Inversor mileurista

Des de les pàgines d’aquest mateix diari ja he desvetllat setmanes enrere que som neurodivergent i socialdemòcrata. Així que, a aquestes alçades, ja no passarà res si a més confés que també invertesc en borsa. Ni més ni menys que mil euros. I això que diuen que mai s’ha d’invertir més del 25% del teu patrimoni en renda variable, així de temerari som jo. Naturalment, res d’altruisme ni d’inversions anomenades ètiques. Per això ja hi són les ONG. La meua inversió és en dos dels bancs més forts d’Espanya. Que jo som autista, però no imbècil.

Mai he entès per què ens diuen accionistes -majoritaris o minoritaris- quan en realitat particip de la propietat de dos corporacions multinacionals. Sense anar més lluny, jo som l’orgullós copropietari del 0,0000021% d’un banc i del 0,0000079% d’un altre (dades totalment reals). Per evitar malentesos, vull deixar clar que, per molt que us impressioni aquesta revelació, em podeu seguir tractant amb la mateixa confiança i naturalitat que sempre. A mi no en pugen els fums així com així. Periòdicament, rep cartes en caríssim paper couché on em conviden a assistir a la Junta d’Accionistes i, en cas que no pugi assistir-hi personalment -cosa freqüent a causa de les moltes obligacions de naltros, els capitalistes- puc delegar el vot. 

Però hi ha plaers encara millors, comparables a les emocions d’una muntanya russa: amb mil euros invertits en borsa, mai saps si l’endemà seràs 20 o 30 euros més ric o més pobre. No tan sols això, sinó que em permet opinar com un autèntic expert en geopolítica i elaborar les meues pròpies teories sobre els efectes, positius o negatius quant a la situació a Veneçuela, a l’estret d’Ormuz, Taiwan, Gaza o als territoris del Donbàs (Ucraïna). O al deteriorament cognitiu d’en Trump. Així i tot continuu llegint els diaris, però en realitat em bastaria consultar el saldo del meu compte de valors per fer-me una idea de com va el món i per on pot haver esclatat. 

Els possibles beneficis no s’acaben en l’evolució positiva dels valors que tenc contractats. És que a més - en la meua condició de copropietari- acostum a rebre una mitjana de dos vegades a l’any una cosa que es diu ‘dividend’. Una vegada més, no sé per què tant d’eufemisme: em paguen la part proporcional dels meus beneficis, només faltaria. Això sí, també un parell de vegades a l’any em cobren una coseta, anomenada comissió de custòdia, per guardar-me els papers que acrediten la meua condició. No tenc dret a queixar-me de res: com a copropietari d’aquestes entitats me les estic cobrant a mi mateix.

Margaret Thatcher, primera ministra britànica des de 1979 fins a 1980, em cau malament per diverses raons: la primera per la seua absoluta falta d’empatia cap als treballadors -molt especialment amb els miners- i perquè les Malvinas són argentines. D’altra banda, no tenc proves, però tampoc dubtes que el seu excés de laca va tenir efectes notables en el deteriorament de la capa d’ozó. Però se li ha de reconèixer que va popularitzar el terme «capitalisme popular», que es podria resumir en el següent: priva’t del parell de pints que et pots permetre a la setmana -potser en un mes- i inverteix en borsa. Només aquest fet ja la redimeix de bona part dels seus pecats. 

Des d’aquí percep les vostres ganes de carnassa, i sé que encara no he esmentat l’evolució de les accions que vaig comprar devers 2002, a les quals m’he mantingut fidel. Idò cregueu-vos-ho o no, però el dia d’avui acumul uns guanys de 479 euros al cap de quasi dos dècades i mitja. Si li voleu treure punta i recordar-me el tema de la inflació acumulada des de llavors, i que Hisenda també participa de la festa, no aconseguireu desanimar-me. Envejosos, que sou uns putes envejosos. 

Francament, no sé perquè valtros no feis el mateix. No vull jutjar ningú, però crec que tots els vostres patiments econòmics vénen de la vostra inseguretat i de la vostra falta d’autoconfiança. Repetiu-vos com un ‘mantra’: de mil euros al ‘més enllà’. Si compartiu el meu profund raonament, permeteu-me informar-vos que durant els mesos vinents oferiré un seminari online amb places limitades gràcies al qual us ajudaré a que també valtros us convertiu en orgullosos copropietaris d’una multinacional. Si ara mateix estau llegint aquest article és perquè he set capaç de ‘colar’ com a escrit d’opinió un espai publicitari al principal diari local d’Eivissa, fet que hauria de reforçar la vostra confiança en les meues capacitats. Escriviu-me per privat. També admet Bizum.

Suscríbete para seguir leyendo