Des del passat 13 d’abril, diversos mitjans de comunicació estan informant sobre Juana Ruiz Sánchez, una cooperant espanyola detinguda per la policia israeliana amb propòsit d’interrogatori, una modalitat que, segons la llei militar d’Israel, pot arribar a 75 dies, i a la que dijous Israel va acusar de «pertinença a organització il·legal». Diverses entitats espanyoles han creat el portal www.freedomforjuana.com, al qual ens conviden a signar un manifest que exigeix la seva llibertat. Qui és Juana Ruiz Sánchez i quina relació té amb les Illes Balears?
Va néixer a Madrid, el 7 de setembre del 1958. Va estudiar secretariat i idiomes i el 1978 va començar a treballar en una gestoria. El 1985 es va casar amb un metge palestí i ambdós es van instal·lar a Gaza. Allí van néixer els seus fills Maria i Jorge. El 1991 la família es va traslladar a Beit Sahour, una petita ciutat a 10 km de Jerusalem. Des del 1993 Juana és administrativa i coordinadora de projectes amb Espanya de Health Work Committees (HWC), una ONG dedicada a l’assistència sanitària als territoris palestins ocupats per Israel.
Al novembre del 2002 Juana Ruiz Sánchez va visitar Ibiza i Formentera, convidada per l’ONG espanyola Paz con Dignidad. El motiu del viatge no era fer turisme, sinó informar de la greu situació sanitària a Palestina i demanar l’ajuda de la població i les administracions de les Illes Balears. El conflicte entre Israel i Palestina es va iniciar amb la creació de l’estat d’Israel en territori palestí i l’expulsió de la població àrab, cap a 1948. Des de llavors, el conflicte s’ha enquistat. Israel continua ocupant territoris palestins en contra de la Cort Internacional de Justícia, l’Assemblea General de Nacions Unides i el Consell de Seguretat, que qualifiquen Israel com potència ocupant. El relator especial de Nacions Unides, Richard Falk, qualificava aquesta ocupació com una amenaça per al Dret Internacional. En aquest conflicte s’enfronta l’exèrcit israelià, considerat per alguns com el segon o tercer més potent del món, dotat d’helicòpters, carros de combat i armes automàtiques molt sofisticades, contra la població civil palestina. Bona part de les víctimes d’aquests enfrontaments són infants.
La visita de Juana va ser profitosa i aquell mateix any els ajuntaments d’Ibiza i Maó, el Fons Menorquí de Cooperació i el Govern Balear van finançar cinc projectes d’ajuda humanitària i distribució d’aliments i medicines a les zones més deprimides dels territoris ocupats. També hi va col·laborar Apotecaris Solidaris donant 25 kits sanitaris bàsics i 2 kits complets a la clínica de Health Work Committees de Qalqilia, Cisjordània. A partir del 2004 també s’hi va incorporar com a col·laborador el Fons Pitiús de Cooperació. Entre l’any 2002 i 2009 es van desenvolupar setze projectes, alguns de cooperació i d’altres d’emergència, entre administracions de les Illes Balears i Palestina, gestionats per Paz con Dignidad i Health Work Commettees. En total van suposar 688.000 euros, quantitat que significa que cada habitant, cada ciutadana o ciutadà de les Illes Balears hem destinat 57 cèntim dels nostres impostos a intentar alleujar la situació d’una població que viu en condicions extremes. La visita que el 2009 va fer una delegació del Fons Pitiús de Cooperació ho va poder confirmar.
Juana Ruiz Sánchez és una cooperant i la cooperació és per definició una activitat humanitària
Entre aquests projectes, quan a dimensions s’han de destacar els finançats pel Govern Balear entre 2003 i 2005, que van suposar la construcció, equipament i dotació de personal a una planta completa d’un hospital a Qalqilia. Des de llavors, l’atenció a la població va millorar substancialment. També va ser molt satisfactori un projecte finançat pel Fons Pitiús de Cooperació el 2006 que consistia en la dotació d’equipament per realitzar citologies a la clínica de Beit Sahour. S’havia observat un alt nivell de casos de càncer d’úter, la qual es relacionava amb la tensió contínua que pateix la població. El projecte, a més de l’atenció a moltes dones, va servir perquè sanitaris de Cisjordània es poguessin formar en aquesta tècnica.
Juana Ruiz Sánchez és una cooperant i la cooperació és per definició una activitat humanitària. En mig de la pandèmia que afecta tot el món, els serveis sanitaris són els més essencials. El govern d’Israel presumeix d’haver vacunat més de la meitat de la població, però no diu que les vacunes no arriben a la població palestina del seu territori. L’extorsió i detenció arbitrària de personal sanitari no és més que una volta de rosca més en el sistema d’apartheid que el govern d’Israel aplica a la població palestina.
