Molt jove, el 1953 va obtenir el Premi Café Gijón de novel·la amb l´obra ´Las horas del día´. El 1958 va guanyar el Premi Sésamo de novel·la curta amb la narració ´El zapatero´, que va incloure al llibre ´Dos novelas de amor´.

L´any 1956, De Castro va visitar per primera vegada Eivissa. En les evocacions literàries que va fer de la seua relació amb Eivissa, apuntava que el pintor surrealista italià Iván Mosca li parlà amb tant d´entusiasme de l´illa que el va temptar a conèixer-la.

Quan tornà a Madrid, contà les meravelles de l´illa als seus amics i també aquestos varen voler conèixer Eivissa. Ignacio Aldecoa, Rafael Azcona, Ricardo Paseyro, Josefina Rodríguez de Aldecoa, etc.

L´estada de Rafael Azcona va donar com a resultat la novel·la ´Los europeos´, que és una obra autobiogràfica de l´estada d´aquestos personatges l´estiu de 1959 a Sant Antoni de Portmany.

Ignacio Aldecoa va visitar Eivissa per primera vegada el juliol de 1958 de la mà de Fernando-Guillermo.

En aquell moment ja havia publicat tres de les quatre novel·les llargues que li han donat fama. Era ja un autor consagrat, en especial per la seua novel·la Gran Sol. Després d´aquell estiu es repetiren les estades a Sant Antoni, quasi sempre allotjat a la Pensió Catalina, vora ses Coves Blanques. Molts dels seus relats canvien d´escenari a partir de les freqüents estades a Eivissa, fins a la seua mort el 1969. Els personatges de les seues narracions passen a ser joves inútils i rebels, ´nàufrags voluntaris o forçosos´ que es troben en una illa. Moltes d´aquestes narracions d´ambientació eivissenca es troben en ´Cuentos completos´, que, de manera pòstuma, publicà l´editorial Alfaguara.

També a Fernando-Guillermo de Castro es deu la visita que Pancho Cossío va realitzar a Eivissa l´estiu de 1960. Primer va viure a Sant Antoni i després, passà a la casa del ceramista Antonio Ruiz, a la casa de sa Portella. Cossío va treballar intensament durant la seua estada eivissenca i realitzà una extraordinària col·lecció de guaixos, que va exposar primer a la galeria el Corsario, que va tenir gran èxit de crítica però escasses vendes, ja que poques persones d´Eivissa podien pagar els preus d´un mestre del cubisme del renom de Cossío. Després els exposà per mediació de Camilo José Cela a l´Hotel Formentor.

Però, a més de donar a conèixer Eivissa a personatges destacats del moment, De Castro també es va implicar a la vida cultural eivissenca i són memorables els actes, conferències i exposicions que va organitzar durant molts d´anys. De Castro freqüentà l´amistat d´Isidor Macabich, de Marià Villangómez, del pintor Marià Tur de Montis, de José Maria Mañá de Angulo, etc.

També De Castro va tractar amb tots els artistes que formaren el Grup Eivissa 59, amb tots ells tengué una bona amistat i juntament amb el ceramista Antonio Ruiz, organitzà l´exposició ´Arte de nuestro tiempo en Ibiza´ el març de 1958 a la Libreria de Fernando Fé, de la Puerta del Sol de Madrid. Cal apuntar que encara no s´havien constituït aquestos artistes com a grup, però De Castro i Ruiz ja intuïen la importància del grup en el moviment de renovació artístic. Els artistes escollits foren: Portmany, David Walsh, Frank El Punto, Fumiko Matsuda, Guus Melai, Leon Molin, Furt Bartel, Max Reynolds, René Vuibert, Robert Munford, Sigfried Hoffman i el propi Antonio Ruiz.

Homenatge

L´exposició madrilenya va tenir tant èxit que el president de la Societat Cultural Ebusus, Manuel Verdera Ferrer i els seus col·laboradors organitzar un homenatge a Fernando-Guillermo, que se celebrà l´agost de 1958 als salons d´Ebusus. Marià Villangómez, en nom de la societat Ebusus, oferí l´acte, amb un elogiós panegíric cap a l´homenatjat. José María Mañá de Angulo va llegir les adhesions rebudes per a l´acte. En nom dels intel·lectuals estrangers residents a l´illa va intervenir el novel·lista holandès Hans Berghuis.

Tancaren l´acte Ricardo Paseyro i Ignacio Aldecoa, que glossaren la personalitat de Fernando-Guillermo de Castro. L´homenatjat fou obsequiat amb un magnìfic dibuix d´Antoni Marí Portmany, que recull el port d´Eivissa i Dalt Vila i que fou signat per tots els presents.

L´èxit obtengut va fer que la tardor de l´any 1959 realitzassin una segona exposició, ara a la galeria Biosca de Madrid i comptaren amb la col·laboració del jove periodista Francesc Verdera. Hi exposaren Marí Ribas Portmany, Tur de Montis, Munford, Laabs, Broner, Bechtold, Sjoeberg, Guus Melai, Menchu Gal, Gómez Perales, José Luis Zarraluqui, Frank El Punto, Walsh, Bartel, Matsuda, Newcombe, Meirowshy, Neubauer, Antonio Ruiz i Josep Maria Subirà. El catàleg de l´exposició fou dissenyat per Erwin Broner i el text era del propi Fernando-Guillermo de Castro.

La meua admiració cap a aquest personatge ve de la lectura que vaig fer de lles dues edicions del seu llibre ´La isla perdida. Memoria de una época de Ibiza´ (2000 i 2003, respectivament, la segona, molt ampliada) editat per l´Editorial Mediterrània-Eivissa. L´editor del llibre, Miquel Costa, em va presentar més endavant De Castro, cosa que em permeté gaudir de la seua amistat i també, de la de la seua esposa Cristina i del seu fill i nora. La trobada de cada estiu era un moment per evocar molts personatges admirats i que ja no hi eren. La memòria de Fernando-Guillermo de Castro era prodigiosa.

Cal també apuntar la seua darrera obra publicada, ´El gran dibujante de Ibiza. Antonio Marí Ribas Portmany´ (2006), que li edità el Consell d´Eivissa.

Fernando-Guillermo de Castro, mort el 8 de març, era fill del neurohistòleg Fernando de Castro, que fou deixeble de Ramón y Cajal, amb el qual va publicar un llibre sobre la tècnica microgràfica. El fill de Fernando-Guillermo, Fernando de Castro Soubriet, que com els seus pares, continua freqüentant Eivissa durant les vacances d´estiu, és un continuador de la passió investigadora del seu avi per a l´estudi del sistema nerviós.