El mapa

De vegades oblidam la importància del mapa (dels mapes) i, de sobte, algú, amb quelcom com un colp de puny o una glopada d’aire gelat, ve i ens la recorda. Els fets han passat recentment, i involucren un equip basc de primera divisió: l’Athletic Club de Bilbao. Els biscaïns han decidit substituir la mera i simple ikurrinya (bandera basca) que portaven a la part del clatell de la seua samarreta per la mateixa ikurrinya, però dins un mapa d’Euskal Herria (és a dir, de la nació basca sencera, o del poble basc, com dirien allà). El mapa, per tant, inclou les tres províncies de l’actual comunitat autònoma basca, Navarra (sud i nord) i Iparralde (Euskadi Nord). Hi ha, per tant, els set territoris (el zazpiaz bat, set en un, que proclamen els nacionalistes bascos).

El mapa, que apenes té un parell de centímetres i que, per tant, si més no aparentment, no hauria de fer por a ningú, ha despertat, de manera immediata, totes les alarmes. Han començat a clamar contra el petit emblema cosit a la samarreta de l’Athletic els espanyolistes de Navarra, enrolats a la UPN (Unión del Pueblo Navarro), tot oblidant que l’únic equip de primera divisió d’Euskal Herria que té el nom en basc és l’Osasuna (salut, en èuscar), d’Irunya (per a ells, Pamplona). Ai, com és de tossuda la realitat!

Darrere UPN, gairebé al mateix temps, se n’han queixat amargament des del PP, que troben que el microtros de tela constitueix poc menys que una ofensa a la pàtria i que han demanat, de seguida, la intervenció de la Federació Espanyola de Futbol perquè acabi amb aquest desficaci. I, com no podia ser d’altra manera, paral·lelament amb el PP, l’extrema dreta de Vox s’ha manifestat dient que han de ser els jutges els que decideixin com ha de ser l’equipament de l’Athletic Club, i no, posem per cas, els seus socis, els seus directius o els seus esportistes. La samarreta del Bilbao, segons Vox, l’han de decidir els jutges. (Entre parèntesi, qualsevol dia algun dirigent d’aquesta formació política dirà que els jutges han de decidir el nostre menú, les línies d’autobús i a quins jocs de taula poden jugar els majors del Club de Sant Jordi).

El mapa que duran a la samarreta els jugadors de l’Athletic és sentit com a propi per la majoria dels bascos i representa el sentiment de la majoria de la massa crítica d’aquest club de futbol. Per tant, entenc que ningú -evidentment, tampoc la Federació Espanyola de Futbol- no n’ha de poder dir res. Com, fins ara, no han dit res de les banderes. Observem que, allà on ara el Bilbao s’hi posarà el mapa amb la bandera dins, avui tots els clubs hi porten bandera. Idò bé, crec que no hi ha res que mostri més clarament la realitat nacional actual que les banderes que hi duen els equips. Els de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears hi porten les quatre barres (amb franja o sense), els bascos hi duen la ikurrinya (també l’Osasuna, per descomptat) i tota la resta, sense fer distinció de nacionalitats i regions, hi porten l’espanyola. Crec que el banderam actual dels equips de futbol no deixa lloc a dubtes i dibuixa el mapa molt millor que cap Estatut d’autonomia o que la Constitució espanyola.

Entre nosaltres, el mapa resulta igualment important. Qualsevol eivissenc sap, des de fa segles, que el món es divideix entre els que entren dins el mapa -catalans, valencians, mallorquins...- i els que en queden fora -forasters. Per això sobta tant el terme ‘foraster’ tal i com l’entenen al continent. Quan es va començar a emetre ‘El Foraster’ per TV3, record que de seguida un vesí em va demanar per què punyetes li deien «foraster» a en Quim Masferrer, «si parla com naltros». Si parla com naltros, evidentment, ha deixat de ser foraster. Entra dins el mapa. Forma part d’aquesta comunitat humana assentada entre Salses i Guardamar, de nord a sud, i entre Fraga i l’Alguer, d’oest a est.

El mapa del territori sobre el qual s’assenta aquesta comunitat humana -la nostra- no és cap mapa oficial, no hi ha cap estat que l’englobi (és més, fa part de quatre estats diferents: Andorra, Espanya, França i Itàlia), no té cap govern de tot el territori, ni cap exèrcit, ni cap policia nacional, però és clau per entendre la nostra societat i per a entendre’ns a nosaltres mateixos. Pens que aquest mapa hauria de ser a totes les aules de tots els centres escolars dels Països Catalans, als ajuntaments, als consells, als consells comarcals, pertot arreu. No sent-hi, la gent de vegades ens el recorda, dibuixant-lo humilment a les parets del país. Passejant per Vila el veureu a molts llocs, sense cap inscripció, sense cap proclama: el perfil del mapa de la nostra terra resulta suficient per entendre’ns.

Suscríbete para seguir leyendo