La gran alqueria d´Albarca, per nosaltres coneguda com el pla d´Albarca o com la vénda d´aquest nom, és un indret ple de cases, quasi totes de vell nom, edificades en cercle al peu de les muntanyes, de manera que deixen íntegrament les terres del pla per al conreu, especialment dels ceps. És molt grat un detengut passeig pel camí o la carretera que volta tot el pla, deixant a un costat de les terres de conreu i a l´altre quasi tots els habitatges: can Carredona, ca n´Esperança, can Moreno, can Pereta, can Lluquinó, can Partit, can Lluc, el Porxo, can Cires, etc.

En constituir-se la parròquia de Sant Mateu (1785), decidiren edificar l´església en béns de l´alqueria Mitjana, just a la partió amb Albarca, davant el conjunt muntanyós del Camp Vell, mirant vers tot el pla. No era possible de fer-la a cap altre punt millor.

Per anar a Albarca, trobam diversos camins, avui tenguts com a carreteres, que parteixen de diversos indrets. En primer lloc, cal recordar el camí Vell d´Albarca, des de Vila, el qual en haver deixat a mà dreta l´antiga font d´en Miquelet, que es digué de n´Armat, en terres de Santa Gertrudis, arribava a les de Sant Mateu just davant una capelleta blanca, molt abandonada, que assenyala la partió entre totes dues parròquies. Abans de la capelleta, la carretera s´ajunta a la que puja des de Forada i Benimaimó, i va a confondre´s amb l´actual que parteix del centre de Santa Gertrudis, que és la que es té per més important. En ella resten inclosos el mencionat camí Vell i la carretera de Forada i Benimaimó. D´aquesta es pot recordar que dar-rerament s´ha millorat molt el camí que hi arriba, a la creueta de Forada, en haver pujat per la tallada de Benimaimó des de la car-retera de Sant Rafel a Corona.

Per la banda de Benimaimó surt aviat de la carretera mencionada de Forada, el camí o la carretera que passa per indrets ben interessants de Benimaimó. A la seua vora es podia veure el desaparegut pou d´en Gibert, inici del torrent que duu el mateix nom. Més endavant, abans del coll d´Alcalà, deixa a la dreta unes terres fondes on es troba l´antic pou d´en Pilot, i en haver baixat pel mencionat coll, la carretera arriba a la ja mencionada que va de Santa Gertrudis a Sant Mateu. Una altra carretera que després també arriba a aquesta, és la de les Rotes, que va de Sant Antoni a Corona, i després continua pel coll del Pouàs, deixant a l´esquer-ra la casa i el pou del mateix nom, que passa pel costat d´una capelleta que marca la partió entre les parròquies de Santa Agnès i de Sant Mateu, i finalment acaba a la dita carretera, devora el Llampat. També existeix una altra carretera que des de l´església de Santa Agnès passa per la part alta de Son Gelabert, deixant a la dreta la torre del molí d´en Plana-roja i, després, el pou de Son Gelabert, devora el grup de can Damià de la Torre, can Sardina i can Trull. Puja després a la vella casa de la Noguera per baixar i ajuntar-se al camí del mencionat pla d´Albarca.

De Santa Gertrudis surt el vell camí que anava de Vila a Sant Miquel, com ara en surt la carretera, conegut com el camí de Cotella, perquè passa per les terres i cases que cor-responien a l´antic rafal. En arribar a terres de Besora, que ja són de Sant Mateu, continua i deixa a la dreta l´indret conegut com el vinyat de Besora, tengut com el principi del riu de Santa Eulària, i també el vell pou de Besora. Després arriba al coll de Besora, travessa la carretera que ve de Sant Miquel, baixa per vora el conjunt de cases de cals Bonets i arriba al camí del pla d´Albarca.

Una altra carretera és la de Cals Ramons, de Santa Gertrudis, que en haver passat al llarg d´una gran part de la vénda del mateix nom, acaba a la carretera anterior o camí de Cotella.

Finalment, a Sant Miquel comença una carretera que, baix de can Pere Planells, es divideix en dues que van a Albarca. La primera passa per devora el pou de la Raconada, i després per les velles cases de can Riera, can Tonió i can Bofí, voltades de vellísimes oliveres, i arriba a la carretera principal just devora l´església. La segona passa per la Barda, on es troba el pou Gran, ara d´en Jordi, i en haver deixat a la dreta can Joaní, s´ajunta al camí del Pla.

Joan Marí Cardona | (historiador i canonge arxiver)Diario de Ibiza, 21 de setembre de 2000