El Grup Pictòric Lucerna a Eivissa

El campament permetia viure en contacte amb la naturalesa i els seus components podien pintar sense limitacions ni de temps ni d´espai. El Grup Lucerna havia nascut el 1944 i com a grup, no mostrava cap predilecció per una estètica determinada i, d´una manera lliure, cada component es decantava pel corrent que més li agradava, amb predomini, però, de l´impressionisme i de l´expressionisme.

Sembla que el primer campament pictòric fou el 1947,a Viladrau, vora el Montseny. L´any següent es desplaçaren a Sant Julià de Vilatorta, també a la comarca d´Osona; el 1948 el celebraren a Camprodon, (Ripollès) i, el 1949 elegiren Eivissa, per al IV campament, concretament fou a Santa Eulària des Riu on establiren les seues tendes de campanya, encara que moltes de les activitats complementàries les desenvoluparen a la ciutat d´Eivissa, com veurem més endavant.

Després d´Eivissa, el Grup Lucerna es desplaçà a Menorca, Andorra, Tarazona i Conca, entre altres punts.

Joanet

Garrut evocava l´argument de l´obra teatral de Santiago Rusiñol, ´L´alegria que passa´, on un grup de gimnastes, que representen la poesia, amb un carro van a un poble amb la finalitat d´esplaiar la gent amb el seu espectacle. La gent (la prosa) no els entén i els foragita. Entre els dos mons, hi ha un personatge pont, en Joanet, fill de l´alcalde de poble, que ha fet algun estudi i que és partidari dels artistes; quan els gimnastes se´n van del poble, en Joanet els vol seguir, però finalment, resignat, continua al poble.

També podríem enllaçar els campaments pictòrics de Garrut amb el grup de teatre universitari i ambulant La Barraca, que dirigia, durant la II República, Federico García Lorca i que tenia com a missió portar el teatre clàssic a zones rurals amb escassa activitat cultural. Garrut havia pres part en la Guerra Civil i coneixia molt bé aquestes circumstàncies. Havia estat allistat a la Columna Durruti, d´ideologia anarquista; exercia de sanitari ja que havia cursat alguns estudis de medicina.

Josep Maria Garrut i Romà (Barcelona 1915-2008) a més de professor, era conegut també pels seus estudis sobre Antoni Gaudí i Jacint Verdaguer, a més d´altres aportacions a l´art català, en especial, sobre l´art romànic. Els seus treballs es varen veure recompensats amb la Creu de Sant Jordi que el 1981 li concedí la Generalitat de Catalunya. El crític Daniel Giralt-Miracle el definia com un home cordial, educat, un gentleman, amb un peculiar i afinat sentit de l´humor i d´una cordialitat inacabable.

El Grup Lucerna es desplaçà a Eivissa el setembre de 1949 i previ al viatge, a les darreries del mes d´agost, organitzaren un programa radiofònic a Ràdio Barcelona on explicaven el seu projecte de campament pictòric i els motius que els duien a Eivissa.

Entre els components del grup hi havia: Rafael Bataller, Joaquim Datsira, Albert Ferrer, Josep Lloveras, Manuel Ortega, Ricard Sala, Rafael Rosés i Francesc Riera, entre altres. Alguns han assolit una bona nomenada en món de la pintura catalana.

Un dels acompanyants del grup fou el poeta i autor dramàtic Ramon Bech Taberner, que el dia 3 de setembre va protagonitzar un recital poètic a Ebusus. L´acte fou presentat per José María Mañá de Angulo, que era vicepresident de la comissió de cultura de la societat. La primera part fou un recital de poemes del propi Bech i la segona part, fou un recital de poemes de Bech, musicalitzats per Joan Comellas i que foren cantades per E. Bastons, acompanyat al piano per R. Cabré. Bech va fer també la presentació de les activitats del grup.

´Funeral eivissenc´

Fruit de l´estada a Eivissa de Bech són uns poemes que agrupa sota el títol de ´Funeral eivissenc´, que publicà el 1962 en un llibre que duia el títol de ´Joc de sirenes´, llibre escrit dins de la més clara vocació simbolista catalana. Un dels poemes comença aixì: «Matí d´Eivissa, pur! El corn marí/ del pescador, vora la mar, t´ofrena/ des de la platja als homes. Dolç matí/ nat, sense plor, d´un ventre de Sirena!». El 1960 aquest autor havia guanyat el Premi Carles Riba amb l´obra ´Cants terrenals´.

A mitjan mes de setembre se celebrà l'exposició anunciada, que recollia les obres realitzades durant el campament pictòric. Eren 30 obres, totes elles inspirades amb motius eivissencs. Els autors eren Garrut, Ballester, Datsira, A. Ferrer i Francesc Riera. L'exposició fou inaugurada pel marquès de Lozoya, director general de Belles Arts, que es trobava de vacances a Santa Eulària des Riu. La presentació de l'acte la va realitzar Manuel Sorà, president de la comissió de cultura d'Ebusus. Garrut va pronunciar la seua conferència: ´Eivissa en estat de setge´, que tractava sobre les amenaces que patia Eivissa i que podien significar la pèrdua de les seues tradicions i del caràcter insular. Animava, especialment als intel·lectuals a defensar l'illa. Aquella nit, també Marià Villangómez va llegir uns poemes d'Enric Fajarnés Cardona i d'Isidor Macabich, que tancà l'acte amb unes paraules d'agraïment, en especial, cap al marquès de Lozoya.

Uns pocs dies després tocà una altra conferència al mateix espai, era el prevere i doctor Francesc Camprubí i Alemany (1916-2000), catedràtic d´arqueologia del Seminari de Barcelona, amb el títol de ´Bellesa, veritat i bondat, elements essencials de l´art´, que anava acompanyada d´una projecció de diapositives. Camprubí va arribar a canonge de la catedral de Barcelona i era germà de l´humorista Joan Capri; s´havia doctorat a Alemanya amb una tesi, en alemany, sobre Antoni Gaudí.

Però per causes imprevistes, no va poder arribar de Barcelona i la seua conferència fou llegida per Fèlix Costa Fajarnés. El nucli de la conferència era la doctrina del bisbe de Vic i conciliari del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona, Josep Torras i Bages, sobre la norma catòlica que ha de predominar en tota creació artística: Bellesa, Veritat i bondat.

Poc temps després, una ambaixada eivissenca es desplaçava a Barcelona per rebre l'homenatge de diferents institucions catalanes.