El president Marí Calbet m'havia atorgat carta blanca per iniciar les converses i els tràmits necessaris encaminats a arribar a la meta marcada. La primera ocasió es presentà, de forma accidental, quan vaig fer un viatge oficial a l'Argentina per inaugurar una Càtedra de Cultura Balear a la Universidad de La Plata. L'ambaixada estava integrada per Nadal Batle, rector de la Universitat; el president del Parlament, Cristòfol Soler; Maria Antònia Munar, presidenta del Consell de Mallorca; els diputats Manuel Jaén, Sebastià Serra, Teresa Riera i jo mateix, que ocupava, casualment, el lloc del president Gabriel Cañellas. Ell m'havia aguantat llargues converses als sillons vermells de la sala de passes perdudes del Parlament balear parlant-li dels catorze anys que el meu pare havia passat a aquell país sud-americà.
Dos dies abans que sortís la delegació oficial vaig rebre una telefonada del president i em va dir «Joan, tenc una grip molt forta. Vols anar a l'Argentina pel meu compte?». Ja a Buenos Aires, una nit, havent sopat, tenguérem una entretenguda tertúlia on jo vaig treure el tema de portar a les Pitiüses la Universitat Balear. Al rector li va entusiasmar la idea i em va marcar el camí a seguir.
Va passar un temps, i el vaig aprofitar per avançar solucions als problemes que, estava segur, sortirien. Les converses continuaren, ara amb el nou rector, Llorenç Huguet Rotger, qui també prengué el projecte amb molt d'interès. Fou una nit al bell poble eivissenc de Sant Agustí des Vedrà on reprenguérem cara a cara els tràmits definitius.
Al voltant de la taula de Can Berri Vell ens asseguérem el rector Huguet Rotger i els catedràtics Jaume Sureda, Toni Bennàsar, Pep Tur Marí i jo mateix. Tot estava encaminat i decidit. Tractat i estudiat. Tan sols faltava el compromís oficial i la firma del document on el Consell es comprometia a cedir l'antiga seu ubicada al costat de la necròpolis del puig des Molins. Ambdues exigències es compliren en pocs dies. Buscàrem la persona adient perquè es fes càrrec, des d'Eivissa, de les gestions administratives amb Mallorca. Tenguérem l'encert de contractar Marilina Tur Torres, dona eficaç i decidida. La record al despatx del teatre Pereira, seu de la conselleria de Cultura. Allí matriculava els primers alumnes que cursarien els estudis universitaris a Eivissa. La connexió amb la UIB seria Toni Perelló, home amable i capacitat, a qui ja coneixíem pel seu ajut a l'hora de donar les primeres passes per iniciar i portar endavant l'Enciclopèdia d`Eivissa i Formentera, per cert, també en estreta col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears.
I així arribàrem al 3 d'octubre de 1997, dia triat per a la inauguració oficial del centre i del nou curs acadèmic. L'acte fou solemne. Tant el president del Consell com el rector, Llorenç Huguet, destacaren la seua trascendència política, social i cultural. El rector em demanà que digués unes paraules. Tan sols recordaré una frase: «Vull fer-vos una confidència: aquesta és l'hora més feliç dels meus anys com a conseller de Cultura. Ja tenim aquí la Universitat de les Illes Balears. Gaudeamus igitur».
Pocs mesos després de la inauguració de la nova seu universitària vaig començar a pensar que l'antic Consell, amb el temps, quedaria petit. Somiava en un espaiós campus a sa Coma. Amb visió de futur. Amb modernes instal·lacions esportives; amb espaioses i lluminoses aules. Albirava ambiciosos horitzons de cultura per als nostres universitaris. Però «los sueños, sueños son», i sense abandonar la idea de, en un futur, ubicar la Universitat a l'antic campament militar, va sortir la possibilitat de comprar l'edifici de la Comandància.
Primeres crítiques
Immediatament aparegueren les primeres crítiques. Un petit grup de ciutadans proposava enderrocar l'edifici militar, i, sobre les runes, fer-hi un aparcament. A proposta meua, el Consell no tan sols no va fer cas a la destructora idea sinó que va protegir la històrica construcció declarant-la BC (bé catalogat) i, a més a més, vàrem iniciar els tràmits de compra. En poc temps, la primera institució pitiüsa, amb el pagament previ al Ministeri de Defensa de 2.607.134 euros, es va fer amb la propietat de l'edifici i, en nom del president Pere Palau, vaig tenir la gran satisfacció de rebre les claus de la Comandància de mans del capità Fernando Pérez. El projecte d'ampliació i adaptació de l'immoble militar als nous usos universitaris i com a arxiu d'imatge i so, el redactà Lluís Gascón, arquitecte del Consell. Va pasar un temps. Vaig jubilar-me i les obres continuaren, ara sota la presidència del bon exalumne meu Xico Tarrés.
La inauguració de la nova seu va tenir lloc un dilluns vuit d'octubre de l'any 2012. La rectora era la doctora Cases, al cel siga, i el president del Consell era Vicent Serra, també excel·lent exalumne; Pepita Costa, consellera de Cultura, tengué unes paraules d'agraïment cap als que férem possible aquella realitat. Acabat l'acte i mentres baixava, lentament, l'escala de pedra, que tants de matins havia pujat quan complia el servei militar a la Comandància, m'entretenia pensant que, malgrat tot, val la pena dedicar-se a la política per poder arribar a jornades com la que acabàvem de passar.
Tan sols per portar la Universitat a Eivissa i publicar la nostra Enciclopèdia mereix l'honor d'haver estat conseller de Cultura. Totes dues realitzacions nasqueren sota les ales de la primera institució acadèmica. Com he dit sempre, moltes gràcies a la Universitat de les illes Balears i a tots els seus rectors i rectores i als presidents i presidentes del Consell d'Eivissa i Formentera que ho feren possible.
Les paraules del batle
Per celebrar la majoria d'edat de la Universitat a Eivissa, el dia 20 d'abril de l'any 2016, celebràrem un acte acadèmic a la sala d'actes de la institució, presidit pel rector Llorenç Huguet i amb l'assistència dels catedràtics Jesús Salinas, Santiago Cavanillas i l'eivissenc Pep Tur. Tots ens ajudaren a obrir les portes universitàries a les Pitiüses. Tant ells com el president del Consell, Vicent Torres, ens agraïren l'esforç fet per portar endavant una tasca tan reclamada per la nostra societat. No vull oblidar les afectuoses paraules del batle de Vila, Rafel Ruiz, dirigides al seu vell professor. Gràcies a tots i molts anys i bons!
