Vida i sacrifici de Joan Guasch Juan, Perella, alcalde de Santa Eulària

Joan Guasch Juan va néixer el 20 d’octubre de 1880, era pagès i vivia a Can Joan d’en Perella, Santa Eulària. Va ser regidor d’aquesta vila des d’abril del 1931 fins al març del 1936 pel Partit Liberal Democràtic. Després de les eleccions de febrer del 1936 va ser anomenat membre de la comissió gestora del Front Popular i elegit president per unanimitat dels seus membres. Rere el cop d’estat, el 20 de juliol, va cessar per ordre del comandant militar de l’illa. Amb l’arribada de la columna que comandava el capità Alberto Bayo va ser reposat com a president de la comissió gestora, fins a la nit del 13 de setembre, quan va rebre ordre del comitè d’Ibiza d’embarcar cap a València.

Joan Guasch va ser un dels vençuts a la guerra, motiu pel qual se li va obrir la causa 75/1938, acusat del delicte de rebel·lió. Curiosament, aquells que s’havien rebel·lat contra el règim constitucional acusaven de rebel·lió a qui es mantenien fidels al govern elegit a les urnes.

Va abandonar Ibiza la nit del 17 de setembre, cap a València. Des d’allí es va traslladar a Castelló i després a Barcelona, on va arribar el 30 d’octubre. Hi va romandre fins al final de la guerra, treballant en la compra i revenda de fruita i verdura. Residia al barri de Poble Nou. El dia 2 de febrer del 1939, després d’ocupar la ciutat les tropes franquistes, es va donar ordre per premsa i ràdio que tots els refugiats havien de tornar als seus llocs d’origen. El dia 14 de març va arribar a Ibiza, ingressant seguidament a la presó.

Diverses persones, entre elles el cap de Falange de Santa Eulària, el comandant de la Guàrdia Civil i el de la Policia, el qualifiquen d’ideologia extremista acèrrima i propagandista del Front Popular, que anava contínuament armat de màuser i pistola ‑—s’ha de recordar que Ibiza estava en guerra—‑ i que havia intervingut en registres domiciliaris i requises. El delegat de Falange el qualificava de roig-separatista i afiliat a la CNT. El veí Antoni Joan Verdera l’acusava d’haver-li robat dues capses de cartutxos d’escopeta; el banquer Rafael Saiz de la Cuesta, d’haver-li robat un rellotge, una flassada, un porc i un cavall; Joan Boned Marí, sergent de la Guàrdia Civil retirat, d’haver practicat un registre a ca seua, en portant-se un ganivet, una pistola, cafè, sucre i diverses capses de mistos. I de la botiga de comestibles de Ca n’Aubarca se n’havia endut dos quilos de cafè sense abonar l’import. Vicent Juan Juan, Ros, natural de Sant Carles, l’acusava d’haver-li robat quatre ovelles.

Diverses persones l’acusaven d’haver intervingut en la seva detenció i reclusió al Castell d’Ibiza, fent-li responsable del tràgic final de la nit del dia 13, com el falangista José Ferrer Clapés, natural de Jesús, Joan Ferrer Marí, Milà, de Sant Carles, Joan Bonet Marí, de Can Bonet, Pere Páez Guerrero, empleat de la Telefònica, Josep Roig, de Can Vidal de Santa Gertrudis. Tots ells van poder escapar. I Miquel Marí Noguera, Marge, Joan Marí Marí, Busquets i Francesc Guasch Torres, de Ca n’Agneta, aquests últims morts al Castell.

Joan Boned Marí, el banquer Rafael Saiz de la Cuesta i Joan Marí Marí van ser detinguts pels milicians per haver-se enfrontat amb ells amb armes de foc a les mines de s’Argentera. També Joan Ferrer Marí, Milà, de Sant Carles, qui després es va refugiar al bosc. Tots ells atribuïen a Perella la responsabilitat de la seva detenció.

El 26 de setembre de 1940 es va celebrar el consell de guerra. El fiscal el feia responsable d’un delicte d’adhesió a la rebel·lió amb l’agreujant de transcendència dels fets i va demanar la pena de reclusió perpètua o mort.

Joan Guasch Juan va negar la seva responsabilitat en totes les requises i detencions. El seu advocat defensor va al·legar que no tenia les mans tacades de sang, atribuint la responsabilitat dels fets luctuosos a les autoritats que desembarcaren a l’illa.

Antoni Alcover Guasch, Francesc Juan Clapés, Antoni Juan Colomar, Pere Guasch Juan, Pere Tur Juan, Jaume Marí Juan, Joan Colomar Juan i Mariano Guasch Juan, veïns de Santa Eulària, tots ells adeptes al Movimiento, van manifestar que Joan Guasch Juan sempre havia observat bona conducta i havia fet bé a persones de dretes. Que sempre havia estat del partit liberal, que quan es van formar les comissions gestores havia estat nomenat president d’aquesta, observant sempre bon comportament.

El mateix dia, el tribunal va dictar la seva sentència. Va considerar provades totes les acusacions i va condemnar Joan Guasch a la pena de mort.

L’advocat defensor va enviar una instància al tribunal a la qual exposava que, entre els fets atribuïts i l’agreujant per la qual se li va condemnar a la pena capital, no hi ha una relació de causalitat. Sol·licitava la commutació de la pena o l’indult. I a l’octubre, el capità general de Balears també demanava a la superioritat la commuta de la pena de mort per la d’inferior grau. El 10 de març de 1941 va arribar la resposta: el Cap de l’Estat se da por enterado de la pena imposada.

El 28 de març de 1941 va tenir lloc l’execució. En el cementeri de Palma, a les 6:30 hores, va ser executat Joan Guasch Juan, Perella. Tenia 60 anys. Deixava vídua i cinc fills.

Els últims anys es van col·locar a diversos indrets de les illes unes llambordes, rememberstone, que recorden les víctimes del terror franquista durant la Guerra Civil i la dictadura. La filosofia d’aquestes peces és que han d’estar en un lloc transitat i visible, que guardi relació amb la persona recordada. N’hi ha a Menorca, Mallorca, Formentera i Ibiza. L’octubre de 2022, divuit peces es van instal·lar a Vila. El febrer de 2023, cinc peces més es van col·locar a Sant Antoni, St. Jordi, St. Miquel i St. Joan, i d’altres cinc a Formentera. I una, que està dedicada a Joan Guasch Juan, encara no ha estat col·locada. La té l’Ajuntament de Santa Eulària.

El passat dia 7, un mitjà local reproduïa una entrevista a Pere Guasch, Pere de s’Argentera, a la qual deia que el seu pare, que s’havia refugiat al bosc en arribar els milicians, s’havia salvat gràcies a la protecció de Joan Guasch, Perella. A què espera l’Ajuntament de Santa Eulària per col·locar-la definitivament? És que a més de la condemna a mort que li va imposar el franquisme la democràcia actual el condemna a l’oblit?n

Suscríbete para seguir leyendo