La segona alcaldia de Verdera

La gran obra del seu mandat fou la inauguració del nou escorxador municipal el 1986, situat a la sortida d´Eivissa, al començament de la carretera de Sant Joan de Labritja. Com totes les obres municipals, aixecar l´edifici costà més de tres anys. Però el reglament d´organització i funcionament del nou escorxador no va agradar als matancers i carnissers i s´aixecaren airadament contra l´alcalde.

L´ús del servei de l´escorxador exigia el pagament d´una pesseta per cada animal sacrificat, cosa que no acceptaven els carnissers, que continuaven matant enmig del carrer, davant de cada establiment, a pesar de la prohibició municipal de realitzar aquesta pràctica.

Fins i tot Isidor Macabich va publicar algun dels versets que es dedicaren a l´alcalde i que aparegueren a la premsa del moment i que apuntava que havien d´anar acompanyats amb la música de la verbena de ´La Paloma´:

„«¿Dónde vas con el palo de mando?

„¿Dónde vas, tan aprisa, José?

„A meter en cintura a estos tunos, que votaron en contra. ¡Pardiez!»

Es deia que Verdera volia castigar els carnissers ja que no l´havien votat; aquest boicot dels carnissers va obligar que l´ajuntament organitzàs la venda pública de carn a preus més baixos que les carnisseries.

Cementeri de ses Figueretes

Una altra gran obra de la segona alcaldia de Verdera fou l´ampliació del cementeri municipal de ses Figueretes. Era una necessitat que es sol·licitava des de feia molt de temps ja que el lloc disponible per als enterraments s´havia quedat insuficient per als previstos. L´ampliació es realitzà després de comprar un tros de terra de la hisenda de can Cantó i va permetre que es disposàs d´espai per a cementeri civil (en aquells moments se li donava el nom de cementeri neutre), la construcció de la capella del cementeri i el trasllat de la Creu Blanca, que s´aixeca en el centre del cementeri i que abans es trobava a la porta que es deia de sa Creu, a l´extrem de ponent de l´actual carrer de la Creu i que era una de les entrades al barri de la Marina, cosa que ja comentàrem en el primer article dedicat a Josep Verdera.

El regidor encarregat de l´ampliació fou el correligionari de Verdera, Vicent Soler Sala; aquest personatge morí el gener del 1896, quan s´estaven aixecant les parets de l´ampliació i l´Ajuntament acordà dedicar-li el carrer que fins llavors duia el nom de la Bomba, al barri del mateix nom i on vivia també aquest regidor.

Verdera tancà aquesta etapa com alcalde el 1899, quan fou substituït per Josep Castelló Ribas. En les eleccions de 1899 guanyaren de manera aclapadora els conservadors comandats per Pere Tur i Palau. Els liberals aconseguiren únicament un regidor. Verdera tornà a l´Ajuntament el març de 1901, quan els regidors conservadors foren cessats pel governador civil i substituïts per un consistori de liberals encapçalats per Vicent Viñas Planells, encara que únicament per una trentena de dies. Fou una època molt convulsa en canvis successius de govern. Viñas Planells, que el 1901 i per designis molt poc clars, era alcalde d´Eivissa. En aquell moment, el juliol, es posà la primera pedra del monument al general Joaquín Vara de Rey; una indisposició de Viñas va fer que l´alcalde accidental, que era Verdera, fos l´encarregat de presidir la cerimònia de posar la primera pedra del monument.

Impressor i periodista

Encara que la política és la tasca que més fama li va donar, Josep Verdera també destacà com a impressor i director de diverses publicacions. Edità i dirigí el periòdic El Ibicenco en les seues 2a i 3a èpoques i el setmanari satíric La Peladilla. El Ibicenco fou fundat per Pere Escanelles, però Verdera, que l´imprimia, comprà la capçalera i també la dirigí a partir del 1878 fins al 1885. El periòdic passà a ser l´òrgan del partit fusionista i en ell col·laboraren els més destacats liberals eivissencs com Guillem Ramon Colomar, Joan Arabí Respeto, etc. A la segona època de la publicació, durant els set primers mesos de l´anys 1980, es definia com a òrgan del partit liberal de Práxedes Mateo Sagasta. Aquest setmanari polemitzà amb l´altra publicació setmanal del moment, el setmanari Ibiza, en mans dels conservadors eivissencs encapçalats per la família Tur i Palau, i que comptà amb la destacada figura de Felip Curtoys, que des de les files liberals, s´havia passat al partit conservador. Aquest setmanari s´editava a la impremta de Francesc Escanelles. El 1891 va tenir una forta disputa amb Bernat Ramon i Ferrer, director de Ibiza, que acabà al jutjat. Va desaparèixer el 1892.

Verdera morí el 15 de novembre de 1904; deixava tres fills: Francesc, Manuel i Ricard. L´enterrament fou una gran manifestació de dol. El fèretre fou portat per quatre regidors: Ignasi Riquer, Salvador Cardona, J. Ferrer i Francesc Medina. Com que l´enterrament fou al matí, no va donar temps a convocar al consistori perquè hi assistís en corporació. Però el sentiment era tan gran que en aquell moment ja es comentava la possibilitat de dedicar-li un carrer.

Al cap de pocs dies, Joan Roig Boned demanava públicament i mitjançant un article de premsa, que l´Ajuntament d´Eivissa li dedicàs un carrer, de la mateixa manera que havien fet poc abans els ajuntaments de Saragossa amb l´il·lustrat Ramón Pignatelli i Barcelona amb l´anterior batle, Francesc Rius i Taulet. Com que es veia molt difícil que se li pogués aixecar un monument, Roig demanava dedicar-li el nom d´un carrer i proposava canviar el nom d´algun dels carrers existents com Anníbal, Castelar o Polavieja, que no havien tengut cap relació directa amb Eivissa. Als pocs dies, l´Ajuntament d´Eivissa acordà dedicar-li el carrer que duia el nom de plaça de Sant Elm, on ell havia viscut i que en aquell moment designava l´irregular carrer que va des del carrer de Manuel Sorà al carrer de Mar i la plaça i carrer de Sant Elm quedà per a la plaça i carrer a llevant de l´església d´aquest nom.