L’operació biquini d’Oriol Junqueras

M’ho va fer notar ahir la meva mare, en aquestes coses les dones sempre han tingut més bon ull que els homes.

-Avui he vist per la tele aquell polític d’ERC, no recordo com es diu. Déu n’hi do com s’ha aprimat.

-No m’estaràs parlant d’en Junqueras- li vaig dir, alarmat, ja que no me l’imaginava rebutjant res mitjanament comestible, ni animal ni vegetal, ni cru ni cuinat, ni mort ni viu.

-Aquest, aquest! Bé, encara està una mica gras, però almenys ja pot cordar-se l’americana- va precisar la meva senyora mare.

Així que vaig encendre el televisor esperant que hi sortís en Junqueras, alguna cosa haurien de dir d’ell en el Telenotícies. No vaig haver d’esperar gaire, i efectivament, tot i que estava darrere d’un faristol que li ocultava l’en altre temps prominent i avui minvat abdomen, el seu aspecte deixava clar que el líder republicà ha perdut unes quantes desenes de quilos (ignoro exactament quants, al Telenotícies van preferir centrar-se en un aspecte secundari, no sé què dels pressupostos catalans, que en el que importa, ells sabran). Així, a ull, vaig calcular almenys quatre forats més en el cinturó per a poder cordar-se’l, això no és cap broma.

Espero que el seu nou aspecte no derivi d’algun problema de salut i que hagi estat buscat expressament. No són poques les senyores que en aquesta època se sotmeten a dieta per a lluir tipet a la platja, cosa que es coneix com a operació biquini, potser en Junqueras s’hi ha apuntat, em refereixo a fer dieta per a lluir tipet, no a portar biquini, lliuri’ns Nostrosenyor d’aquesta visió. També és possible que estigui preparant l’assalt a la Generalitat -si és que arriba l’amnistia- i algun assessor d’imatge li hagi recomanat un aspecte més d’acord amb els temps, no cal que arribi a assemblar-se a en Gandhi, però tampoc a Enric VIII com fins fa poc, això tira els votants enrere.

Ara sí que el procés ha mort definitivament. L’única cosa que en quedava després de la conversió en pijos dels líders de la CUP, el cansament dels votants, la gairebé extinció de l’ANC, la desaparició de llaços grocs i la insignificança del Vivales, era la panxa d’en Junqueras, i fins això ens han arrabassat.

Suscríbete para seguir leyendo