8 d’agost. L’Aeroport, per exemple

L’aeroport d’Eivissa forma part d’un negoci. Pertany a una empresa, AENA, que era pública fins que el govern de M. Rajoy la va privatitzar parcialment, l’any 2015. Entre els accionistes principals, a banda del 51% que conserva el govern de l’Estat, hi ha fons d’inversió, bancs... Com a tota empresa, el seu objectiu és obtenir beneficis, i no li va malament del tot: l’any 2025 va batre el seu rècord, superant per primera vegada els 2.000 milions d’euros, i enguany, el 2026, va camí de aconseguir xifres encara superiors.

AENA obté els seus guanys amb la gestió dels aeroports de l’Estat espanyol. Però aquesta gestió té una dificultat important: gran part dels 46 aeroports que formen part de la seua xarxa són deficitaris; en alguns casos molt deficitaris. Són el resultat d’anys de polítiques absurdes de construir aeroports a tot arreu, que ha tingut com a conseqüència que ara s’han de mantenir instal·lacions per on no hi passa gairebé ningú. Clar que sempre hi havia qui en treia un bon profit: les empreses constructores que rebien els diners públics, amb propietaris ben coneguts.

Afortunadament per a AENA uns pocs aeroports, entre els quals està el d’Eivissa, obtenen un volum de benefici suficient per compensar les pèrdues de tots els altres. Evidentment, els ingressos provenen, directament (taxes) o indirecta (lloguer d’espais per tot tipus de negocis, publicitat, etc.), de la quantitat de passatgers que passin per les seues instal·lacions.

Per tant, té tota la lògica empresarial del món que AENA estigui intentant preparar les seues instal·lacions a Eivissa perquè hi puguin arribar encara més passatgers. Fixau-vos que a les despeses previstes els hi diuen «inversió», perquè està clar que la previsió és recuperar-les amb escreix en el menor termini possible. S’ha de tenir contents els accionistes.

I ara resulta que una colla de gent d’Eivissa alcen la veu i diuen que no els agraden aquestes «inversions» i posen en perill els beneficis futurs de la companyia. De primeres també s’apunten a la protesta les institucions insulars i municipals, tot i que aviat es mostren més comprensives, quan els recorden a qui s’estan oposant, i quan els treuen els colors per no haver dit res en les reunions de coordinació prèvies a les quals han assistit i on s’havien presentat aquests projectes d’ampliació. Així que, com ens ha passat sovint les darreres dècades, tocarà a la societat civil de l’illa ser els protagonistes de l’oposició a un altre projecte que ens amenaça, per les afectacions directes que suposa (recordem que l’aeroport el tenim envoltat, en bona part, pel Parc Natural de Ses Salines) i per les indirectes sobre els recursos (aigua, en especial) i sobre la saturació, amb totes les seues conseqüències, que comportarà l’augment de visitants.

Per a la gent d’Eivissa (i de Formentera) l’aeroport no és un negoci. Tampoc hi pensam essencialment com el lloc per on passar per anar d’oci. És molt més que això: és la nostra connexió amb l’exterior, és la via per anar al metge, o per anar a estudiar, o fins i tot per anar a treballar. És l’espai que necessitaríem que estàs pensat per facilitar les coses, per funcionar bé i que no ens faci perdre temps (per cert, no hi ajuda gaire que estigui constantment en obres).

És evident, per tant, que a l’hora de decidir com ha de ser el nostre aeroport no coincideixen els interessos de l’empresa que el dirigeix amb les necessitats dels habitants d’aquesta terra. No només no coincideixen, sinó que fins i tot es pot dir que van per direccions oposades.

Arribats a aquest punt, el dilema és obvi. Qui ha de decidir? Fins ara tot ha anat en la línia d’allunyar el poder de les Pitiüses, com quan el govern de l’Estat va optar perquè una única empresa pública gestionàs tots els aeroports o, encara més, quan va deixar entrar el capital privat en aquesta empresa. Avui per avui, les institucions locals (Ajuntament de Sant Josep) i insulars (Consells d’Eivissa i de Formentera) no tenen pràcticament res a dir en com ha de ser i en el futur del nostre aeroport. Val a dir que a diferència del què passa a molts altres llocs d’Europa, on són precisament les institucions més properes a la ciutadania les que tenen el control d’aquestes infraestructures.

Cada any, arribats a tal dia com avui, Vuit d’Agost, l’aniversari de la conquesta catalana de 1235, la nostra Diada Nacional, els sobiranistes de les Pitiüses reivindicam la nostra catalanitat i la necessitat de defensar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat. I també insistim que ens aniria molt millor si tinguéssim l’oportunitat de gestionar nosaltres mateixos els nostres recusos i les nostres infraestructures. En definitiva, que tinguem capacitat per decidir sobre com volem les nostres illes i cap a quin futur volem anar.

Poques vegades tindrem l’oportunitat de posar exemples més clars i evidents com enguany. Volem gestionar el nostre aeroport. I tota la resta, també.

Josep Antoni Prats és portaveu d’Esquerra Republicana a Eivissa i Formentera i regidor d’Ara Eivissa a l’Ajuntament de Sant Josep

Suscríbete para seguir leyendo