La poetessa inicia el camí a ca seva

(«Busca cadires i taula/copes i estovalles/per berenar plegades/al voltant de la rotllana/Portaré bunyols i coca salada...» ‘Bon lloc per quedar’, Neus Costa Mayans). Inevitable a l’hora de fer un aplec entre amics de tota la vida en homenatge a una gastronomia que és patrimoni de casa nostra, ara tot seguit parlaríem de Formentera, amb els elements necessaris per a la festa... una festa i aprofitant l’avintanesa fer exercici de la memòria, recordar temps passats d’alegria, emoció i sense dubte noves i gratificants experiències cap a un futur que tot justa ara mateix s’iniciava. És aquest un fragment del llibre ‘El camí de ca teva’ (Edicions Aïllades/Ramon Mayol, Ibiza 2026). Un poema, bellíssim per cert, que gradua, crea atmosfera, clima que és essència del llibre, obre portes i finestres a una lectura lenta, reposada per on i a través d’escletxes es filtra la llum -el poder de la llum- i si aquesta llum és d’horabaixa, intensitat del crepuscle, la cosa, la lectura reposada augmenta de valor i de quantitat. Així és la posada en escena de ‘El camí de ca teva’. Al llarg de l’odissea literària la seva autora pensa, reflexiona, ajusta sentiments d’una que ha tingut Formentera com una mena de cap i casal de la seva biografia. Ho explica millor al pròleg Raquel Guasch Ferrer. «De fons, hi ressona Formentera, aquella que protegim dins l’ideari col·lectiu, que ja no és gaire reconeixible, però que continua brillant dins la nostra retina: una illa de llum primera, de silencis i nets i de llibertat desitjada, i d’alguna manera, una llibertat absoluta». Vint són els poemes que configuren la totalitat del llibre de molt, molt recomanada lectura. El llibre, l’autora, s’ho mereix. Transcripció punt per punt, randa per randa, la presència del pretèrit es manifesta a totes i cada una de les pàgines; joventut, sensacions, al·legories, metàfores d’un temps fugisser i, en definitiva, recobrat mercè a l’escriptura dels poemes en qüestió. Poemes, és necessari afirmar-ho ara mateix, il·lustrats amb sensibilitat perdurable per Laia Marí Serra que reflecteix l’esperit dels poemes d’un traç senzill, aproximatiu empre al llibre. A més a més, ‘El camí de ca teva’ conté un segon, i notable, pròleg original de Clara Escandell Ferrer. A llegir doncs ‘El camí de ca teva’.

Suscríbete para seguir leyendo