Si ser docent fins ara ha estat un camí ple d´obstacles a causa del no reconeixement per part de la societat, del qüestionament continuat de la nostra tasca, de la falta de suport de conselleria i de les administracions... Si ens quedam de braços creuats, ens podem preparar!

El senyor Bosch i els seus s´han lluït amb els nous projectes: projecte del Decret de Tractament Integrat de Llengües, aprovat recentment, i avantprojecte de la Llei de Convivència escolar i de l´Autoritat del Professorat dels centres educatius de les Illes Balears. Per no parlar de Wert amb l´avantprojecte de la Lomce (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa). Però, realment ens hem parat a pensar què suposen totes aquestes noves lleis que es volen posar en pràctica? Anem a pams.

Projecte del decret de tractament integrat de llengües (TIL). En un primer cop d´ull sembla molt bonic poder tenir competències lingüístiques en tres llengües. Això seria comprensible si visquéssim en un territori on les llengües que s´hi parlen gaudissin del mateix estatus, de la mateixa presència i del mateix reconeixement. Però no és el cas. Aquest projecte no parteix de la nostra realitat sociolingüística, on el castellà és omnipresent i el català està minoritzat en la majoria d´àmbits: carrer, televisió, premsa escrita, administració, cinema...

L´escola havia estat fins ara un dels pilars compensadors d´aquesta desigualtat lingüística, la que treballava per fer conèixer la llengua a tot l´alumnat de les illes i la que treballava per la cohesió social. Ara tot això es vol convertir en un enfrontament entre els parlants i no es promociona el respecte per la diversitat i per la llengua pròpia.

D´aquesta manera, el nou decret deroga el decret de mínims, imposa l´ensenyament en les dues llengües i una llengua estrangera, complica la manera d´impartir les àrees o matèries en les diferents llengües, durant totes les etapes educatives, i no garanteix el coneixement de la llengua pròpia en finalitzar l´escolarització obligatòria.

A més, com es posa en marxa un decret d´aquestes mesures? Potser hi ha altres interessos amagats, a més d´aniquilar la llengua?

Els sindicats han alertat que un 20% dels actuals docents interins podrien quedar sense feina per el nou decret, que exigeix tenir un nivell d´anglès elevat. També s´ha denunciat la desinformació de la conselleria. Un exemple: l´Administració ha sol·licitat als docents que comuniquin el seu nivell d´anglès però en cap moment els han dit per a què el volen. No han dit que molts dels companys que ara notifiquen que el seu nivell és el B2 o superior s´exposen a que la seva plaça sigui recatalogada i ells ´obligats´ després a haver d´impartir la seva assignatura en anglès per al proper curs.

Tot això crearà greuges laborals, fomentarà la competitivitat salvatge entre companys, segregarà l´alumnat segons la llengua, crearà conflictes entre famílies i entre famílies i centres educatius. En definitiva, representarà una pèrdua de la qualitat educativa, posarà en perill la cohesió social i eliminarà la igualtat d´oportunitats.

Avantprojecte de la llei de convivència escolar i de l´autoritat del professorat dels centres educatius de les Illes Balears. En aquest cas, si ens centram en l´objecte principal de la llei, ens hauríem de creure que vetllarà per la democràcia i pel reconeixement de la tasca docent. Diu que vol «reconèixer i reforçar l´autoritat del professorat, fomentar la consideració i el respecte que li són deguts en l´exercici de les seves funcions i responsabilitats, amb la finalitat de garantir el dret a l´educació i de millorar la qualitat del sistema educatiu; reforçar i garantir els valors democràtics de llibertat de consciència, conviccions ideològiques, polítiques, religioses, morals o de qualsevol tipus dins el respecte absolut a la igualtat i tolerància als drets fonamentals i principis democràtics establerts a la Constitució i a l´Estatut d´autonomia de les Illes Balears». Però res més lluny de la realitat. Perquè, en primer lloc, aquest mateix avantprojecte especifica les faltes disciplinàries per al professorat, com a conseqüència de l´incompliment de la «neutralitat» i «imparcialitat» (és a dir, no podrem donar la nostra opinió, transmetre els nostres valors...

no podrem educar). Mesures que, per la comissió de faltes «molt greus», van des de la deportació o exili (el trasllat a un lloc de feina situat en una localitat o una illa distintes), la suspensió del sou o fins i tot l´acomiadament.

I en segon lloc, i més preocupant de tot, és que, per molts bons propòsits que posin en l´encapçalament de les seves lleis, ja sabem de quin peu calcen el PP i companyia. Cada dia ens ho demostren amb la regressió a l´època més fosca del franquisme: amenaces, campanyes de caça de bruixes (com la de Nuevas Generaciones a Castelló), prohibició de certes maneres de vestir (no els agrada el color verd), persecució de centres (com l´escola Na Caragol d´Artà) i als instituts enllaçats (a l´institut Santa Maria d´Eivissa els van fer retirar el llaç, com a molts altres) i als seus equips directius. També és prohibit parlar de l´economia del centre i denunciar la manca de recursos.

Amb tot això, ens jugam l´educació del futur i, sobretot, la societat del futur! Si no feim res ara, ens endinsarem en un camí sense tornada.