Justícia imparcial?

L’evolució de la percepció de la gent que la Justícia a l’Estat espanyol està escorada políticament, i que moltes sentències tenen a veure amb el color polític de les persones a qui són aplicades s’ha anat estenent, durant aquests darrers anys, com una taca d’oli. I pensem que l’Administració de Justícia constitueix un dels pilars de l’Estat de dret, que la Justícia se suposa que ha de ser imparcial (i, per tant, no ha de tenir cap color polític específic) i que és bo per a tothom que la gent la percebi com a imparcial, i no marcada políticament.

L’expansió de la taca d’oli ha tengut els seus temps, una mica difuminats a les parts més perifèriques. Primer es va començar amb la croada contra l’independentisme català, arran del procés d’autodeterminació de Catalunya (que va culminar, de fet, en el seu exercici el Primer d’Octubre de 2017, quan els catalans votaren quina relació volien tenir amb la resta del món). En aquell moment, m’atreviria a dir -i a les hemeroteques em remet- totes les forces polítiques espanyoles ho varen trobar entre bé, molt bé i beníssim. No debades, després del Primer d’Octubre, l’aplicació del 155 a Catalunya va ser votada a favor per PP, Vox... i PSOE. També, des de l’esquerra del PSOE, sense posicionar-s’hi tan clarament, n’hi va haver un grapat que dubtaren de la legitimitat del procés català i, per tant, d’alguna manera, donaren suport a l’aplicació del dret penal de l’enemic (per dir-ho en termes de Günther Jakobs, referits a la teoria de Carl Schmidt). Aquesta teoria del dret ve a dir que, diguin el que diguin les lleis, a l’enemic se l’ha de tractar durament (en qualsevol cas, de manera diferent de com tractarem l’amic). Aquesta teoria posa en qüestió, evidentment, que la justícia sigui igual per a tothom.

Després, varen venir els atacs als partits polítics espanyols situats a l’esquerra del PSOE, especialment a dirigents de Podem. Només era qüestió de temps que, havent-ho tengut tot tan rodat en la qüestió catalana (amb un suport generalitzat a Espanya), la cosa s’anàs estenent. I, per descomptat, després de Podem, li ha tocat el torn al Partit Socialista. M’imagín que devien pensar que, havent donat suport als abusos contra els catalans, no serien objectiu de les ires de la cúpula judicial. Com s’ha demostrat posteriorment, anaven ben errats d’osques.

Què en va quedant, de tot plegat? Idò, ben clarament, com demostren dues enquestes recents de mitjans de comunicació espanyols de gran abast (La Vanguardia i El País), la sensació que la Justícia espanyola actua per iniciativa política, no és imparcial i practica alegrament el lawfare (és a dir, l’aplicació d’una manera o d’una altra diferent del dret segons qui sigui que en rebi l’aplicació).

En la primera de les enquestes, només un 40% de les persones enquestades considera que els jutges -així, de manera generalitzada- siguin imparcials. El 60%, idò, consideren que no són imparcials, sinó que apliquen la llei d’una manera o d’una altra segons qui sigui el subjecte acusat. La segona enquesta encara és més contundent, en els seus resultats: un 65% de les persones enquestades per la nau insígnia del Grup Prisa consideren que, al Regne d’Espanya, hi ha lawfare (és a dir, que s’utilitzen les sentències amb finalitat política).

Aquesta percepció també ha anat creixent durant els darrers anys. Primer, s’ha vist ben clarament que la cúpula judicial feia tot el possible per boicotejar la Llei d’Amnistia, aprovada per les Corts espanyoles. És a dir, s’ha fet molt notòria la interferència judicial en la legislació que emana de la sobirania popular, i, sobretot, la seua resistència a aplicar una llei aprovada democràticament. I, com era d’esperar, si en això se’n sortien, per què no se n’havien de sortir en la tasca de beneficiar políticament la dreta i l’extrema dreta enfront de la resta de formacions polítiques?

Diuen alguns analistes que, a Madrid, als cercles de la cúpula judicial, tot això no els fa fred ni calor, perquè tenen la paella pel mànec i no hi ha ningú que els faci de contrapès (em permet recordar aquí que la democràcia és cosa de pesos i contrapesos). Però no sé si són conscients del mal que fan al sistema en general, i del perill que això suposa per a la seua estabilitat.

Encara un darrer apunt: cap de les dues enquestes no està territorialitzada. Si, al conjunt del Regne d’Espanya, un 65% dels ciutadans consideren que la Justícia no és imparcial i actua per motivacions polítiques, quin percentatge ho deu pensar a Catalunya o a Euskadi?n

Suscríbete para seguir leyendo