació.
Al final, allò que es pretén amb aquest robatori del significat de les paraules és desarmar-nos, crear un conflicte que com el de Babel, acabi d´una vegada amb l´escola pública, de qualitat i per a tots. Del que es tracta realment, és de blindar el sistema elitista que creix a espatlles del poble i sostreure a l´escola universal la seva funció principal: recuperar les paraules, els conceptes, donar a conèixer les arrels i significats de cada mot. Perquè així, sense aquesta tasca essencial, no serà possible el diàleg, la negociació, l´enteniment ni la igualtat. Sense aquesta re-apropiació del vertader significat de les paraules, els ciutadans, cada vegada més desinformats i confusos, aniran perduts, sense rumb, i els governants mantindran desarmada i sumida en la ignorància a una massa cada vegada més gran de la població. D´aquesta manera tan insidiosa, molt aviat, els decrets més nefasts i les lleis més injustes sortiran, ara sí, sense cap tipus de protestes ni d´entrebancs.
