La crisi dels residus d’Eivissa

La crisi dels residus que viu Eivissa no és conseqüència d’una emergència sobrevinguda ni d’un fet imprevisible. És el resultat de set anys d’inacció, de falta de planificació i d’absència de lideratge per part del president del Consell d’Eivissa, Vicent Marí, i dels governs del Partit Popular.

Vicent Marí presenta, després de més de set anys governant el Consell Insular, com una solució el que, en realitat, constitueix la constatació d’un fracàs.

El mateix Vicent Marí ha reconegut ara que a Eivissa es genera massa fems, que es recicla molt per davall dels objectius legals i que l’abocador de Ca na Putxa es troba en una situació crítica. Ara? Què ha fet durant aquests set anys per evitar arribar a aquest escenari? A la vista dels resultats, la resposta és que no ha fet prou i avui tota la ciutadania paga les conseqüències d’aquesta mala gestió.

L’anomenat pla de xoc anunciat pel Consell no representa una estratègia de futur. És un intent de reaccionar quan el problema ja s’ha convertit en una emergència. Les mesures que ara es presenten com a extraordinàries haurien d’haver format part de la política diària de residus des del primer dia de govern.

Des de la FSE-PSOE sempre hem defensat que la política de residus s’ha d’abordar amb rigor, responsabilitat i pensant en l’interès general de les Illes Balears. La nostra posició respecte al trasllat temporal de residus a Mallorca ha estat clara des del primer moment.

 El trasllat s’ha de produir condicionat al compliment efectiu, per part del Consell d’Eivissa, de totes les obligacions establertes a la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i a la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears.

Vicent Marí ha de posar en marxa un vertader pla integral de prevenció, reducció, reutilització i reciclatge, i ha de millorar de forma exponencial la recollida selectiva, implantar les mesures estructurals que durant anys ha anat retardant, garantir que l’enviament de residus disminueixi progressivament i actuar amb absoluta transparència envers totes les institucions i la ciutadania. Sense aquestes condicions, el trasllat de residus no solucionarà el problema; únicament traslladarà a una altra illa les conseqüències del fracàs de la gestió del Partit Popular a Eivissa.

Compartim i ens sumam a la preocupació manifestada per entitats, associacions de vesins i partits polítics de Mallorca, com els nostres companys i companyes socialistes. És lògic que qualsevol territori reclami tota la informació, totes les garanties ambientals i tota la transparència abans d’assumir una operació d’aquestes característiques. De fet, aquesta exigència també la reclamam des d’Eivissa.

Si Vicent Marí hagués actuat amb transparència des del principi, si hagués explicat amb detall les condicions del trasllat, la seua durada, les quantitats previstes, les garanties ambientals i, sobretot, el conjunt de mesures que l’haurien d’acompanyar, probablement avui existiria un debat molt més serè i molt menys condicionat per la incertesa.

Per això, no anam a enfrontar unes illes amb altres. No hi ha cap contradicció entre defensar els interessos d’Eivissa i comprendre les legítimes preocupacions de Mallorca.

Allò que resulta inacceptable és que la falta de planificació i de transparència del Consell d’Eivissa acabi generant un conflicte institucional i territorial que mai no s’hauria d’haver produït. La solidaritat entre les Illes Balears constitueix un dels principis fonamentals del nostre model territorial. Eivissa coneix perfectament aquesta realitat. La nostra illa rep diàriament residus procedents de Formentera per a ser tractats a Ca na Putxa sense que això hagi generat mai un conflicte polític entre illes. Precisament per això defensam una solidaritat basada en la corresponsabilitat, la planificació i el compliment de les obligacions de cada administració.

Allò que no pot pretendre Vicent Marí és utilitzar aquesta solidaritat per amagar set anys de mala gestió. La solidaritat no pot convertir-se en l’excusa per no assumir responsabilitats. La solidaritat també exigeix fer els deures. I aquests deures passen per reduir la generació de residus, augmentar el reciclatge, impulsar l’economia circular i evitar que Eivissa torni a trobar-se en una situació límit com l’actual. La crisi dels residus demostra l’absència d’un model de gestió per part del govern del Partit Popular.

Des de la FSE-PSOE continuarem defensant una política de residus seriosa, planificada i sostenible. Una política basada en la prevenció, la reducció, la reutilització i el reciclatge. Una política que garanteixi el compliment de la llei i la protecció del medi ambient. Una política que mai més no situï Eivissa davant una situació d’emergència provocada exclusivament per la falta de previsió de qui tenia la responsabilitat de governar.

Suscríbete para seguir leyendo