També són importants les novel·les del periodista José V. Serradilla i, últimament ´El camino a Sant Vicente´ de Leif Borthen, editat fa un parell d´anys per l´incansable Martin Davies.
També cal apuntar en aquest punt una novel·la que té com a protagonista el Francès de sa Cala, és la publicada el 1965 per l´autor gallec Ramón Nieto, que duu el títol ´La Cala´. La novel·la aconseguí el Premio Sésamo. Sembla que les notícies sobre Villain li arribaren de la mà d´un eivissenc també notable, Jaume Borrell i Borredà, fill del delegat de La Caixa al llarg de més de trenta-cinc anys; Jaume és també un literat destacat, que també guanyà el Premio Sésamo, però ell en la categoria de conte. Però avui em voldria detenir en unes notes periodístiques publicades sobre el nostre personatge i que han passat a l´oblit de les hemeroteques.
Una primera nota sobre el nostre personatge va aparèixer a Diario de Ibiza el dia 16 de març de 1933 i deia el següent: Capilla católica. Ayer hablamos con el súbdito francés Mr. Alex, quien nos dijo que había adquirido unos terrenos en San Vicente, proponiéndose levantar allí una capilla dedicada al culto católico.
Com veim, procurava per tots els medis ocultar la seua vertadera identitat i en especial, el seu passat i els fets que el dugueren a amagar-se a Eivissa i una vegada a la nostra illa, buscà el racó més inaccessible de l´illa. Recordem que la carretera a sa Cala es va finalitzar en els anys seixanta del segle XX i en el temps de què parlam s´hi anava a peu des de Sant Joan de Labritja o bé des de Sant Carles de Peralta. Se solia emprar el transport amb llaüt per la mar si s´havien de dur càrregues passades.
Aquesta misteriós monsieur Alex és Raoul Alexander Villain, personatge que ocupa un ben destacat lloc entre els criminals més famosos de la història universal, ja que fou qui atemptà contra el polític francès Jean Jaurés (1859-1914); aquest professor de filosofia nascut a la ciutat de Castres, a la regió d´Occitània, evolucionà cap al socialisme i es va comprometre a fons amb l´assumpte Dreyfus, quan aquest capità de l´exèrcit francès fou injustament acusat de lliurar documents secrets a Alemanya. Aquest conflicte del moment del canvi de segle, dividí els francesos entre els partidaris de Dreyfus -Lliga dels drets de l´home- en els quals milità Jaurès i els contraris a Dreyfus -Lliga de la Pàtria Francesa-, d´ideologia dretana.
Jaurès fou el 1902 un dels fundadors del Partit Socialista Francès. El 1904 va crear el diari L´Humanité. El seu pacifisme, la seua lluita contra la guerra i els contactes amb els socialistes alemanys, li permeté de precisar el seu pensament, favorable a un exèrcit format pel poble que actuaria com a exèrcit defensiu en cas d´agressió, segons plasmà en la seua obra ´L´armée nouvelle´ (1911). Els dretans nacionalistes francesos el declararen el seu enemic i un d´ells, Alexander Raoul Villain, el va assassinar.
Villain cometé l´assassinat de Jaurès uns dies abans del començament de la Gran Guerra. Tot seguit fou empresonat, però no fou jutjat fins després de la conclusió de la guerra, el 1919 i el tribunal popular que el jutjà el va absoldre amb l´excusa que si Jaurès hagués arribat al govern francès, hauria privat França de la seua victòria sobre Alemanya, ja que el pacifisme de Jaurès hauria impedit la guerra. Fins i tot la viuda de Jaurès fou condemnada a pagar les costes del judici.
Quan sortí de la presó sembla que Villain, que temia per la seua vida, s´instal·là a Mèxic, però tampoc allí se sentia segur així que acabà venint a Eivissa, que ho devia considerar molt més segur i passar així desapercebut.
A la seua arribada a sa Cala comprà un tros de terreny a la família Marí Català, proper a la platja, on aviat començà la construcció de la seua casa, amb un peculiar estil, molt diferent al que era propi del moment a l´illa d´Eivissa. A dalt del pujol proper hi volia aixecar l´ermita de què donava notícia el Diario de Ibiza. Sembla que la volia dedicar a Santa Joana d´Arc, la donzella d´Orleans, per qui sentia una autèntica devoció.
Tot just arribat a Eivissa va continuar dedicant-se a la poesia, una de les seues activitats predilectes, encara que no sembla que mai obtengués grans èxits. Diario de Ibiza del dia 20 de març de 1933 li va publicar el poema titulat ´Eyvissa´ (sic), escrit en francès i signat per Alex. Recordem que la notícia d´aixecar una capella era de quatre dies abans, per la qual cosa cal pensar que en un desplaçament a la ciutat d´Eivissa lliurà a la redacció del Diario la notícia i el poema. Aquesta poesia era dedicada a Ignasi Wallis i per ser poc coneguda la reproduïm:
¡Eyvissa!
A Mr. I. Wallis
Sur ce recher divin retrouvais-je un beau rève?
Ce n´est pas l´Astarte, mais oh! des filles d´Eve
que je voulais chercher jusques au Pacifique
Cette blonde insulaire au charme féerique
N´est-ce pas la plus belle une perle des Temps
Et le vrai fruit de l´île à l´éternel Printemps.
Oh belle Eyvissa! Par Carthago élue divine
Mais dont l´árgile d´Astarte annonuçant una ruine...
Mais non! belle contrée si fleurie dans mon coeur
En ne vorres périr la nouvelle splendeur,
Chez tes filles la grâce à la beauté s´allie,
Sous son voile brodé, c´est la vierge Marie
Que je crus voir hier prés de San Salvador
Son fichu répondait au regard: splendeur d´or,
Ce ne fut qu´un éclair: car tant de "gentillesse"
Ne se peut voir qu´en la Mère de la Sagesse.
J´ai vu la modestie d´Eve au beau Paradis
Oh! Filles d´Eyvissa! Le vrai je vous le dis
Voyageur obstiné: gardez le charme unique
De ce voile enchanteur sur la noble tunique.
J´en oublie Tahiti, c´est le vouloir du ciel
Et souvent je viendrai goûter ici le miel
Auprés duquel n´est rien celui du blond Hymette,
Oui, pour tout dire, il faut qu´à genoux je me mette!
ALEX
La traducció d´aquest poema el deixam per a la setmana vinent, ja que la versió castellana dóna alguna pista sobre l´enigmàtic monsieur Alex, autor del poema i promotor d´una capella catòlica que mai s´arribà a aixecar.
