La companyia Lavilla tenia en explotació diverses mines en aquella zona de Sant Carles de Peralta, amb fortes inversions, que més endavant portaren aquesta família a la fallida econòmica, per la manca de rendibilitat i del problema tècnic de la impossibilitat d´eixugar l´aigua que inundava les mines a causa de l´elevat nivell freàtic de l´entorn. S´intentà treure l´aigua mitjançant potents motors importats d´Anglaterra i d´Alemanya, però tot fou inútil. El 1891 habilitaren un rudimentari embarcador a cala Pada per tal de poder embarcar el mineral de plom i poder, també, desembarcar el carbó mineral que utilitzaven aquelles màquines. El 1908 encara hi havia informes molt favorables sobre les possibilitats de les mines, però aviat desaparegué l´alegria i s´abandonà l´explotació. En els seus bons moments, donava feina a unes 200 persones. L´agricultura també experimentà un fort creixement i cada vegada era més necessari poder disposar de vaixells que de manera regular poguessin exportar molts dels productes que produïa l´illa.

En aquest context, els germans Ignasi i Joan Wallis Llobet, que es dedicaven a negocis bancaris i a l´exportació a l´engròs de productes agrícoles, fundaren una empresa naviliera amb el nom de Juan e Ignacio Wallis y Compañia, que el 1886 va adquirir a Anglaterra el vapor ·´Niny´. Sembla que actuaren en unió d´una altra casa barcelonina del comerç.

Feia anys que Eivissa clamava per tenir un vapor que unís l´illa amb altres ports i d´aquesta manera poder exportar els productes que produïa el camp i la mar. Cap a 1875 el comerciant Bartomeu Ramon i Tur, juntament amb altres armadors de Barcelona, negociaren la compra d´un vapor, que sense tenir-lo, ja havien trobat el nom que pensaven posar-li: ´Ibicenco´, però al darrer moment la compra no es realitzà.

El ´Niny´ va arribar a Eivissa el 17 de setembre de 1886, procedent de Londres. Fins a Anglaterra s´havia desplaçat Joan Edmon Wallis i un grup de mariners eivissencs, que amb el capità Josep Escandell Badino, varen dur el vaixell a l´illa.

Era un petit vapor de fusta, tenia 191 tones de registre brut i 121 de net. Tenia una eslora de devers 38 metres, amb la característica proa de violí per als flocs. La coberta era correguda i no tenia pont per al comandament, per la qual cosa el timó es trobava a popa. Tenia una màquina amb una potència de 40 cavalls, cosa que li permetia aconseguir una velocitat de 7,5 nus. Duia un aparell de vela del tipus de goleta, de dos pals. Quan els vents eren favorables, aixecava les veles amb la qual cosa guanyava una mica de velocitat. Com molts dels vaixells d´aquella època, tenia l´obra viva recoberta amb planxes de coure, amb la finalitat de tenir una major protecció contra els elements de corrosió: caragolets i mol·luscos.

A la popa tenia una cambra on allotjar els passatgers, amb 18 places i, un departament independent de 4 places per a les senyores.

El ´Niny´, comandat pel capità Josep Escandell Badino (nascut el 1855 i batejat a la parròquia del Salvador de la Marina, era fill de Bernat i de Maria), arribà al port d´Eivissa la tarda del 17 de setembre. Era esperat per la població de la ciutat, però s´ignorava el dia exacte de l´arribada. Abans de les 4 de la tarda es divisà un vapor que duia les banderes espanyola i eivissenca, amb la qual cosa es confirmà que era el vaixell esperat.

Una multitud de petites embarcacions sortiren a l´encontre del vapor i gran quantitat de gent acudí als llocs elevats des dels quals es podia observar l´entrada al port del nou vaixell de la matrícula d´Eivissa. Quan el vapor va quedar ancorat dins del port, els armadors obsequiaren a bord del ´Niny´ tots els que s´acostaren amb embarcacions.

A la nit, i en senyal d´agraïment, una banda de música acudí sota els balcons de la casa dels Wallis, al carrer de Pere Tur de Dalt Vila. Els Wallis convidaren els músics i altres assistents a pujar a ca seua on amb pastes i licors brindaren per l´èxit del nou vaixell. La festa acabà passades les dues de la matinada.

El ´Niny´ era destinat a cobrir la línia Eivissa-Barcelona, amb un viatge cada quinze dies. La travessia durava 23 hores. Ramon Sampol dóna la informació que durant el primer anys, efectuà un total de 324 persones i més de 1.200 tones de càrrega. Va influir molt positivament en l´èxit, que la posada en funcionament del vaixell va coincidir amb l´Exposició Universal de Barcelona. Al poc temps, també afegí una escala al port de Sóller, amb la qual cosa s´aconseguí augmentar el nombre de passatgers i de càrrega.

Abans d´iniciar la línia regular, els germans Wallis obsequiaren amb un dinar a bord del ´Niny´ a les persones més influents del moment. Vegem alguns dels convidats: Manuel Palau Aquenza, vicari capitular; Carles Villalonga, comandant de Marina; Emili Sorà Tur, alcalde d´Eivissa; Josep Riquer Llobet, Bartomeu Vicent Ramon i Tur, Joan Arabí, Marià Tur Guevara, Vicent Colomar, Guillem Ramon Colomar, Manuel Ferrer i Ignasi Riquer, entre altres. Tots ells representaven l´autoritat, la indústria, les societats recreatives i els ideals polítics.

Sampol reporta un incident que va patir el vaixell. El maig de 1889 el vaixell fou immobilitzat en el port de Barcelona quan es va descobrir que en les seues bodegues ocultava una partida de tabac de contraban. Li fou imposada una multa de 5.000 pessetes, quantitat enorme en aquells moments. Com que els armadors no pagaren, el vaixell fou embargat i alguns tripulants detinguts. Després de moltes gestions, es va poder resoldre la situació i el vaixell va retornar a la línia, però en aquells dies, la Compañía de Navegación de Ciudadela anunciava que el seu vaixell ´Ciudad de Ciudadela´ també efectuaria la línia entre Sóller i Barcelona.

Les pèrdues varen fer que aviat es tancàs la línia i el ´Niny´ abandonà el servei. Sembla que no era el vaixell ideal per a la línia. Fou venut a uns armadors catalans. Naufragà en els costes catalanes cap a 1895.

La companyia Wallis va comprar posteriorment un altre vaixell, també construït a Anglaterra, que abans havia navegat per l´armador eivissenc Pau Ferrer Marí, però que es trobava establert a Tarragona, el vaixell duia el nom de ´Correo de Cartagena´ i quan fou adquirit pels Wallis, va dur el nom de ´Ibiza´. Durant un temps fou comandat per Salvador Cardona Tur.

Més endavant els Wallis passaren a ser els consignataris a Eivissa de la companyia Isleña Marítima.