Emoció neta d’un paisatge

(En el record sempre de Pep Castelló, en Pep de l’Ebusitana)

L’emoció clara, oberta, lluminosa,  d’un vaixell de noble presència creuant la Mediterrània. La Mediterrània i altres mars possibles i més a més ara quan sembla que l’estiu s’aixeca per instal·lar-se entre nosaltres. D’aquestes coses, d’aquestes emocions a flor de pell, a flor de  llavi i paraula ens parla Xico Castelló Ferrer, formenterer de tota la vida al llibre ‘Parlem de ‘sa barca de Formentera’, la connexió marítima pitiüsa i els seus vaixells (1900/1980)’ (Editorial Mediterrània amb la col·laboració del Consell de Formentera, 2026). Dividit en tres parts, ‘Una mirada enrere’, ‘Inicis del segle XX’ i ‘Dels anys trenta als anys cinquanta. L’època dels balandres’. Totes en revisió històrica, precisa, exacta per notes inevitables de sentimentalitat necessària i puntual. Per qüestions biogràfiques, familiars, els noms de les embarcacions, dels pailebots que es citen són lligats a la meva memòria per sempre més a uns anys, de la meitat de la dècada dels seixanta fins a les acaballes dels setanta, els noms i alguns dels seus protagonistes; el vell port de Vila ara transformat en una mena de Montecarlo o Miami amb pretensions de luxe i una mica de merda la veritat, els seus alrededors més íntims a l’hora de prendre un cafè o un cubata de qualitat als baretos de sempre, ‘Ven i Ven’, ‘Don Pollo’ o  ‘Can Pou’, que ara ofereix pizzes i altres coses més estranyes encara. Dels vaixells tres visiten el meu record, Isla de Ibiza, patronejat per en Juanito de s’Illa, l’amic Mariano al front de l’Isla Blanca i l’Ebusitana, sempre a les ordres d’en Pep Castelló, pare de l’autor d’aquest llibre també relacionat amb el món de la mar, Xicu Castelló Ferrer. Tots nascuts a l’altra illa com escrivia el poeta Villangómez, Formentera. A l’hora de la informació el corresponsable ho és també de les bellíssimes il·lustracions. Un llibre excel·lent, enhorabona Xicu i molts anys i bons.

Suscríbete para seguir leyendo