Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) s’han convertit en alguns dels problemes de salut mental que més han augmentat en els últims anys. A Espanya, segons dades de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), existeix una prevalença d’entre el 4,1% i el 6,4% en els joves de 12 a 21 anys i té un clar perfil femení: 9 de cada 10 són dones.

I la pandèmia no ha fet més que agreujar el problema. Arran del confinament, els casos de TCA han augmentat un 20%, segons xifres de Fundació Fita. Preocupa, a més, l’edat cada vegada més primerenca a la qual es manifesten aquests trastorns. Més temps d’exposició a les tecnologies i xarxes socials durant el confinament i l’impacte de la pandèmia en la salut mental són algunes de les raons que expliquen aquest increment.

Origen multifactorial

“La insatisfacció amb la imatge personal i el desig de canviar-la sol ser un dels símptomes que mostren aquests trastorns alimentaris. No obstant, es tracta de problemàtiques amb un origen que és multifactorial (emocional, personal, familiar, sociocultural, etc.) i presenten nombroses causes subjacents que fan que la seva intervenció sigui complexa i no es limiti només al símptoma detectat”, explica Raquel Velasco, psicòloga de BluaU de Sanitas.

“De forma general, els trastorns de conducta alimentària solen estar relacionats amb moltes variables diferents, entre elles, hi trobem característiques personals de l’individu, capacitat de regulació emocional, autoconcepte, entorn familiar i social. Per això, trobem que perquè el tractament sigui eficaç necessitarem treballar molts d’aquests factors subjacents”, matisa l’especialista.

No obstant, el món digital anima en certa mesura la proliferació d’aquests trastorns, en particular, entre els joves que mostren especial vulnerabilitat.

Xarxes socials: factor de precipitació i risc

Encara que darrere d’aquests trastorns de conducta hi ha altres factors que poden jugar un paper molt important, “és cert que les xarxes socials actuen com un factor de precipitació i de risc important per a l’aparició d’aquests problemes. Sobretot en l’etapa de l’adolescència, en la qual, els nostres joves estan molt centrats a buscar l’acceptació i admiració del seu grup d’iguals. D’aquesta manera, intentaran imitar els cànons de bellesa irreals que marquen tendència a les xarxes”, afirma la psicòloga de Sanitas.

Per aconseguir l’acceptació del grup, els joves intenten imitar com sigui cànons de bellesa irreals

Senyals d’alerta

En la majoria dels casos, hi ha alguns senyals habituals que poden ajudar a identificar un possible trastorn de conducta alimentària. Entre ells hi ha l’obsessió pel menjar, els canvis en la seva alimentació, l’augment de la impulsivitat i falta de control amb alguns aliments, conductes de compensació com fer molt exercici o privar-se d’alguns àpats i els estats d’ànim inestables.

Més enllà de l’anorèxia

Quan ens referim a trastorns de la conducta alimentària solem associar-los a malalties com per exemple l’anorèxia o la bulímia, en les quals les persones afectades restringeixen el menjar o recorren al vòmit com a simptomatologia més evident. Però existeixen un altre tipus de trastorns relacionats amb l’alimentació.

Per exemple, la vigorèxia (necessitat de guanyar greix magre i una distorsió de la imatge corporal) o l’ortorèxia (una obsessió pel menjar sa que interfereix en la seva vida diària). Aquestes patologies també s’han vist atiades per les xarxes socials i el moviment fitnes que acumula milions de seguidors.

“Hem d’estar atents respecte a la influència i impacte de les xarxes socials ja que poden ser detonants de certs comportaments problemàtics de salut mental i generadors d’una relació negativa amb l’esport, amb el menjar i el nostre cos”, assenyala Raquel Velasco. Conductes com per exemple el dejuni intermitent en persones amb certa predisposició psicològica poden ser detonants de TCA, raó per la qual es recomana que aquestes pautes sempre siguin realitzades a través d’un professional nutricional que en faci seguiment.

Greus efectes

Aquest tipus de trastorns tenen, a més, un impacte molt negatiu sobre la salut: des de canvis hormonals o afeccions intestinals fins a desnutrició i fins i tot mort en els casos més severs. “Reduir la ingesta d’aliments per sota de les necessitats calòriques i nutricionals pot portar a alteracions metabòliques que impedeixen a l’organisme funcionar correctament i al desenvolupament de malalties digestives, renals o cardíaques. De la mateixa manera, eliminar certs aliments de la dieta pot arribar a modificar la microbiota intestinal, generar intoleràncies i donar lloc a malalties cròniques de difícil control”, adverteix la doctora Cecilia Sanz García, especialista en Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Sanitas La Moraleja.