L´article 525 del Codi Penal estableix que incorreran en pena de multa de vuit a dotze mesos «els qui, per ofendre els sentiments dels membres d´una confessió religiosa, facin públicament, de paraula, per escrit o mitjançant qualsevol tipus de document, escarni dels seus dogmes, creences, ritus o cerimònies, o vexin, també públicament, els qui els professen o practiquen».

L´escarni és, doncs, no pas una qüestió opinable i de llibertat d´expressió com es vol vendre, sinó un delicte. En aquest context cal plantejar-se i analitzar «el conflicte de les caricatures» que enfronta aquesta setmana els països musulmans contra danesos i noruecs. L´escarni parteix de les 12 caricatures (aquella broma presumptament graciosa del profeta de l´Islam amb un barret que és una bomba; o aquella altra en què Mahoma es lamenta que davant l´arribada massiva de terroristes suïcides al paradís, s´estan quedant sense reserva de verges) que van ser publicades el mes passat al Jyllands-Posten de Dinamarca. Davant les protestes i amenaces dels països musulmans, lluny de disculpar-se, diaris de diversos països europeus han tornat a publicar les caricatures, per solidaritat amb els escandinaus, sota el lema: «Prou de lliçons de reaccionaris intolerants; cap dogma religiós pot imposar-se a una societat democràtica i laica».

Avui fa 25 anys que l´Audiència de Lleida va condemnar l´estudiant César Alegre a un mes i un dia d´arrest major i a inhabilitació de sis anys i un dia pel delicte d´escarni a la religió catòlica. El motiu va ser un poema que Alegre va publicar a la revista universitària La Higiénica, una revista de 200 exemplars de tirada. La Sala Segona del Tribunal Suprem va confirmar íntegrament la sentència el 1982. El Suprem va dictaminar que tota la revista (subvencionada en part per la Universitat de Lleida) era de contingut més o menys procaç, obscè i anticlerical, però que el poema en particular era un text «irreverend i iracund on s´ofenen els sentiments religiosos, vilipendiant, ultratjant i ridiculitzant dues persones de la Santíssima Trinitat, i amb aquestes, un dels dogmes fonamentals de la religió catòlica».

Quan al maig de l´any passat, enmig d´una gresca col·lectiva a Jerusalem, Pasqual Maragall va fotografiar Carod Rovira col·locant-se una corona d´espines al cap, un i altre van escarnir greument un dels símbols més estimats del cristianisme. Diu la Bíblia que els soldats, després de flagel·lar Jesucrist, li van posar una corona d´espines al cap. D´aquesta manera feien mofa d´ell, que s´havia proclamat rei. La corona és part essencial de l´ecce homo, un dels moments més emotius de la passió del Crist. La gravetat de l´escarni, que va provocar durant dies una allau de crítiques, no s´ha de buscar en la voluntat dels divertits bromistes (que és de suposar que no volien molestar, sinó simplement passar-s´ho bé, com qui va a Port Aventura i es posa un barret mexicà), sinó en la imatge irrespectuosa, frívola i impresentable del numeret.

L´escarni generalitzat de les confessions religioses ha obligat les autoritats britàniques a redactar una llei contra l´odi religiós, que incideix en els nivells d´ofensa als practicants de religions. Així, per exemple, a Anglaterra es permet criticar, insultar i ridiculitzar religions, llevat del cas que es tingui la intenció d´incitar l´odi religiós.

La Història de l´Escarni a casa nostra té un bon currículum: el març del 1981, 8 dibuixants de Saragossa van ser arrestats per haver-se burlat del Pilar a la revista Comix i haver-se fotografiat parodiant l´Últim Sopar; el novembre de 1982, a Mèrida, quatre joves van ser empresonats per escarnir el bisbe; el novembre de 1987, Els Joglars i en Boadella van passar pel tribunal de Burgos per culpa del muntatge Teledeum; el setembre de 1988, l´Audiència de Lleida va querellar-se contra el columnista Pere Piqué per posar-se amb la dèbil virilitat de Jesús davant la bella Maria Magdalena i per dir que Maria podria ser Verge d´haver-se quedat prenyada (de Josep o d´un altre) en una piscina on la gent sol escórrer-se; al juny de 2004, van ser admeses a tràmit 3.000 denúncies contra Ramírez de Haro, autor de l´obra `Me cago en Dios´, ...

En el tema de l´escarni, la qüestió primordial no és tant saber quins són els límits del sarcasme, de la ironia i de la burla, sinó si realment cal, per fer riure, escarnir i ridiculitzar els pobles i les seves creences.