No a la guerra

Aquest dissabte, 9 de maig, fa setanta-sis anys de la Declaració Schuman, feta pública tal dia com avui de 1950, considerada el punt d’inici de la construcció de la Unió Europea, i és per això que avui celebram el Dia d’Europa. Com era l’illa d’Ibiza el 1950? Les persones que havien nascut i la recorden evoquen una illa molt diferent de la que tenim avui. El paisatge, els carrers, la gent i, sobretot, la manera de viure d’una societat immersa en la postguerra, ofegada dins una Espanya sotmesa a la dictadura de Franco, marcada per una pobresa i unes desigualtats que no eren només econòmiques, sinó també per la falta d’accés a l’educació, als serveis bàsics, a la cultura o a la salut.

Mentre Ibiza sobrevivia en la foscor d’aquells anys, Europa intentava refer-se dels horrors de la Segona Guerra Mundial. Precisament per superar aquella destrucció i la mort de milions de persones, el 9 de maig de 1950 es feia pública aquesta Declaració de Schuman. L’impulsor, el ministre d’Afers Exteriors francès Robert Schuman, proposava situar la producció de carbó i acer de França i Alemanya amb una autoritat comuna, com a primer pas per evitar nous conflictes entre països europeus. Aquella proposta va obrir el camí cap al tractat de 1951 que crearia la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, embrió del que avui és la Unió Europea.

Els eivissencs i les eivissenques d’aquell moment no podien imaginar el que s’estava construint al continent. Però amb els anys varen començar a percebre’n les conseqüències favorables. Sobretot a partir de la dècada dels seixanta, el turisme —impulsat definitivament pel desenvolupament econòmic i social que vivia aquella Europa en construcció— va començar a transformar una illa rural i pràcticament de subsistència en el que coneixem avui dia, una destinació turística de primer ordre mundial, el que ha aportat als seus habitants oportunitats de progrés i benestar fins poc temps abans inimaginables.

Una transformació d’Ibiza i del nostre país impulsada, finalment, gràcies a l’arribada de la democràcia i que es va vorer reforçada anys més tard per l’entrada d’Espanya a la Unió Europea, l’1 de gener de 1986, que va consolidar la integració del nostre país en un espai de cooperació, desenvolupament i oportunitats compartides.

La construcció europea i el desenvolupament econòmic que l’ha acompanyada tenen una base imprescindible i que pens que avui hem de reivindicar: la pau. Sense pau no hi ha progrés. Sense diàleg i col·laboració entre països, i sense el convenciment que l’agressió i l’enfrontament armat no resolen res i només generen mort i destrucció, res del que coneixem avui —ni l’Ibiza moderna, ni el nostre país, ni el continent que hem construït— hauria set possible. Sense pau no hi hauria Europa.

Però el món del 2026 no és el que varen somiar aquelles persones que posaren els fonaments del projecte europeu, ni tampoc les generacions posteriors que fins al dia d’avui hi han treballat per fer l’Europa que coneixem. Els autoritarismes, els bel·licismes i els neofeixismes que s’imposen en altres parts del món, a part que ens acaben afectant molt directament en l’actual context global, no són tan lluny, també són una amenaça a dins dels diferents països d’Europa, i no podem deixar que avancin.

Per això també, en un dia com avui, vull expressar la meua preocupació davant d’aquells responsables polítics del país, i també de la nostra illa, que diuen «no a la guerra» amb la boca petita, i que sempre hi afegeixen un «però» que en buida el sentit.

Per tant, enguany més que mai, hem de reivindicar la democràcia i la pau per continuar avançant en un model de societat basat en el progrés, la convivència i el benestar col·lectiu. Aquest model del qual, setanta-sis anys després, ens sentim tan orgullosos i orgulloses.

El «no a la guerra» és innegociable i irrenunciable. Igual que ho ha de ser el compromís de tots els estats amb el dret internacional i amb les institucions multilaterals com a via per prevenir i resoldre conflictes. No es pot governar el món des de la imposició i el menyspreu a les regles comunes.

Per a Ibiza, que té nous reptes i necessitats dins de l’actual context europeu, com són l’accés a l’habitatge, garantir serveis públics de qualitat, la integració i la cohesió social, o la protecció del territori i del medi ambient, entre moltes altres qüestions, enguany és molt important que faci valer la seua veu en defensa dels valors fundacionals de la Unió Europea, la democràcia, la convivència, el respecte i la pau, sense els quals tota la resta no seria possible. Reivindiquem i celebrem el 9 de maig, Dia d’Europa, diguent ben alt i ben clar no a la guerra!n

Suscríbete para seguir leyendo