Després de la victòria aclaparadora del PP a l´illa d´Eivissa, tant a nivell municipal com al Consell i al Parlament, els partits progressistes podrien caure en diverses temptacions que, des del meu punt de vista, els resultarien poc útils i poc interessants. Es podria, per exemple, caure en el derrotisme pur i dur, sense intentar analitzar gaire les coses i donant la culpa de la pròpia derrota a una societat que no ens acaba d´entendre.
Això seria un error molt gran. La gent vota amb moltíssima més consciència del que pugui semblar en primer terme. Estic absolutament en contra de la teoria –d´arrels marxistes– segons la qual la gent està alienada i vota per consignes poc clares o per qüestions merament superficials. Una altra cosa és que puguem compartir o no els valors de la majoria de la població.
El PP ha guanyat les eleccions de manera tan clara i contundent perquè la majoria de la gent considera que les receptes per a la crisi que té l´univers conservador-liberal són millors que no les que s´ofereixen des del cantó socialdemòcrata (no diguem ja des d´opcions altermundialistes, de les quals la majoria de la població fuig com de la pesta). Una majoria s´estima més unes institucions més primes, una intervenció més baixa des dels poders públics. I, sobretot, a la gent, especialment en temps de crisi, li produeix molta recança pensar que se li cobren impostos per garantir que els més desafavorits de la societat (o els que tenen menys tendència a endoblar l´esquena) puguin viure dignament. Una majoria de la població, n´estic ben convençut, prefereix que augmenti la seua pròpia inseguretat, en general, si aconsegueix que li baixin els impostos. I potser això és el que ara fa falta per reactivar l´economia. No en tenc ni idea. Però els signes, des del meu punt de vista, no deixen lloc a dubte.
Per tant, l´esquerra no ha patit cap tipus de fatalitat. Senzillament, cada vegada que es deia que, passi el que passi, es garantirà la sanitat pública, o que s´universalitzaran els serveis socials, o que es plantejava qualsevol mesura en aquesta direcció, a una majoria de la societat se li posaven els cabells drets. I precisament la democràcia consisteix a fer que la gent pugui escollir, lliurement, entre models diferents. I ha escollit, ben clarament.
La reacció a la defensiva consistiria a atacar tot allò que faci el PP quan vagi governant les institucions. Seria un greu error. D´una partida de ping-pong només en pot sortir guanyador, ara mateix, el Partit Popular. Per tant, una oposició constructiva afavorirà tothom.
Com a teràpia personal, preferesc posar per davant els elements positius que, des de la meua òptica minoritària però no marginal ni antisistema, podem extreure de les eleccions del 22-M. El primer és l´èxit d´algunes formacions polítiques no majoritàries: GentxFormentera ha tret un resultat espectacular, el PSM tendrà cinc diputats al Parlament de les Illes Balears, juntament amb dues persones amb clara consciència nacional al grup mixt, i existeixen elements per a un tercer espai embrionari, a Eivissa (un conseller de Gent per Eivissa, una diputada de Pacte per Eivissa, cinc regidors de Nova Alternativa). En segon lloc, i a nivell més general, Convergència i Unió ha guanyat les eleccions a Catalunya i el Partit Nacionalista Basc les ha guanyades a Euskadi.
El tercer espai que algun dia acabarem construint a les Balears s´ha consolidat plenament a les Canàries, on hi ha un empat –aproximat– entre el PP i Coalició Canària, amb un PSOE bastant despenjat. I es comença a veure també ben clarament, a la graella de sortida, al País Valencià, on Compromís pel País Valencià ha tret cinc diputats a les Corts Valencianes i sis regidors a l´Ajuntament de València.
Tot això són elements positius, que ens permeten acostar-nos a l´activitat política de manera constructiva i dinàmica. El vespre del 22 vaig felicitar, en primer lloc, algunes persones destacades del PP d´Eivissa, en segon lloc li vaig fer arribar l´enhorabona al secretari general de CiU, Oriol Pujol, i, last but not least, vaig dir zorionak! als amics Maiorga Ramírez i Patxi Baztarrika. A tots els vaig desitjar sort i encert. També a tothom qui comenci, avui mateix, la tasca de fer d´oposició.
