En l´etapa d´escassedat de recursos per la que està passant l´administració en general i el nostre sistema educatiu públic en particular, hi ha un sector concret d´ensenyants que estan fent un sobreesforç evident: els equips directius, com, de manera general, l´estan fent tots els equips docents. A aquests equips humans els correspon ordenar, gestionar i administrar una situació realment complicada per al món de l´Educació.
Dirigir un centre educatiu pot ser molt agraït quan hi ha recursos suficients o sobrers, i quan es compta amb els mitjans necessaris per poder realitzar aquesta tasca amb comoditat, però constitueix una feina d´una gran dificultat si s´ha d´aministrar la carestia i al mateix temps es vol mantenir, o fins i tot augmentar, la qualitat del nostre sistema educatiu.
Els equips directius, per tant, constitueixen una peça bàsica en l´engranatge del sistema educatiu, i el seu paper esdevé més important encara quan es passa per etapes de manca de recursos. És llavors quan la professionalitat dels equips, la seua dedicació i la intel·ligència que apliquin a la seua tasca resulten elements del tot elementals perquè el sistema no faci, directament, fallida. Com hem apuntat abans, també hi ajuda el sobreesforç per part dels equips docents, sense la cohesió dels quals l´acció de dirigir també resultaria eixorca.
Les persones que formen part dels equips directius posen imaginació, esforç i un treball ardu per fer funcionar el sistema educatiu de les Illes Balears, en unes condicions no gens propícies per a l´èxit en aquest àmbit. Des dels òrgans dirigents de l´Administració, cada dia se´ls demana més, però des d´aquestes mateixes instàncies, cada dia se´ls proporcionen menys recursos.
La tasca de les persones que formen part dels equips educatius sol ser silenciosa, i la laboriositat i l´esforç que es dedica a les tasques directives sovent no es troba prou reconegut, ni per l´administració ni per la societat en general. Tampoc no compta amb la traducció que caldria en el pla remuneratiu. Ben sovent, per tant, la tasca se suporta en grans dosis de voluntarisme i de vocació professional.
En aquestes circumstàncies, caldria esperar el màxim suport per part de les persones amb responsabilitat a les altes instàncies de l´administració i del govern. Les directives són els puntals bàsics dels centres educatius. Sense una bona directiva, més i més en les circumstàncies actuals, qualsevol escola o institut va a mal borràs. Per tant, els dirigents de la conselleria d´Educació haurien de mimar-los especialment, de tenir-los mil miraments i de tractar-los de la millor manera possible, donat que, ben sovent, els treuen les castanyes del foc, sense esperar res a canvi.
Però ens trobam en una situació lamentable, en aquest sentit (com en tants d´altres). No només l´administració no té cura dels seus equips directius, sinó que fins i tot manca el diàleg més elementals amb ells. Es prenen decisions i es promulguen decrets que són coneguts abans per qualsevol ciutadà, a través de la premsa, que no per les persones que dirigeixen les escoles i els instituts. I, en determinades circumstàncies, fins i tot es permet posar els equips directius sota sospita, i des de l´administració es qüestiona, ni que sigui indirectament i vetlladament, la tasca d´aquests equips.
Els responsables de la conselleria d´Educació haurien de ser una mica més agraïts, una mica més humils i una mica més capaços, ells mateixos, de treballar en equip, i de fer equip.
Aquesta diputada entén que ara seria l´hora de fer explícit el ple suport de la Conselleria d´Educació als equips directius dels centres escolars d´Infantil i Primària i de Secundària, i als equips docents en general, que, amb la seua tasca pacient i callada, i amb la seua imaginació i professionalitat, estan fent que, en unes condicions extremadament adverses i amb uns recursos sota mínims, els centres educatius continuïn funcionant d´una manera acceptable. Si més no, totes les persones que en formen part, tenen, avui més que mai, el meu reconeixement.
