Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Opinión

Visca el Barça!

EN DIRECTO - El Barça, campeón de Liga en plena 'crisis Mbappé'

EN DIRECTO - El Barça, campeón de Liga en plena 'crisis Mbappé'

A Joan Bufí, inevitablement culer

Dies passats, diumenge de glòria tot fou possible. Per exemple el càntic al voltant d’una climatologia, una atmosfera blaugrana d’èxtasi i plaer. Derrotat l’exèrcit ‘merengue’ el Barça, i això a hores d’ara mateix no és pas notícia, guanyà una vegada més la Lliga. L’oració -ser del Barça és una mena de religiositat puríssima- té lletra i música, «Tot el camp és un clam, som la gent blaugrana... Un crit al vent, un cor valent...». Efectivament un ressò, una explosiva evocació trencà el silenci de nit primaveral i de maig. «Un cant ens agermana...», tota una invitació i també una reflexió que portà a la bona gent blaugrana cap al triomf. La lliga és nostra malgrat, tot s’ha de dir, la desagradable presència d’un individu anomenat Joan Laporta que aviat, demà passat si és possible, ingressarà al Club de Jubilats Can Mollerussa. Esperen. Mentre la felicitat protagonitzava l’emoció de gent i als carrers. Copa enlairada i socis a punt de l’orgasme total, complet i absolut. Música, crits de tota mena i condició, banderes al vol mentre el nacionalista de pedra picada mostra el seu rebuig, ¿què cony hi pinta aquí la bandera palestina...? Pinta el que pinta. I res més. Llavors l’inventor d’acudits en té un i molt oportú. Ara el Bernabéu es partirà en dos, un espai per a concerts, Rosalía, Madonna, els Rolling, ¿Manolo Escobar?, no, el cèlebre intèrpret no es troba en condicions per cantar allò de ‘Que viva Espanya, España es lo mejor...’, i l’altre un espai perfecte per a campionats de boxa, conseqüència després del recital a cura del duo Tchouaméni/Valverde i un traumatisme cranioencefàlic el canvi del nom del camp és inevitable, Cassius Clay Stadium. A les acaballes, mots de Ramon Besa a ‘El País’: «El nuevo Madrid se ha metido en un proceso autodestructivo que remite al cainismo del viejo Barça. El club que preside Florentino no busca una solución, ni mucho menos un diagnóstico, sino que su obsesión es dar con el topo que filtró los incidentes que se han sucedido en el vestuario...». Total, que visca el Barça i la resta...

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents