Joan era major que ell i després venien els dos petits: Manuel i Alexandre. El pare, Joan Villangómez Ferrer, exercí de metge, carrera que va estudiar a Barcelona. En una nota autobiogràfica que va escriure Marià Villangómez per a un opuscle publicat el 1994 amb motiu de ser designat escriptor del mes, explicava l´origen del seu primer llinatge, ben escàs dins de l´onomàstica eivissenca: «Passem, però (€) als dos cognoms. Vinc d´una profunda sang insular. Sóc eivissenc, ho eren els pares i els avis. I dels vuit besavis i besàvies set eren eivissencs i un, el que em va llegar el primer cognom, era castellà, un militar -tenim el seu retrat de comandant- que es va casar i morir a Eivissa. Els altres set llinatges, propis de l´illa, són mots ben catalans: Llobet, Tur, Calbet, Ramon, Ferrer, Planells, Llombart».

La casa on va néixer el nostre personatge és a Dalt Vila; l´adreça de la qual és carrer d´Ignasi Riquer 23, encara que tothom coneix el carrer com la pujada des Piló. Aquesta casa pertanyia a Eudòxia Villangómez Llombart i la va deixar en herència al seu nebot Joan Villangómez Ferrer. Eudòxia era casada amb el comandant d´infanteria Santiago Escudero, natural de Lleó, que ja major es va casar a Eivissa. El matrimoni no va tenir fills. Com a curiositat, la capella del Cementeri Vell on reposa el nostre poeta duu a la façana la llegenda Escudero-Villangómez, i fou aixecada per aquest matrimoni.

Els primers estudis els realitzà a un parvulari que regia la filla del mestre Joan Mayans Marí, a la casa que habitava aquesta família a la plaça de l´Ajuntament. Després passà a l´escola que regia Joan Mayans Escandell, també fill de l´anterior i que tots coneixien com don Juanito ´es jove´.

Descendents directes de la família Mayans en resten molt pocs a Eivissa. Durant tota la vida, Villangómez va mantenir una molt bona amistat amb un nét del mestre Mayans, però que va viure sempre a Mallorca, ens referim al periodista i polític Gabriel Fuster Mayans, que acostumava signar els seus escrits amb el pseudònim de ´Gafim´. Com a regidor de cultura de l´Ajuntament de Palma, en plena època franquista, va crear els Premis Ciutat de Palma. Es coneixien de les estades estivals que feia Fuster a la casa de l´avi matern; després, durant l´etapa universitària barcelonina, es relacionaren freqüentment. Amb ells dos, també s´hi solia afegir un altre estudiant que posteriorment destacà dons del món literari mallorquí, Miquel Àngel Colomar, també d´origen eivissenc; ambdós eren molt amics de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

El mes d´agost de 1921, juntament amb el seu germà Joan, va rebre la primera comunió a la capella de la Puríssima, de l´església del Convent, és a dir, a la parròquia de Sant Pere. El sacerdot que oficià el sagrament era Rafel Oliver Colomar, en aquell moment vicari d´aquella parròquia i que amb els anys arribà a canonge, vicecanceller i notari eclesiàstic.

Els estudis secundaris els va realitzar Marià Villangómez al Col·legi de Segon Ensenyament, que pertanyia a l´Ajuntament d´Eivissa i que tenia alguna subvenció de la Diputació de Balears. Col·legi que sempre va patir greus problemes financers i això feia que els professors no fossin gaire complidors. Recordava que el professor de matemàtiques, Albert, no va pujar mai a l´edifici de Dalt Vila i els alumnes havien de baixar a l´escola que regia a la Marina. El Col·legi era adscrit a l´Institut de Palma i a final de curs, els alumnes es desplaçaven a Palma on eren examinats com alumnes d´ensenyament lliure. En unes notes autobiogràfiques, Villangómez evocava molts dels catedràtics que el varen examinar a Mallorca, però aquí convé recordar el que diu d´un catedràtic que destacava i que arribà ben lluny dins de les lletres catalanes:

«De preceptiva literària (a col·legi d´Eivissa) el professor era el meu pare. Ens feia classe sempre que podia, és a dir, quan no ho impedien les obligacions de metge. El catedràtic de Mallorca era un escriptor i poeta il·lustre, Gabriel Alomar. En l´examen em va fer comptar les síl·labes d´un vers castellà. Crec recordar que era octosílabo. No podia sospitar l´autor de La columna de foc que aquell al·lot de tretze anys que tenia davant escriuria amb el temps en llengua catalana molts de versos de tota mena: hexasíl·labs, decasíl·labs alexandrins...

Posteriorment Villangómez va obtenir el títol de batxillerat universitari en lletres a la Universitat de Múrcia; aquest batxillerat fou implantat pel ministre Eduardo Callejo, durant la dictadura de Primo de Rivera, i dividia el batxillerat en elemental i superior, cada un de tres anys de durada i, aquest últim, a la seua vegada es dividia en ciències i lletres.

Estudis de dret

El 1928 es traslladava a Barcelona per cursar els estudis de dret. L´elecció d´aquesta carrera fou més per una imposició paterna que no pas per vocació: «L´error va ser seguir (...) la carrera de Dret, llicenciatura que no m´ha servit de res. M´agradava poc l´estudi del Dret i encara menys pensar en l´exercici de qualsevol activitat jurídica: també per aquí puc deduir una mica qui són, com són. Ara bé, els cinc anys d´estudiant a Barcelona foren molt importants en un altre sentit, perquè afavoriren decisivament l´iniciat camí cap a la cultura i les lletres catalanes».

A la facultat de dret va coincidir amb diferents condeixebles que amb el temps arribaren a ser personatges importants de les lletres catalanes, com fou el cas de Salvador Espriu o Lluís Ferran de Pol. Marià tenia una gran afició al cinema i al teatre, la primera compartida amb Ferran de Pol, sobre la qual matenien llargues xerrades. Però les grans amistats d´aquells anys universitaris eren bàsicament mallorquins que també estudiaven dret, com era el cas de Fuster Mayans, un altre de llinatge Ordinas, etc. El seu caràcter retret feia que tengués poques amistats. Els companys amb els quals passava més temps eren dos nois catalans, un de Vilafranca del Penedès, de llinatge Fortuny, i un altre, de Banyoles.

Sempre evocava Marià dos personatges destacats de la seua promoció de la facultat de dret, el jurista Octavi Pérez-Vitoria, futur catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona i Fèlix Ros, escriptor falangista que morí a Istanbul, que freqüentava el cercle castellanista de la facultat i que sempre parlava aquesta llengua.