12 idees sobre la intel·ligència artificial

1. Tecnologies d’ús general.

La humanitat ha avançat a base de descobrir i explotar noves tecnologies. Ara fa uns 12.000 anys, al creixent fèrtil entre el Tigris i l’Èufrates, va sorgir l’agricultura, que va permetre establir la població en localitzacions fixes, abandonar el nomadisme dels caçadors i recol·lectors i fundar les ciutats i les civilitzacions de l’antiguitat.

2. Revolucions industrials.

A meitat del s. XVIII, a Anglaterra, el descobriment de la màquina de vapor va suposar la primera revolució industrial, passar a un món amb una quantitat d’energia, fora de la força del vent, les persones o els animals, desconeguda. Un segle i mig després, el descobriment de l’electricitat i el motor d’explosió suposaren la segona revolució industrial. I a finals del s. XX, els xips, els ordinadors i les tecnologies de la informació van donar peu a la tercera revolució industrial i al món connectat en què vivim.

3. Disrupcions.

S’ha d’emfatitzar que les tecnologies d’ús general són disruptives i afecten tots els àmbits de la vida: la manera com produïm, però també com vivim o ens organitzem.

4. Més que una tecnologia.

La intel·ligència artificial (IA) és la tecnologia d’ús general de la 4a revolució industrial i estam assistint en directe al seu desenvolupament. És la tecnologia més potent que hagin creat mai els humans, però és més que una tecnologia, perquè té implicacions existencials. Si la definició d’humà és que els éssers humans pensen, creen i actuen, resulta que ara la IA generativa sembla que pot pensar, crear i actuar pel seu compte, de manera que té implicacions existencialment molt diferents de l’electricitat o les tecnologies de la informació com les havíem conegut fins ara. El debat sobre si és o no és intel·ligència és interessant, però no invalida aquestes implicacions.

5. Rapidesa.

La característica clau de la IA respecte a les anteriors innovacions és la rapidesa amb què s’està adoptant. En pocs mesos els primers models de llenguatge ja tenien milers de milions d’usuaris. Comparat amb les tecnologies anteriors, el ritme és esfereïdor.

6. Coses bones.

La IA és extremadament potent i extremadament útil i facilita fer tasques que abans requerien molt temps i molts recursos, de manera que pot ajudar a descobrir nous medicaments o avançar en la solució de problemes que fins ara no hem sabut com atacar.

7. I coses dolentes.

La mateixa potència que pot ajudar a trobar nous medicaments contra el càncer o dissenyar tecnologies per lluitar contra el canvi climàtic es pot usar per dissenyar virus, armes químiques o atacar sistemes bancaris o energètics.

8. I l’atur?

La tecnologia pot crear atur, però l’evidència històrica no sembla que vagi en el sentit de crear molt atur. Quan van sorgir els cotxes i els camions va desaparèixer la feina de carreter, però es varen crear moltíssims més llocs de treball de xofer de cotxe i de camió dels que hi havia abans conduint carros i tartanes.

9. Bones feines.

La clau, més que en l’atur, està en què la direcció del canvi tècnic s’orienti a crear bones feines. S’hi ha d’estar a sobre. On hi pot haver un forat és en els joves, perquè la IA permet automatitzar moltes tasques que feien els aprenents i la carrera professional que començava d’ajudant a una consultora o un despatx d’advocats ara està en redefinició.

10. Com es regula això?

El fet que una tecnologia serveixi per a coses bones i dolentes és molt vell. Pensem en l’energia nuclear. La diferència amb la IA és que l’energia nuclear, els medicaments o les xarxes energètiques eren grans infraestructures centralitzades i molt regulades. Ara la IA permet a qualsevol (amb coneixement i potència de càlcul) usar-la per fer mal.

11. Encertar el diagnòstic.

La importància de regular bé i aviat la IA la podem pensar fent la comparació amb les xarxes socials, que no s’han regulat i que han fet mal sobretot als nens i els joves. Les xarxes s’han usat per manipular i polaritzar societats i han proliferat influencers i xarlatans digitals. Mentre escric aquest article, salta la notícia de que Meta ha acceptat pagar 17.000 milions de dòlars i fer canvis a Facebook i Instagram per tancar la demanda plantejada per dotzenes d’estats a Califòrnia.

12. El sistema educatiu.

Abans que els professors aprenguessin alguna cosa de la IA, molts estudiants ja l’usaven per fer trampes. S’ha fracassat en la incorporació de la tecnologia a les aules: les pantalles, les tauletes, els ordinadors, els telèfons mòbils, les xarxes... I ara ve la IA. Mentrestant, els grans executius de Silicon Valley eduquen els seus fills tan lluny com poden de les pantalles i la tecnologia. Això em recorda l’anècdota d’un al·lotet que repartia pastissos per a una pastisseria i va anar a portar-ne un a una casa i la senyora, complimentosa, n’hi va oferir un tros, i ell li va dir que no, gràcies i la senyora va insistir. “No, senyora, moltes gràcies, però si vostè veiés com els fan, tampoc no en menjaria”.

Joan Ribas Tur és economista, professor d’ESCI-UPF @joanribastur

Suscríbete para seguir leyendo