Opinión
El Mundial m’ha fet pobre
Quan deien que el futbol era un esport de milionaris, jo pensava que es referien als jugadors. Gràcies al Mundial m’he adonat que no, que els milionaris són els espectadors o, cosa que és el mateix, que jo soc pobre. Ser pobre no és dolent, jo ho he estat tota la vida ja aquí em tenen, tan feliç, si un dia no puc pagar les meves cerveses al bar Cuéllar, segur que l’amo em fiarà. A la pobresa s’hi acostuma un, el dolent és cobrar-ne consciència d’un dia per a un altre, com m’ha passat a mi. I per culpa de la televisió.
Un veu aquests estadis de futbol de Nord-amèrica, plens fins a la bandera per a veure uns partits infumables i comença a fer comptes: 500 euros per cada entrada -una de normaleta i de la fase prèvia, no parlem ja de les eliminatòries o de la final- més un parell de setmanes o un mes de vacances als Estats Units per a tota la família, i li fa vertigen el resultat de la suma. I clar, un veu a milers de suïssos, alemanys, francesos, suecs, noruecs o japonesos animant les seves seleccions i ho accepta esportivament, jo soc espanyol, espanyol, espanyol i sé que no puc comparar-me amb aquests països desenvolupats, tret que m’hagués ficat en política a trincar. Nosaltres som els cambrers i netejadores d’aquests aficionats quan venen de vacances a la Costa Brava, no hi ha res a objectar, cadascun sap quin és el seu lloc en el món i en l’escala social. El que passa és que quan juguen Sud-àfrica, o el Congo, o Paraguai, o Algèria, o Curaçao, o -per Déu- el mateix Haití, un espera les graderies buides i, en canvi, estan plenes d’aficionats d’aquests països, a saber quins òrgans del seu cos o a quins membres de les seves famílies hauran subhastat per a permetre’s aquest luxe. Per postres, estan alegres i cantant, en lloc d’estar passant fam a les graderies, com hauria de ser. Hi ha la possibilitat que siguin actors de repartiment posats aquí per la FIFA, però no cantarien l’himne amb aquesta passió, ni tan sols se sabrien la lletra. Fins iranians hi hauria, si Trump els hagués concedit el visat, però sembla que li feien por.
La conclusió és que no hi ha països del tercer món, sinó persones del tercer món. I jo en soc una. I vostè també, benvolgut lector.
Suscríbete para seguir leyendo
- Un taxi patera deja a un grupo de argelinos en Formentera, entre ellos una mujer y varios menores
- Ibiza y Formentera vibran con el segundo Mundial de España
- Okupan un local comercial en primera línea de mar en una playa de Ibiza
- Un menor huye al llegar la Policía tras intentar entrar en una discoteca de Sant Antoni con un DNI falso
- Galería: Ibiza y Formentera vibran con el segundo Mundial de España
- Cancelados los conciertos en Ibiza de Eskorzo y Amparanoia
- Haré que no te olvides de mi nombre': la relación 'tóxica' que acaba con una mujer absuelta de cuatro delitos en Ibiza
- Emergencia médica en el aire: un pasajero pierde la consciencia en un vuelo entre Ibiza y Alicante
