Els adolescents que beuen cervesa

(A Mariano Juan Ferragut, fidelíssim lector d’aquestes cròniques mundials)

Ara veig com els adolescents viuen la seva vida; entren i surten del bar amb el ritual i les formes a l’hora de confeccionar un present que s’esvaeix sota un sospir d’anhel i esperança, parlen  amb el seu company, la seva companya de taula a l’hora de beure cervesa. Cigar als llavis fan de les mans tot un exercici de pedagogia improvisada. El gest, tal vegada també, enmig d’una escenografia de cotxes que passen, gent amunt i avall, motoristes sense escrúpols, assedegats de venjances per ombres sinistres. Esclat dels carrers mentre els adolescents es besen als llavis a l’inici d’una carícia que aviat arribarà. L’ull vigila la tenebra que ens arriba d’un vent de xaloc. Beuen i fumen, gesticulen sense pressa, recorden un temps d’ahir d’impossible recuperació. Tot això, tota aquesta representació com diria el poeta és el triomf del present. ¿Tens una amabilitat, una paraula cega, una emotivitat sense fronteres...? Inútil pregunta, clam per inhòspits deserts, acció i voluntat de fer-ho quan de sobte els adolescents han obert el paisatge per desaparèixer a la recerca de la llum. Però ara els adolescents, aquest adolescents, ja no es miren, no s’acaricien, no fumen, no beuen cervesa. Trenquen el fil. És puríssima bellesa primaveral. Els adolescents ara són a la platja, tímids i contents s’han tret la roba i s’han llençat a la mar. Quedo impassible solitari a la terrassa del bar. Demano al cambrer -alt, rigorós, escèptic- un dry martini especial Manhattan. Consulto les pàgines centrals de Diario de Ibiza. No vull, però llegeixo les notes necrològiques. Tinc por. Tinc por. Evoco els els cossos despulls dels adolescents que es banyen lluny la platja solitària i oberta. Aire lliure a la ciutat a l’abast de l’ocell que passa o potser un colom transfigurat en gavina en flor. La suavitat del perfum -pura gasolina d’un Ford model 1944-, reminiscència del blues trist i lent. «Tot és gris, ho és el fred, ho és el pensar que no t’he vist i la vida que passa i jo m’en ric com d‘un film fet a l’ombra d’aquell temps difunt....». Adolescents que beuen cervesa.

Suscríbete para seguir leyendo