Eivissa viu un auge de les arts plàstiques a la dècada dels anys seixanta del segle passat i a principis de la dels setanta. Hi contribueixen diversos factors encadenats. La creació del Grup Ibiza 59, format en la seva majoria per artistes alemanys residents a l´illa, i el seu correlat autòcton, el Grup Puget. A més de la inauguració, l´any 1964, de la Primera Biennal Internacional d´Art, germen alhora del Museu d´Art Contemporani d´Eivissa, la constitució oficial del qual es produirà en 1969.

Al mateix temps, el sorgiment al llarg dels anys seixanta i setanta d´un seguit de galeries d´art, genera un fèrtil moviment d´anada i tornada entre artistes i promotors. Cal destacar-ne espais com Xaim, Ivan Spence o Carl van der Voort, a Eivissa, o la Galería Internacional i la Vallribera a Sant Antoni, entre moltes altres.

Aquest brou de cultiu genera igualment projectes personals com el de l´arquitecte Carlos Dudek, la Casa de los Artistas, que funcionà a mode de residència. Societats locals, com ara Ebusus, a Vara de Rey, també despleguen força activitat com a espais expositors. Sense oblidar les sales vinculades a entitats financeres, com és el cas de la de la Caixa, que comença la seva activitat a finals de la dècada dels cinquanta. La Sala de Cultura Sa Nostra, ja més endavant, obrirà les seves portes el 1981.

Tota aquesta efervescència va configurant un teixit de noms que tenen el seu precursor en la figura de Narcís Puget Viñas, nascut el 1874, qui mor justament l´any 1960, com si fos conscient d´haver de passar el testimoni. Entremig hi trobem pintors com Josep Tarrés Palau, Narcís Puget Riquer o Antoni Marí Ribas Portmany, qui visqué a cavall dels dos períodes.

Però a redós, o potser hauríem de dir al marge, de les grans figures i els principals circuits, hi trobem tot una sèrie de noms no tan coneguts, que constitueixen i formen part del teixit artístic al qual fèiem referència.

Un d´aquests artistes, qui ens acaba de deixar tot just fa un parell de mesos, és Joan Ferrer Ribas, Sans (1929-2018), coetani de pintors del relleu de Vicent Calbet, Ferrer Guasch, Josep Marí, Antoni Marí, Portmany, Antoni Pomar, Adrián Rosa o Paco Riera, a la majoria dels quals tractà i amb algun dels quals l´uní una bona amistat.

Juanito Sans, tal com era conegut, exposà en diverses ocasions a galeries com la Ivan Spence o la de la Caixa,així com a la societat Ebusus. I figurà també, al costat de cinquanta-sis artistes més, a la I Exposición Internacional de Pintores de Ibiza, celebrada el 1971, que organitzaren la Comissió de Cultura i Art de l´Ajuntament d´Eivissa i l´Aula de Cultura de l´Institut d´Estudis Eivissencs, amb el patrocini de la Dirección General de Promoción y Turismo.

Juanito Sans fou un artista que no deixà de pintar durant la seva llarga trajectòria, malgrat la coneixença de la seva obra continua encara cercant un lloc en l´imaginari públic, reservada de moment a l´àmbit de l´admiració privada.