Una llengua que vol córrer lliure i ser feliç

(Ara digueu: «Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble». Salvador Espriu. Inici de càntic al temple)

Però els anomenats fills de Buda, ¿recordau encara la cançó aquella de Pi de la Serra anys seixanta? que no dormen ni descansen a l’hora de combatre amb totes les forces del món possibles i probables la llengua catalana. Obstrucció i en permanent línia de combat, de lluita contra una forma de ser, de pensar, d’escriure, en definitiva de viure amb plenitud i llibertat i a tots els efectes. Cabrons i carregats de mala llet -la miserable Ayuso per exemple- la seva batalla és ferma i continuada, aferrats al fanatisme exclusiu no baixen mai la guàrdia a l’hora de destruir per sempre més la llengua, la cultura catalana. Ja sabeu i convé no oblidar-ho el foc de resistència cal ubicar-lo com sempre a la gran fàbrica de destrucció; la dreta madrilenya, la més repulsiva d’Europa i altres terres d’ultramar. Per tot això i altres coses també capitals arribà a Ibiza dies passats coincidint amb l’alegria de la nova primavera la flama del Correllengua Agermanat. Tot un èxit. Tot un aplec. Tot un sentiment. I no un sentiment menor, un sentiment, una passió, desbordada al recinte del Reina Sofia, amb la protecció, vital, enèrgica, històrica de les nostres murades. I així ho explica en una notable crònica periodística de Samia Khenien al nostre diari la coordinadora de l’Acció 8 d’Agost Montse Montés: «Hace falta promocionar todo lo que es del mundo cultural, la lengua, la cultura de aquí..., para que Ibiza no se convierta, desgraciadamente, en un parque temático. Tenemos que procurar que nuestras costumbres, lengua, cultura y tradiciones no se pierdan. Viendo nuestro alrededor, se puede ver que cada vez se hacen cosas...». Rècies paraules que defineixen una situació, una acció cultural que ha visitat els principals racons d’àmbit català. Noms i paisatges; Prada, Perpinyà, la Jonquera, la Seu d’Urgell, Figueres, Vilanova i la Geltrú, Pedreguer, Palma entre altres llocs de ressonància catalana, la cloenda, lògicament l’Alguer a terres d’Itàlia. Bell, emotiu espectacle reivindicatiu com sempre. Llavors cançons en directe de l’inevitable Isidor Marí i el concert memorable de Sopa de Cabra, magnífics, extraordinaris. Un Correllengua Agermanat memorable d’emoció i d’amor a una llengua, a una cultura, a una història permanent.

Suscríbete para seguir leyendo