...Però maig és la flor de l’estiu

Maig n’és obert i les discoteques, totes les discoteques, també. Això vol dir que l’alegria i la felicitat multiplica per tot arreu l’ànsia, el desig del canvi. Un canvi que ens apropa a la música desenfrenada, al ball exòtic, a la remenada de cossos calents, de pell blanca encara i per cremar, de tèrbola mirada entre el gin-tònic de luxe i qualsevol èxtasi que aviat, molt aviat arribarà. Joves sota la teulada de follia més o menys controlada mentre el vertader cap i casal de tot aquest entramat, els anomenats dj, regulen, controlen i organitzen la gran festa sota la rígida vigilància amb moderació i respecte. Cada vegada que la dreta ens incita a la moderació i a la prudència començo a tremolar. És possible i probable a la vegada actuar amb moderació a l’interior -frenètic- de les discoteques? En aquells temps del cuplé quan aquesta generació viu, els que viuen, és clar, la jubilació a les clíniques de repòs de l’hàbit de la moderació res de res. Ara, vertigen i revolució a l’hora de experimentar la llarga nit de l’estiu els consells de un tal Benítez, director del col·lectiu Ocio Ibiza, semblen burla, sarcasme o, simplement, presa de pèl evident i implacable. Música, àcida?, lliga poc amb discreció i respecte. Però aquest senyor, tot un expert, tot un professional de la cosa sap de què parla quan parla, de tota manera i amb perdó tinc les meves dubtes. Més enllà de tot això o tal vegada és la seva prolongació, maig són les primeres jornades de la platja, de la mar immensa, del frescor i el pàlpit d’un estiu que s’acosta amb fulgor i una mica de silenci. Com cada estiu dos renovades lectures, ‘El mismo mar de todos los veranos’, d’Esther Tusquets i inevitable la ‘Sonata de estío’, del per sempre més mestre de totes les literatures Ramón Maria del Valle-Inclán. Lectura i una mica de sapore di mare, homenatge a Gino Paoli, es complementen a la perfecció. Sí, maig és la flor de l’estiu. I com deia aquell, «ya es primavera en el Corte Inglés».

Suscríbete para seguir leyendo