Entre tots els pintors que formaven part del grup Lucerna cal destacar l´eivissenc Francesc Riera Serra (1924-2001), format a l´Escola d´Arts i Oficis d´Eivissa i que el 1944 es traslladà a Barcelona per ingressar a l´Escola de Belles Arts de Sant Jordi per continuar els estudis de pintura i tot seguit s´integrà en el grup Lucerna. Fou un dels pintors més celebrats de l´exposició que el setembre de 1949 organitzaren a Ebusus per mostrar la producció pictòrica del campament establert a Santa Eulària des Riu. Riera Serra completà estudis a París i Itàlia. En els anys seixanta viatjà també a Grècia i Turquia. També va realitzar el vestuari per a obres de ballet que es representaren al Liceu de Barcelona. Fou un bon pintor que destacava per les seues obres a l´oli d´imatges femenines, idíl·liques, pròpies d´un món poètic molt idealitzat que volia reflectir de la seua Eivissa natal. L'any 1976 realitzà l'última exposició a Eivissa, a la sala de la Caixa de Pensions.

Un altre dels pintors del grup i que va mantenir al llarg del temps una estreta relació amb les Pitiüses, fou el català, nascut a Blanes el 1920, Rafael Bataller. L´any 1956 va tornar a les Pitiüses, ara també a Formentera, d'on s´enamorà i s´hi va establir en llargues temporades on també treballà intensament. Es construí una casa a la vénda de Porto-saler, que batejà amb el nom de ´Es pi´, ja que presideix un singular arbre el jardí de la casa. Durant una exposició que realitzà a Barcelona el director general de Promoció Turística del Ministeri d'Informació i Turisme, li va proposar la realització d'un cartell per a les oficines de turisme d'Espanya. És un grup de pageses davant d'una façana de Formentera. era el 1971 i va tenir tant d'èxit que Bataller fou batejat amb el nom del pintor de Formentera. El cartell donà a conèixer Formentera arreu del món.

Aquesta relació amb Formentera fou recompensada el 2011 amb la concessió del Premi Sant Jordi, atorgat pel Consell Insular de Formentera. Morí al seu Blanes natal el novembre de 2013.

Juan Germán Schroeder

Entre els acompanyants de Lucerna hi havia un literat destacat, ens referim a Juan Germán Schroeder Bilhére, que durant aquells anys desenvolupà una intensa activitat a Eivissa.

Schroeder era un reconegut autor i director dramàtic nascut a Pamplona el 1918 i que el 1926 passà a residir a Barcelona. Acadèmicament es formà a l´Institut del Teatre i el 1943 fundà la companyia Teatro Estudio, que destacà per la representació de diverses obres teatrals a l´aire lliure i que donà a conèixer autors de l´avantguarda europea com Henrik Ibsen i Jean Paul Sartre. L´any que va venir a Eivissa amb Lucerna, havia creat una altra companyia teatral, El Corral. Més endavant va crear el Teatro de Cámara de Barcelona, que s´especialitzà sobretot en el teatre clàssic espanyol. Va dirigir diversos muntatges operístics al Liceu de Barcelona i en la dècada dels setanta i vuitanta, col·laborà amb el grup La Trinca.

Com a home de teatre, va tocar totes les facetes, excepte la d´actor, i una mostra del que deim és la conferència que va pronunciar a Ebusus el 14 de setembre de 1949 amb el títol ´Confidencias del teatro por dentro´. Explicà tots el elements que conformen una representació teatral: intèrprets, decorats, luminotècnia, música, etc. Amb abundants exemples sobre obres clàssiques i altres de més modernes.

El setembre de l´any següent, el dia 27, va oferir un recital de les seues poesies, també a Ebusus i aquí donà a conèixer l´altre vessant de la seua obra, la poètica. El recital de poesia començà amb els poemes que formaven el llibre ´Paisajes sin ti´. La segona part era formada per poemes de temàtica eivissenca. El treball poètic que desenvolupà a Eivissa es troba aplegat en un llibre de poemes titulat ´Ibiza´, que publicà l´any 1951 a Santander, a una col·lecció que duia el títol de ´La isla de los ratones´.

Vicente Valero en aquestes mateixes pàgines el qualificava com un bon llibre de poemes, un llibre sincer i ben construït, ple d´imatges suggerents i originals i d´una qualitat molt superior a altres de poetes que han visitat Eivissa a llarg del segle XX.

La natura, les platges, la ciutat, el poble de Santa Eulària des Riu o els dedicats als infants eivissencs, son els temes preferits de l´autor. Alguns d´aquestos poemes són dedicats a personatges eivissencs que Schroeder conegué, com Isidor Macabich, Marià Villangómez, entre altres.

Però el que avui més ens interessa és l´obra de teatre ´La esfinge furiosa´, inspirada en el mite clàssic de l´assassinat d´Agamnenon i ambientada a Eivissa. Fou escrita el 1951 i tot seguit estrenada a la ciutat alemanya de Reinscheid i representada a Barcelona per primera vegada el 1960. La traducció a l´alemany fou obra de l´hispanista Hans Scholeger, amb el títol de ´Der Haus des Dabios´; també se´n feren traduccions al francès i al txec. El mateix autor diu que amb aquesta obra volia abordar la problemàtica de l´existencialisme catòlic i la crisi del concepte del pecat, tan de moda en aquells anys. L´obra fou considerada poc ortodoxa i considerada quasi herètica.

L´obra es desenvolupa en una Eivissa conservadora que el dramaturg observa des de la carretera de Sant Antoni. El contrast d´una casa pintada de negre amb la blancor de l´arquitectura eivissenca, dóna la impressió que la casa es troba de dol per alguna tragèdia que ha passat al seu interior. És la combinació d'elements clàssics representats per una societat immersa en una religiositat arcaica i que s'enfronta a temes d'actualitat com poden ser l'esteritat, a la manera de ´Yerma´ de García Lorca, la luxúria i la rancúnia. Schroeder és un autor teatral influït pels autors més avantguardistes del moment, com és el cas de Miller, Cocteau, O´Neill, Wilder, Anouilh o Pirandello i espanyols com Buero o Sastre, que combinava amb un profund coneixement de la tragèdia grega clàssica.

´La esfinge furiosa´ és una obra interessant que convendria que algun grup de teatre de les Pitiüses s'interessàs per ella i es veiés les possibilitats de representar-se a l'illa on fou concebuda.