Joan ‘Botja’ m’ha ben fotut

Ho dic de forma ampla i clara, sense amagar-me’n de res, m’ha fotut Joan Marí Tur de Can Botja, tot un prestigi familiar pels àmbits i escenaris de Sant Josep de sa Talaia, perquè ha renunciat sense pressions a pertànyer a la Ordre dels Cavallers Eqüestres del Sant Sepulcre de Jerusalem. I m’ha desfet en el sentit que a partir d’ara, des del primer moment del seu nomenament podria anar pel món i presumir d’amistats il·lustres. Perquè aquesta no és una ordre qualsevol nascuda tot just fa tres dies, d’això res de res, els mencionats cavallers circulem pel món - ¿a cavall, avió, a bord d’un vaixell suposo que fastuós amb llumetes multicolors estil transatlàntic de luxe i esplendor?-.quan foren creats l’any 1098 per un tal, no tinc el plaer de conèixer-lo, Godofredo de Bouillion, al cel sigui lliure de pecat. I m’ha fotut en el sentit que a partir del primer moment del seu nomenament tindria el plaer, de ser amic d’un cavaller que a més a més és eqüestre. Més coses encara atès que el cap i casal d’aquesta Ordre és el Papa de Roma, això vol dir que es podria constituir d’immediat línia directa, «teléfono rojo», Vaticà/Puig des Molins-Beverly Hills. Tot un honor. Tot un miracle. Tot un arribar al cim de la glòria. Però l’home ha renunciat, diu que no vol. «Total» -va declarar-,«que le agradecí su propuesta. Tendría que vestir un traje con unas capas y unos sombreros que llevan la cruz de los cruzados» segons recull el periodista José Miguel L. Romero a les planes de ‘Diario de Ibiza. Imaginar Joan Botja vestit així és tota una diversió, com a mínim. La conclusió és aquesta, tornar a la realitat, renunciar a tenir amics cavallers i de Jerusalem. Des d’ara a les meves targes de presentació el de sempre, ‘Poeta emèrit per la gràcia de Déu i repartidor de pizzes a domicili’. L’amic Botja, amb ell vaig tenir un temps algunes discrepàncies però no recordo quines, m’ha trencat el bell somni de Jerusalem. Estic desesperat.

Suscríbete para seguir leyendo