Jutges puntuant les PAU

Certament, amb el poder que se’ls va dar amb la Llei Mordassa i similars, els jutges poden fer moltes coses al Regne d’Espanya que, a la majoria de països democràtics del món, resultarien del tot impensables. Però, en la meua imaginació, encara veig que n’hi van cabent de noves, que fins ara no havia ni gosat imaginar. Hem vist jutges eliminant lleis votades a parlaments democràtics, n’hem vist empresonant dirigents perquè havien fet allò que els ciutadans els deien -a través de les urnes- que havien de fer, n’hem vist imposant determinats percentatges d’ensenyament en espanyol a certes escoles del Principat de Catalunya, n’hem vist perseguint dirigents perquè volien dur a terme programes polítics que no eren estrictament el que comparteixen Vox i Felip VI, i un llarg etcètera.

Però encara no n’havíem vist posant nota a les Proves d’Accés a la Universitat. Aquesta nova ocurrència ha tengut lloc, ni més ni manco, que durant el mes de juny d’enguany, concretament al País Basc. Resulta que, a les Proves d’Accés a la Universitat d’enguany, a Euskadi, hi ha hagut tota una sèrie d’alumnes que han tret entre un zero i un dos en la prova d’Euskera. Es tracta d’alumnes que havien escollit, en el sistema de línies educatives que hi ha al País Basc, la línia en què tot l’ensenyament es fa amb el castellà com a llengua vehicular i el basc s’hi ensenya només com a assignatura.

Evidentment, qualsevol persona que conegui el funcionament del sistema educatiu amb un mínim de profunditat no se’n pot sorprendre gaire. Si fins i tot els alumnes que tenen tota l’educació en euskera poden suspendre l’examen de basc! Imaginem els alumnes que tenen només el basc com a assignatura, i que tota la resta la tenen en castellà. Poden saber basc com per superar-ne una prova d’accés a la universitat? Ho trob del tot improbable, per descomptat. Ep! Però ho han escollit ells. Ells han escollit una línia en què, si no tenen una gran dedicació i una gran voluntat d’aprendre la llengua (i, en aquest cas, segurament haurien escollit una línia diferent), no és possible de cap de les maneres que tenguin suficient coneixement de la llengua basca com per aprovar-ne la Prova d’Accés a la Universitat. D’on l’han de treure, aquest coneixement, estudiant tres hores de basc setmanals i fent tota la resta en espanyol?

La cosa ja resulta completament estratosfèrica si no tenen el basc com a llengua materna, o si el seu entorn és majoritàriament castellanoparlant. En aquest cas, el basc esdevé una llengua plenament estrangera per a ells, i no guarda relació amb les seues vides. Aprovar-ne les PAU seria un miracle. I dels grossos!

Idò bé, ara resulta que aquestes criatures i una colla de progenitors seus troben que el zero o l’u i mig que han tret d’euskera no ha de fer mitjana amb la resta de notes, per accedir a la Euskal Herriko Unibersitatea (àlias Universitat del País Basc). I, molt en la línia esbojarrada imperant, han dut la cosa al jutjat. I han trobat un jutge que, en comptes de tirar la denúncia a la paperera (com hauria d’haver fet legalment, si no hagués atès al seu fetge espanyolista), l’ha acceptada. I els ha donat la raó. De manera, que ha suspès les notes -entre zero i dos- dels espanyolets de torn (desiguals davant la llei, per descomptat) i fins i tot ha amenaçat la Universitat si no fan el que ells diuen. Ells, que no formaven part dels tribunals que corregien les Proves d’Accés a la Universitat.

La Universitat del País Basc, per descomptat, ha apel·lat. I, a diferència del que ocorre moltes vegades en aquest tipus d’abús judicial, un portaveu seu ha manifestat que recorreran fins on faci falta. Això vol dir que l’assumpte pot arribar fins al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (última instància judicial dins la UE). També han deixat clar que si, finalment, després d’anys i panys, algú els dona la raó, tornaran, com no pot ser d’altra manera, a la casella de sortida. És a dir, que si, posem per cas, d’aquí a tres anys resulta que el TJUE acaba donant la raó a la Universitat, aquests estudiants quedaran amb les PAU suspeses i, per descomptat, tot el que hagin fet després a la Universitat quedarà sense cap tipus d’efecte. Ells s’ho hauran buscat.

El que jo em deman és si, posem per cas, alumnes que ho facin tot en euskera excepte el castellà que hagin tret entre un zero i un dos de Castellà demanen que els anul·lin la nota d’aquesta assignatura, els jutges seran tan diligents a l’hora d’anul·lar-la? O les notes dolentes de castellà per a alumnes que només en fan tres hores setmanals han de comptar com si hi funcionassin normalment?n

Suscríbete para seguir leyendo