Fa unes setmanes el senyor Vilás explicava els seus motius per escriure cartes al diari, i defensava la utilització dels arguments enfront dels insults. Hi vaig estar totalment d´acord, sense entrar a valorar el fons de la discusió que havia conduït a la carta, ja que el desconeixia.
Les cartes al diari són una manera d´expressar la nostra opinió sobre els temes que ens afecten. Un altra forma de fer-ho és queixar-nos als familiars o vesins, que sovint no poden fer res per arreglar el problema i que, a voltes, no estaran d´acord amb nosaltres o no els interessarà en absolut el tema, però no ens ho diran per no ´quedar malament´.
Jo pens que és més útil, més respectuós i més transparent enviar les cartes. Útil perquè potser llegeixi la carta alguna persona que pugui arreglar la situació o evitar tornar a fer-la malament. Respectuós perquè no obligues a ningú a aguantar per educació les teves opinions, exceptuant els treballadors del diari que se l´han de llegir com a part de la seva feina. Si a un lector no l´interessa, en no llegir-ho en té prou. I transparent perquè totes les cartes han d´anar firmades, amb la qual cosa queden a la vista de tots les teves idees, encara que això suposi que et puguin criticar i que alguns coneguts et posin mala cara o, fins i tot, et retirin la salutació sense explicar-te clarament el motiu.
Jo, mentre els responsables del diari m´ho permetin, seguiré defensant la meva opinió públicament. I no ho faré perquè m´avorreixi. Ho faré per convicció i, en la majoria de casos, per indignació davant d´assumptes que, simplement per sentit comú (almenys del meu) no s´haurien de fer així com s´han fet.
