1958: Inauguració de l´aeroport

Un bon amic, company de professió, m´apuntava que a més dels terrenys limítrofes amb la platja des Codolar, també es plantejaren dues opcions més: l´esplanada de les platges de Comte y el pla de Sant Antoni. No sembla que arribassin ni a plantejar-se ninguna d´aquestes dues últimes opcions, ja que el més idoni era el pla de ses Salines, exempt de muntanyes per dos dels costats. El terreny és sense elevacions i l´absència d´obstacles naturals cap a l´est i cap a l´oest feren que aquesta zona fos l´escollida per ubicar-hi l´aeroport.

Les expropiacions del terreny

La major part dels terrenys que s´havien d´expropiar eren majoritàriament de persones residents a la ciutat d´Eivissa i ocupaven la quasi totalitat del territori de la vénda de Can Llaudis. Els sòls al·luvials del pla de ses Salines que conforma el terreny de les pistes, eren extraordinàriament fèrtils i allí es trobaven algunes de les millors hisendes agrícoles de l´illa. L´aigua subterrània era abundant i a molt poca profunditat, com ho demostren les restes d´algunes sénies i alguns molins aiguaders que encara avui existeixen. La construcció i les posteriors ampliacions de les instal·lacions aeroportuàries suposaren la desaparició de moltes explotacions agrícoles. Fins i tot s´hagueren de desviar els torrents que travessaven el que seria la pista i es desvià cap a la platja des Codolar el torrent de sa Font des Taronger, que en la seua part final, ara discorre, cap a ponent, paral·lel a les pistes de l´aeroport. També es tallaren alguns dels camins tradicionals que els habitants de la vénda de Can Llaudis i la situada més al nord-oest, la des Racó des Jondal, empraven per anar a l´església parroquial de Sant Francesc de Paula. Tot això causà grans canvis en la manera de viure dels habitants d´aquells indrets.

Pot ser de l´interès dels nostres lectors donar la llista dels primers expropiats: el bisbat d´Eivissa, Amanda Comas Ramon, Joan Tur Mayans, Vicent Tur Torres, Agustí Ribas Cardona, Francesc Cardona Torres, Josep Serra Riera, Antoni Torres Torres, Josep Orvay Serra i hereus de Joan Mayans.

Primeres proves de la pista

El mes d´abril de 1955 s´anunciaven les primeres expropiacions de diverses hisendes amb l´objecte de poder ampliar l´aeròdrom. En un principi eren deu els propietaris afectats; que de manera molt ràpida varen veure com s´aixecava l´acta d´ocupació de part de les seues finques. Els treballs d´esplanació començaren ja l´any següent i en la visita que efectuà el mes d´abril el governador civil de Balears, Plácido Álvarez Buylla, visità les obres d´esplanació, que ja es trobaven molt avançades. El motiu principal de la visita del governador era donar possessió a José Pontijas Fernández com a primer delegat de govern de les Pitiüses, però s´aprofità el viatge per realitzar diverses visites més.

L´abril de 1958 s´informava que la companyia Aviación y Comercio (Aviaco) havia estat autoritzada per l´autoritat militar a utilitzar l´aeròdrom militar des Codolar en les línies regulars que volia instaurar: Barcelona-Eivissa i Palma-Eivissa. Aviaco pensava utilitzar avions Heron, amb una capacitat per a 14-17 passatgers. Aquest aparell quatrimotor era construït per la companyia britànica Havilland. El 1956 Aviaco havia comprat vuit unitats d´aquest petit avió, però dos accidents que aquestos aparells tengueren, un a Puigpunyent (Mallorca) i un segon en aigües properes a l´aeroport de Barcelona, va fer que aviat es desfés d´aquest model d´avió.

Al cap de poc temps un DC-3 de la companyia Iberia va venir a Eivissa per efectuar diverses proves sobre la pista. Aquest model d´avió ja disposava de 28 places. Les proves les realitzà el cap de pilots d´Iberia, José Arango. La pista era un simple terreny pla d´uns 800 metres de llarg de terra compactada.

La inauguració

Alguns municipis eivissencs i uns pocs industrials hotelers pagaren la reparació i millora del camí de Baix, que havia de donar accés a la petita terminal aixecada vora la platja des Codolar.

Finalment, el 17 de juny s´inaugurava oficialment l´aeròdrom des Codolar. Dos dies abans s´havien iniciat els primers vols regulars. Va presidir la inauguració el director general d´Aviació Civil, Manuel Martínez Merino. Els vols que s´oferien eren dos vols diaris servits per la companyia Aviaco, un amb Palma i un altre amb Barcelona.

Molts foren els eivissencs que assistiren a la inauguració del camp d´aviació, en especial els procedents de la ciutat d´Eivissa i del poble de Sant Antoni de Portmany. Assistiren també tots els alcaldes de l´illa, acompanyats de les respectives corporacions municipals.

La inauguració fou a les sis de la tarda, però durant el matí arribaren a Eivissa diversos tècnics i algunes autoritats des de Palma en un Junker JU-52. El governador civil arribà a primera hora de la tarda a bord d´un avió amfibi Grumman. El director general d´Aviació Civil va venir amb l´avió d´Aviaco que cobria la línia regular Barcelona-Eivissa. La benedicció l´efectuà el vicari general Antoni Torres Riera Barda. En els parlaments de les autoritats quedà ben patent que es realitzava una inauguració provisional ja que la pista era de terra i únicament hi havia una petita dependència habilitada com a terminal. Tots eren conscients que les comunicacions s´haurien d´interrompre quan per causes meteorològiques quedàs la pista impracticable. Quan plovia, la pista romania tancada fins que tornava a estar en condicions d´ús. El director general va assegurar que hi havia un altre projecte a realitzar en dos o tres anys que permetria tenir un aeroport en condicions i amb la pista asfaltada.

Als cap de pocs dies de la inauguració, el Servei d´Obres de la Zona Aèria de Balears anunciava la subhasta de diverses obres per habilitar els barracons existents. Les obres tenien un import proper al mig milió de pessetes; un, es destinaria a sala per als viatgers i l´altre, als serveis de l´aeroport.