El macroaparcament i l’especulador

El veïnat dels barris de sa Real, es Llimoners i sa Colomina van viure la passada setmana una gran victòria quan l’Ajuntament d’Eivissa va anunciar que renunciava al projecte del macroaparcament que amenaçava amb destrossar el barri i les seves zones verdes. Va ser una fita aconseguida després de setmanes de mobilització i que ha posat de manifest, una vegada més, que no hi ha ningú al volant del govern de la nostra ciutat.

Triguero ha seguit, amb l’assumpte del macroaparcament, el seu manual d’actuació: tirar endavant amb un projecte sense parlar amb els afectats i esperar que no hi hagi massa soroll al voltant. I, en cas, que hi hagi polèmica, organitzar reunions a correcuita i intentar vendre la imatge d’alcalde dialogant i obert a tothom. Ho hem vist ja en masses ocasions. Pura propaganda.

Així que no està de més veure com ha actuat Triguero amb aquest projecte que a simple vista ja es veia desmesurat i molt lluny de les corrents en mobilitat que porten a termini les principals ciutats compromeses amb la sostenibilitat i el canvi climàtic.

En febrer de 2024, l’Ajuntament va licitar un estudi de viabilitat per un aparcament al bulevard Abel Matutes per quasi 90.000 euros (uns sous malbaratats a data d’avui) i el tema va desaparèixer fins que a principis de 2026, l’alcalde Rafa i la regidora d’Obres, Blanca Hernández, van desembarcar a sa Real acompanyats de la premsa i uns renders del macroaparcament i van tornar a desaparèixer. Vist i no vist. I tot això, sense haver parlat en cap moment amb el veïnat. Un truc de triler.

Triguero va definir el projecte com «estratègic» i va remarcar que «l’interès general de les facilitats d’aparcament i les limitacions que hi ha a la ciutat fan que la viabilitat d’aquest projecte ha de ser una prioritat». Es a dir, semblava que s’havien estudiat totes les possibilitats i no quedava més remei que sacrificar la zona de sa Real i es Llimoners. I va córrer a demanar al Govern que declarés el macroaparcament com «d’especial interès».

Però el veïnat va conèixer el projecte que els hi havia amagat fins aquell moment i van començar les queixes. Davant això, la reunió precipitada al Casal d’Igualtat i els veïns rebutjant el projecte al 100%. L’alcalde va intentar donar la volta a la situació parlant d’escoltar a una ciutadania a la que va intentar enganyar fins aquell moment.

Les mobilitzacions van anar a més i el govern municipal del PP intentava guanyar temps parlant de modificacions al projecte. Mentrestant, als plens el propi alcalde deia directament a les veïnes assistents que estaven sent manipulades políticament; i al mateix temps un càrrec de confiança de Triguero es colava sense permís a un edifici del barri per arrancar les pancartes contra el projecte i enfrontant-se a un veí que el va descobrir. Aquesta era la cara que mostrava el govern de Triguero al veïnat: mentides i censura.

I així arribem a la passada setmana, quan en una maniobra èticament molt discutible, Triguero es ‘colava’ també en una convocatòria de premsa del Partit Socialista per anunciar per sorpresa que renunciava al projecte. Però no ho va dir directament a les veïnes i veïns que el van interpel·lar quan va aparèixer, suposadament per casualitat (però rodejat pel seu equip assessor), per la porta del Cetis. Va esperar a tenir les càmeres davant per dir-ho. No l’interessava informar als veïns, era una operació de neteja d’imatge i necessitava càmeres, no al veïnat.

I quina és la imatge que hi ha que netejar? La renúncia al macroaparcament de sa Real («estratègic», «prioritat» i sorgit d’un «diagnòstic profund de la realitat», segons les paraules de Triguero), té a veure, i molt, amb les seves maniobres com especulador immobiliari al barri de Can Misses. El ple extraordinari celebrat fa un parell de setmanes, lluny d’aclarir perquè va fer el que va fer amb un Habitatge de Preu Limitat, va posar encara més de manifest les seves mentides i va refermar que va operar per beneficiar-se d’una llei autonòmica destinada als qui no tenen accés a l’habitatge, no als qui, com Triguero, tenen vàries propietats i busquen augmentar el seu patrimoni donant una aparença de legalitat.

Amb la seva imatge pel terra a la ciutat, Triguero ha hagut de recular a sa Real. De cop, sembla que el «diagnòstic profund de la realitat» no era tan profund i no deixava de ser un nou caprici d’un alcalde que no té cap pla per a la nostra ciutat a llarg termini, que viu a base de projectes heretats i de nyapes que cobreixen precàriament necessitats que es va trobar molt millor planificades (com per exemple el mini estadi, el pavelló esportiu, i l’escola de música i auditori, projectats precisament al barri de sa Real).

Ja sabíem que Triguero i el seu govern són pura façana, una imatge construïda a base de vídeos a les xarxes institucionals, convertides en una simple agència de propaganda del PP per promoure la imatge de l’alcalde i els seus regidors. També sabem el que ha fet amb el seu habitatge a Can Misses. I ara sabem que això influirà més en la gestió de la nostra ciutat que el verdader interès en el veïnat. Enfrontat a les seves operacions i a la seva gestió erràtica de la ciutat, el millor que podria fer Triguero és marxar i deixar d’avergonyir-mos a totes i tots.n

Suscríbete para seguir leyendo