Un dia a classe la professora va treure un tema, ens va fer unes preguntes sobre el Congo. Al principi jo no li donava importància a tot allò però al final de la classe em vaig quedar reflexionant.
Després, la professora ens va parlar sobre una cursa solidària que servia per ajudar la gent dels països pobres, la cursa de Save the children.
Nosaltres havíem de trobar un patrocinador perquè ens pagàs els quilòmetres que faríem i llavor s´enviarien aquells sous a la República Democràtica del Congo. Això em va cridar l´atenció perquè era la primera vegada que ho sentia i tampoc sabia que els nens d´un altre país estiguessin tan malament.
Per poder-los ajudar, havíem de córrer i quants més quilòmetres correguéssim, més diners enviaríem al Congo.
Jo estava un poc emocionat per poder fer alguna cosa per aquelles persones perquè nosaltres des d´on estem no podem fer quasi res per canviar la seva situació i crec que aquesta cursa és una bona idea. Aquí ara tothom parla de crisi però la gent s´oblida de que al món hi ha crisis molt més grans.
El dia 30 de gener vaig anar a córrer per ajudar els nens. Va ser una experiència molt bona perquè només corrent ja feia alguna cosa per ells. No em vaig cansar, perquè si fas una cosa així per una bona causa quasi ni te n´adones del cansament.
M´ha agradat veure tots els nens de l´institut córrer per ajudar, això s´hauria de fer més sovint.
