Quantes samarretes tens a l´armari? Tens pantalons sense estrenar, però has omplit els calaixos amb peces comprades durant les últimes rebaixes? Saps que hi ha marques que respecten el medi ambient i les condicions laborals dels seus treballadors i que venen la seua roba quasi al mateix preu que les grans superfícies? L´emissió de ´Fashion Victims´ de Salvados del passat 21 de febrer ha reobert el debat de l´explotació que s´amaga darrere dels baixos preus de la roba que es ven a les grans superfícies. «Després de veure el programa de Jordi Évole, moltes persones em varen dir que els havia impactat molt, però que no sabien què fer per consumir de forma més responsable!», explica Nadège Seguin (París, 1982), una dissenyadora afincada a Eivissa que només confecciona roba amb tèxtils ecològics, com per exemple el cotó orgànic. Segons Seguin, hi ha moltes opcions per evitar vestir amb peces fetes a Àsia. «El primer pas és deixar de consumir roba d´utilitzar i tirar, és a dir, comprar amb la idea de llarg termini, encara que sigui a una botiga de fast fashion», opina aquesta dissenyadora.
El mateix punt de partida és el de Flor Dell'Agnolo, la coordinadora a Eivissa de la Fundació Deixalles. «Estic totalment en contra de comprar roba nova cada any. Això és una barbaritat», opina Dell' Agnollo, que recorda que les grans marques ofereixen roba «polida i barata» perquè tenen les seues fàbriques a països asiàtics amb normes mediambientals i laborals molt més laxes que a Europa. «No pot ser que comprem uns pantalons i que després de portar-los tres vegades es facin malbé i s´hagin de llençar a les escombraries», critica la coordinadora de Deixalles.
Seguin és una apassionada de la moda des de petita i ha patit les conseqüències de treballar com a costurera a França, encara que no li agrada molt parlar del seu passat. Amb el pas del temps, aquesta jove va decidir dedicar-se al que més li agradava, la moda, però amb «el menor impacte possible». Per això, només confecciona roba amb materials sostenibles. Fa des de fulards a vestits amb cotó orgànic, distingit amb l´estàndard Global Organic Textile Standard (GOTS). Aquest certificat integra totes les etapes de transformació tèxtil: la fibra ´bruta´ ha de comptar amb la certificació procedent d´agricultura ecològica i tots els processos de transformació han de respectar els criteris mediambientals i socials. «La moda és la meua passió, però vull viure d´ella sense perjudicar ningú i tampoc vull fer roba que només sigui d´usar i tirar», afirma Seguin. Per aquesta raó, quan va descobrir Slow Fashion Spain, una plataforma de moda sostenible que ofereix cursos de formació, va tenir clar que aquest seria el seu camí. «La meua aposta per la roba natural és el meu granet d'arena contra la fast fashion», explica Seguin, que reconeix que no és fàcil vestir 100% ecològic. «Moltes fibres naturals després es barregen amb sintètiques», adverteix.
En aquest sentit, aquesta dissenyadora insisteix que no s´ha de culpabilitzar la gent per vestir amb peces que no siguin del tot sostenibles. «Si volem consumir de manera més ètica, tenim moltes alternatives. No fa falta llençar tot el que tenim dins l'armari per comprar-ho tot a botigues que garanteixen els drets dels seus treballadors i responsables amb el medi ambient», afirma Seguin. De fet, recorda que si algú es vol desfer de roba, el millor que pot fer és donar-la a una ONG.
A Eivissa, Deixalles impulsa la reutilització i reciclatge de la roba i té 22 contenidors distribuïts per diferents punts de l'illa. «Vivim en una societat de consum i capitalista on només importa comprar, comprar i comprar i moltes de les coses que adquirim acaben a les escombraries o, en el millor dels casos, es dóna a una entitat com la nostra», assenyala Dell'Agnollo. Amb la roba que es deposita als contenidors, Deixalles desenvolupa tallers d'inserció laboral i els millors articles es venen a la botiga de segona mà que tenen al Passeig de Balàfia, al centre d'Eivissa.
Una segona oportunitat
La responsable del taller de roba, Tamara Mostaza, afirma que gràcies a les donacions que reben, es pot donar una segona oportunitat a les persones que, per diferents motius, es troben en situació d'exclusió social. «En aquest taller, els usuaris aprenen habilitats socials i laborals i treballen la seua autoestima perquè veuen que poden ser útils», destaca Mostaza. Gràcies a la venda de roba de segona mà, Deixalles pot oferir projectes com aquests, a la vegada que s'ajuda a protegir el medi ambient. «Amb la reutilització d'uns texans, per exemple, estalviam 3.000 litres d'aigua, quantitat que s'utilitza per fabricar uns de nous», assegura la responsable del taller de roba de Deixalles.
A més, Mostaza reivindica que es pot anar a la moda amb roba de segona mà. «A la nau rebem molts d'articles de temporada!», afirma aquesta jove, que reitera que s'ha d'erradicar el mite que a les botigues de segona mà només es troben peces velles, brutes o passades de moda. «La moda de segona mà és una meravella. Hi ha articles de bona qualitat, en ocasions més originals que als establiments de roba nova, i a preus assequibles», explica Mostaza.
Per tant, si la primera recomanació per a un consum més sostenible és comprar menys roba i de major qualitat perquè duri més, la segona és reutilitzar i reciclar-la, sigui donant-la a una ONG o a un particular, i comprar articles de segona mà. «Si volem militar a favor del medi ambient i dels drets de les persones ho podem fer mitjançant el nostre consum.
Per això, la compra de peces de segona mà suposa un impacte menor», considera la coordinadora de Deixalles. Per altra banda, si un prefereix roba nova, és «molt millor» comprar-la de marques que fabriquin a la Unió Europea i rebutjar les que portin etiquetes Made in Xina, Índia o qualsevol altre país asiàtic.
El polièster, «pur petroli»
«Per confeccionar, jo també prefereix teixits fets a Europa. M'agradaria tenir material de kilòmetre zero, però a Eivissa i a Espanya és molt complicat», comenta Seguin, que afegeix que el material amb el què no treballa mai és el polièster: «És pur petroli, s'han d'evitar les peces de polièster. És perjudicial tant pel clima com per als humans».
Per últim, per ser un consumidor més ètic la dissenyadora recomana triar roba feta amb materials ecològics: «A la gent li costa creure que poden vestir amb peces sostenibles i, a més, a un preu raonable», destaca Seguin, que convida a canviar la nostra mentalitat. «Un vestit de 50 euros d'una marca de fast fashion realment és car. Si un pensa el que l'empresa paga als seus treballadors i en la qualitat del producte... no és cap ganga», reflexiona. A més, Seguin critica que en l'actualitat la majoria de gent pensa que la roba té tan poc valor que es pot tirar, sense pensar en tot el treball que hi ha al darrere, com «si a les fàbriques tèxtils treballessin robots en lloc de persones». Dell'Agnollo, per la seua part, insisteix que hem de pensar abans de comprar i, sobretot, «deixar de ser fashion victims».
