Meteoròleg atmosfèric torró

«No pots lluitar contra l’atzar, els bàrbars són el altres». Sergi Torró

Meteoròleg en el sentit clàssic -de modernitat post-modernitat res de res- del verb i de l’expressió lúdica que ens transforma i tal vegada ens transfigura per un clima, atmosfera esfèrica i de meteorit per l’ample camí de les quatre estacions malgrat que el mestre Vivaldi no té res a veure, ¿o sí?, en el llibre que avui es comenta, ‘Suite de ses Figueretes’ (Miquel Costa Editor, Eivissa 2026). La seva poesia, en primera instància ens parla i ens evoca la pluja tendre, no àcida de la primavera al llarg del seu primer esclat psicològic i argumental. De l’estiu recull ben en cimentat la xafogor espessa de l’agost a la vora de les festes de sant Agustí des Vedrà i Sant Antoni de Portmany, festes patronals i religioses sempre amb toc de metafísica especial. Endinsat al passadís fosc i fragmentat de llums transferibles en arribar la tardor -tardor i sexe- la seva poètica ens permet albirar un vers tel·lúric, ombrívol per senders de glòria i esplendor. Aqui recordaríem per exemple, ‘Esplendor en la hierba’ del mestre Elia Kazan. L’hivern es capítol a part; el llarg viatge a casa com deia un temps el poeta emèrit i referent ens transporta a l’hivern del desembre, a les humitats íntimes del febrer, ja sabeu; febreret curt més dolent que el turc. Totes aquestes imatges, paràboles, metàfores esteses per tots els racons les podrà trobar el bon lector al llarg i a l’ample del llibre escrit per l’anomenat Sergi Torrent, nascut a Ontinyent,‘Suite de ses Figueretes’ i que dies passats es presentà a Vila de la mà del sempre productiu literari a diversos gèneres Bernat Joan, un home que si bé encara no és emèrit ho serà al pas del temps. «Sergi Torró -podem llegir a la contraportada del llibre- parteix d’una idea base (el discerniment dels orats -la insània dels encarregats) per mostrar-se intolerant i irrespectuós amb el Mal Menor, davant el procés de merdificació en acceleració constant de les societats humanes actuals. Migrant. Transhumants. Assentant-se...» Sergi Torró, singular i a la vegada plural, és home diferent a qui li agrada jugar. Un temps fou l’ànima i l’esperit de la Llibreria Mediterrània, controlada per Vicent Marí -culé i vilero- en dies del passat. Liquidada la lectura obligatòria cerveseta a la terrassa del Kiwi amb la companyia de Miquel Costa -un home optimista, rara avis per cert- mentre seductores dones amb el mòbil ubicat a l’entrecuix desfilen davant els nostres enlluernats ulls.

Suscríbete para seguir leyendo