D´entre els molts pintors que sense ser eivissencs de naixement, però que han treballat a Eivissa al llarg dels interessants anys seixanta del segle XX, n´hi ha alguns de ben interessants i que no són massa coneguts del públic eivissenc. Avui parlarem del pintor Amando Silvestre, amb motiu de la seua mort. Amando Silvestre Aquilino va morir el passat dia 16 de novembre a València. Durant uns cinc anys va treballar i viure a Eivissa i en aquesta illa es va casar el desembre de 1963, a l´església de Jesús, amb l´eivissenca Conxa Tuells Juan, que havia conegut a València.
Conxa Tuells és filla de Guillem Tuells Riquer, polític que, entre altres coses, és recordat per haver-se presentat com a candidat al senat per Eivissa en les primeres eleccions democràtiques.
Silvestre havia nascut l´any 1937 a València i el 1953 va ingressar a l´Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, estudis que compatibilitzà amb els de nàutica. Entre 1956 i 1960 treballà com a oficial de la marina mercant. Aquest darrer any abandonà la marina i passà al Japó, on s´especialitzà en arts gràfiques a l´escola oficial de Hokusay en Karatshu (Osaka). Després va fer una llarga estada a França on continuà amb els estudis d´arts gràfiques i treballà com a dibuixant amb diverses agències de publicitat. Durant aquesta estada a París freqüentà durant mesos l´estudi del pintor japonès Tsuguharu Fujita, personatge que s´imbuí de l´impressionisme i que en la seua obra combinava les tècniques a l´oli francès amb un peculiar estil oriental.
L´any 1961 realitzà a València la primera exposició individual, que fou molt ben rebuda per la crítica, encara que causà sorpresa i polèmica per les seues tendències orientals. El mes de juny de 1962 va exposar a la Sala de Cultura de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d´Estalvis d´Eivissa, que en aquell moment es trobava en el passeig de Vara de Rey, annexa a les oficines bancàries i a la biblioteca de l´entitat de crèdit. Recordem que ´La Caixa´ s´havia establert a Eivissa el novembre de 1930 i en aquell local s´hi celebraven actes, en especial els relacionats amb temes agraris i ramaders. A partir de 1957 aquesta sala es dedicà especialment a sala d´exposicions i durant aquestos primers anys hi exposaren artistes com Vicent Ferrer Guasch, Emilio Laguna, David Walsh, Laureà Barrau, Antoni Pomar, Carloandrés López i molts d´altres, entre els quals hem d´afegir el nostre protagonista d´avui.
Aquella primera exposició eivissenca de Silvestre va merèixer una molt laudatòria crítica de l´inoblidable Manuel Guasch, que en aquells anys exercia de cronista eivissenc de diversos periòdics espanyols i d´algunes agències informatives. En la crítica que va fer de l´exposició a Diario de Ibiza, ja parla de l´originalitat de l´obra de Silvestre, com un explorador modern de l´art per terres de l´estètica plàstica, que era en aquell moment l´illa d´Eivissa en el món artístic.
En aquella exposició ja s´hi trobaven molts dels temes que Silvestre va desenvolupar al llarg de tota la seua vida: marines amb un marcat tenebrisme; paisatges de boscos i llacs romàntics amb patents notes germàniques i nipones; diversos temes orientals; alguns estudis de flora tropical; retrats, bodegons, etc. La seua tècnica oriental havia anat canviant cap a gustos més occidentals, amb paisatges calms, figures amb colors vius i un dibuix de traç vigorós.
Manuel Guasch definia aquella primera exposició eivissenca de Silvestre amb aquestes frases: «La selección de Amando Silvestre es muy sobria, casi escasa. Solo por esa intención suya, efectividad al fin; me gustaría llamarla el Stendhal de la pintura. Flota sobre ella la nocturnidad y los crepúsculos. En el habla caliente de una emoción fervorosa: su obra nos habla con facundia, cautivadora, jamàs com la voz de las masas. Originalidad en su tremenda inquietud, es decir, lo nuevo en lo eterno en lucha con la intransigencia».
L´estiu de l´any següent Silvestre va exposar a la Galeria Buda, de Sant Antoni de Portmany, aquarel·les i dibuixos amb els quals continuà amb la seua temàtica i com deia un crític prestigiós, no eren les seues obres imitacions, sinó que l´autor havia estudiat en profunditat i amb aprofitament la tècnica de la pintura japonesa.
Amando Silvestre cultivava la tècnica del dibuix oriental però traspassada al gust occidental, amb temàtiques com són els bodegons, fets amb una minuciositat pròpia dels artistes orientals. També abunden en la seua obra els temes costumistes amb escenes de personatges arquetípics, fets amb traços forts i sense ombres; moltes obres d´aquesta temàtica foren realitzades durant els cinc anys que va viure i treballar a Eivissa. Els paisatges i la naturalesa també foren del seu gust, així com una sèrie de treballs que tenia com a centre la temàtica quixotesca.
Com a curiositat, cal dir que també Silvestre treballà el retrat i una mostra d´aquesta tècnica és el retrat que realitzà el 1977 del rei Joan Carles, obra que després d´estar exposada per diversos organismes oficials de Madrid, ara presideix la sala de plens del Consell d´Eivissa.
A partir de 1967 deixà la residència d´Eivissa i s´instal·là a València, encara que per les raons familiars que comentàvem abans, freqüentà l´illa en moltes ocasions.
Silvestre continuà treballant i realitzà diverses exposicions, principalment a València, encara que les alternà amb altres fetes a Annecy (França), Ginebra o Rotterdam. Mai abandonà el disseny gràfic i il·lustrà també diversos llibres de prestigioses editorials.
