Repercussions de la 4a reforma constitucional per Formentera, Balears i Espanya (I)

FORMENTERA. Vista aérea de Sant Francesc / Sergio G. Cañizares / DIB_EXTERNAS

Ja és una realitat la Reforma constitucional, de 19 de maig de 2026, publicada al BOE núm. 123, de 20 de maig de 2026. Ja s’ha modificat l’apartat 3 de l’article 69 i, en les pròximes eleccions a Corts Generals, Formentera triarà un senador o senadora, per a l’acabada de crear circumscripció electoral d’aquesta illa, com a tal, davant la Cambra de la representació territorial espanyola, amb independència del o de la que triï l’illa germana d’Ibiza. I cadascuna de les dos illes elegirà un o una representant al Senat.

Ja s’ha romput, jurídicament, el guió que, des del temps de la preautonomia, unia Ibiza-Formentera, i ara estan separades, a més de per la mar, en la citació constitucional, per una coma.

Això és una fita aconseguida pel poble de Formentera, en solidaritat amb tots els altres pobles de l’arxipèlag i del conjunt de pobles d’Espanya, com a Estat plural, incloses les components insulars que el conformen, i en empara efectiva del fet insular i de llur expressió màxima, aquí, a propòsit d’un exemple extrem d’insularitat, el de Formentera.

Però també són fites rellevants, i ho esmentaré de manera necessàriament telegràfica, les següents, perquè la qüestió mereixerà l’estudi més que detallat de totes les repercussions que aquesta Reforma constitucional comporta, ja siga per allò que es diu al Preàmbul, ja siga per allò que es diu al text normatiu pròpiament dit, i que podem resumir així:

1) Es petrifica, per damunt de l’Estatut d’autonomia, en ser la mateixa Constitució la que ho reconeix, el topònim Illes Balears, en llengua catalana, a tots els efectes com a exclusiu, en el text oficial en castellà, el sancionat i promulgat per Sa Majestat el Rei, únic exemple que existeix de topònim reconegut, amb rang constitucional, en una llengua distinta de la castellana, de tots els territoris amb llengua pròpia i oficial, de tot l’Estat.

2) Es constata, com a tal, i per damunt de l’Estatut d’autonomia (que ni ho esmenta), l’existència de les Illes Pitiusas [en la versió en castellà, Islas Pitiusas], és a dir, el conjunt format per Ibiza i Formentera, amb independència que cadascuna d’elles tengui, des de 2007, un Consell Insular propi. Aquesta constatació geogràfica i existencial, que abasta també la Cultura i la Identitat de les dos illes, com a germanes, però diferenciades, no s’havia aconseguit mai, en cap dels textos de l’Estatut d’autonomia: ni en la redacció originària de 1983, ni en la de 1994, ni en la de 1999; ni en la vigent, de 2007.

3) Es constata, igualment per damunt ja de l’Estatut d’autonomia, la naturalesa jurídica especial del Consell Insular de Formentera, com a institució singular en el conjunt del Dret espanyol, amb personalitat jurídica única, però amb diverses naturaleses jurídiques superposades. La qüestió no té parangó amb d’altres possibles subjectes de tot l’Estat, i té el màxim rang jurídic possible, perquè la Constitució, en llur redacció originària, només esmentava específicament com a ens especials mencionats de manera concreta, igualment amb naturalesa municipal originària, però que també han anat assolint d’altres naturaleses superposades afegides, les ciutats de Ceuta i Melilla i, a d’altres efectes, la capital de l’Estat, la Vila de Madrid i, amb això, el seu Ajuntament. Ara també hi apareix Formentera i el seu Consell Insular, amb tot el que això comporta com a òrgan d’administració, govern i representació d’un ens originalíssim.

4) Es constata, ja també per damunt de l’Estatut d’autonomia, i infranquejable, la consideració dels consells insulars, els quatre, com a institucions d’autogovern a l’arxipèlag, i de l’arxipèlag, i no només com a ens locals, ex article 141.4 en llur redacció originària, la qual cosa cal relacionar, a les totes, amb els articles 147.2.c i 148.1.1a de la mateixa Constitució, sobre les “institucions pròpies”, com ho són els quatre Consells Insulars, i, per tant, amb el sistema institucional autonòmic, ben plural, de l’arxipèlag balear, que amb això es conforma com a estructura quasi federal interna.

5) Es reconeixen, per remissió, formes de control i fiscalització de l’acció de govern, al si dels Consells Insulars, per part del Ple, com succeeix amb el debat anual sobre l’estat de l’illa, de caire netament parlamentari, a l’igual del que ocorre amb l’Estat i amb la Comunitat Autònoma, així com també es testimonia un ús formal del llenguatge jurídic que respecta la igualtat de gènere en les citacions.

6) S’evidencia, i ja l’Estatut d’autonomia ho haurà de reconèixer sempre, la iniciativa legislativa dels consells insulars, dels quatre, davant el Parlament de les Illes Balears.

7) Es constata igualment l’evidència, fins i tot, del que podríem anomenar o conceptuar com a quasi “iniciativa legislativa correlativa o successiva”, com s’ha plasmat materialment amb aquesta Reforma constitucional: iniciativa des del Consell Insular de Formentera, cap al Parlament de les Illes Balears i des d’aquest, iniciativa legislativa de Reforma Constitucional, cap a les Corts Generals. És a dir, des de Formentera cap a Palma; i des de Palma cap a Madrid, i tot reeixit i acomplert.

8) La desaparició del guió entre Ibiza-Formentera obligarà a repensar, reestructurar i refer, a tots els efectes, l’organització administrativa de l’Estat i de la Comunitat Autònoma, envers Formentera i el que, avui per avui, hi ha a Ibiza com a comú per a les dos illes, sense perjudici de considerar que tot això comportarà un temps d’adaptació.

9) La cita explícita, a l’apartat 3 de l’article 69, de les illes i, amb això, de Cabildos o Consells Insulars, llur forma de govern, com en l’article 141.4, fa que mutatis mutandis el que hem dit dels Consells s’apliqui igualment als Cabildos, a tots els efectes.

En la segona part d’aquest article ja desglossarem d’altres conseqüències, en l’àmbit lingüístic i toponímic; en el relatiu a les repercussions directes que la modificació del precepte també té literalment per a les Canàries i, sobretot, en la contribució d’aquesta Reforma a la construcció i millora de l’Estat autonòmic.

Per mor de tot això, suposa una gran satisfacció haver participat, com a Secretari habilitat nacional del Consell Insular de Formentera, amb el llavors Lletrat de la institució, Sr. Josep Costa i Rosselló, allà per 2017, en la redacció de l’embrió de part del text que ha acabat aprovant-se, amb la màxima humilitat i modèstia per part nostra, però expressió, aqueixa redacció, d’una responsabilitat enorme i d’una fita/oportunitat que molt poques vegades es donen a la vida d’uns juristes.