Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tribuna

Lletra a Manel Marí

No puc recordar ara mateix qui és l’autor d’unes paraules referides a la mort que venen a ser així: les persones humanes som mortals i a la fi tenim una doble mort: la primera és la mort física i després ve una segona mort, que és l’oblit de l’ésser finat per sempre més. I efectivament, la fragilitat humana és paral·lela a la fragilitat de la memòria. I ara que han passat cinc anys del teu traspàs, amic Manel, s’escau recórrer els escenaris de la meua també fràgil memòria i trescar a fons per tal de recordar alguns moments compartits.

La primera notícia que vaig tenir sobre tu, amic Manel, va ser quan vares presentar els teus versos al Premi Miquel Àngel Riera, del qual vares sortir guanyador amb el llibre ‘Poemes en gris’ (1998) i jo era membre del jurat que va qualificar els reculls poètics presentats. Crec que ens vàrem conèixer personalment el dia que em vares demanar si volia presentar el llibre guardonat a Ibiza. I d’aquest dia ençà has estat present dins la meua memòria.

Un altre dia inoblidable va ser aquella tarda de conversa que vàrem tenir al bar Can Pou al port d’Ibiza. Ni la roncadissa d’aquella vella cafetera no va poder interrompre la nostra tertúlia. D’aquesta conversa en va sortir una llarga entrevista sobre la teua poètica, amb un article publicat a la revista Ibiza l’any 2002. I partir d’aquí varen ser moltes les trobades al voltant d’un àpat, i ara mateix em ve a la memòria aquell dinar que vàrem compartir al Rebost de Can Prats de Sant Antoni, del qual conservo fotografies i la teua dedicatòria al llibre d’honor d’aquella casa.

Un altre matí vares venir com a escriptor convidat, a parlar als alumnes de Quartó de Portmany de la teua poesia i amb la teua veu seductora anaves explicant què era la poesia per a tu i quins eren els temes preferits. Els alumnes que hi assistiren encara guarden un bell record d’aquella estada al Quartó.

I l’illa de Formentera també va ser escenari d’una presentació d’un llibre de poesia una tarda calorosa d’estiu, a la qual vàrem arribar amb els cossos ben arrebossats de salnitre, després un dia de platja a les aigües de Formentera.

També vàrem compartir moltes lectures poètiques acompanyades d’una saborosa copa de vi negre. I després un maleït dia de les darreries de gener, ara fa ja cinc anys, Manel, ens vares sorprendre amb la teua partida sobtada cap a una nit fosca i llarga com el dolor. I des d’aquest dia hem provat d’endolcir aquesta absència amb homenatges de reconeixement d’amics, i escrits a revistes i diaris, com aquell número especial de la revista Ibiza (núm. 68), tot dedicat a tu, Manel. I jo hi vaig participar amb un poema escrit per a tu, recordant el senalló i el capell que sempre t’acompanyaven. Ho recordes, Manel? I fa pocs mesos que han publicat una antologia dels teus millors poemes, amb el títol ‘El nòmada i l’arrel’ (2021).

I bé, amic Manel, nosaltres també nòmades per aquest món, sàpigues que et duim dins el cor. Des d’aquesta nostra i teua illa d’Ibiza et volem donar gràcies pel senalló ple de poemes que ens has deixat com a penyora, mentre feim el nostre camí. I res més per ara: rep una coral abraçada del teu amic Marià Torres.

Marià Torres i Torres | Professor i escriptor

Compartir el artículo

stats