El tarannà democràtic del batle Vicent Roig (o quan votar no serveix de res)

Podríem començar fent-nos dues preguntes com a reflexió: quan un ple municipal vota, què és exactament el que vota? Una decisió vinculant o una simple escenificació de voluntats? Hi ha moments en què la política local, la més propera, la que hauria de ser més clara i honesta, acaba generant més frustració que confiança, i el que ha passat recentment a l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia n’és un bon exemple. Al Ple Municipal del passat mes de març, tots els grups de l’oposició —sumant una majoria d’11 regidores i regidors— varen acordar una moció en bloc que instava l’equip de govern del Partit Popular, que governa en minoria amb 10 regidors, a complir una sèrie de propostes d’acord. La moció en concret demanava el manteniment de les dates de la temporada del taxi previstes al Pla d’Actuació 2025-2028, en contra de la proposta de la Junta de Govern Municipal de modificar aquestes dates sense el procediment adequat ni el suport tècnic ni jurídic que l’avali.

El problema no seria tant que es vulguin fer modificacions, les quals podrien ser legítimes, com que no s’ha seguit el procediment establert i s’ha basat en una decisió unilateral, arbitrària i sense diàleg ni consens amb les parts afectades. Però, amb tot això, després de debatre la moció, el Sr. batle va fer un recés al Ple Municipal i va donar la paraula als representants dels diferents sectors del taxi allí presents perquè exposassin el seu punt de vista. Aquesta situació va generar un conflicte innecessari entre els diferents col·lectius del sector del taxi. Resultat: no queda content ningú. Finalment, la moció va quedar aprovada gràcies al vot favorable de totes les 11 regidores i regidors de l’oposició. Fins aquí, tot el que s’espera d’un sistema democràtic: debat, votació i decisió de la majoria. Però la sorpresa —o potser ja no tan sorpresa— va venir després. Pocs dies més tard, l’equip de govern anunciava que no pensava complir els acords. Argument: no estan obligats legalment. I aquí és on una part de la ciutadania podria haver pensat: i aleshores, per a què serveix votar al ple?

El que ha passat a l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia amb aquesta moció no és una anècdota. És un símptoma. I dels preocupants. Aquí s’obre un dilema profund entre legalitat i legitimitat. És cert que, des d’un punt de vista estrictament jurídic, moltes mocions municipals tenen un caràcter no vinculant. Però la democràcia no es redueix a un conjunt de normes procedimentals; és, sobretot, un sistema de confiança, de reconeixement mutu i de respecte per la voluntat col·lectiva. El Sr. Roig està acostumat a tirar endavant totes les iniciatives que proposa gràcies a la suma de la regidora de Vox i de la regidora no adscrita (abans també de Vox), però quan perd una votació perquè, recordem, està governant en minoria, es passa el resultat per l’arc del triomf perquè diu que ignorar el ple és legal.

El problema de fons és que es transmet un missatge perillós a la ciutadania: que l’activitat al Ple Municipal és, en última instància, irrellevant, i que les decisions reals es prenen en altres espais menys visibles i menys sotmesos al control públic, a més d’assenyalar el tarannà, diguem-ne, poc democràtic del Sr. Roig. Si les mocions no són vinculants, quin compromís polític impliquen? Quin cost té incomplir-les, si és que en té cap? I, sobretot, quin respecte mereix la ciutadania que ha dipositat el seu vot en uns representants que, en teoria, decideixen en nom seu? I aleshores, la pregunta inicial torna amb més força: si el que es vota no es compleix, què és exactament el que estam fent quan votam?

Vicent Ribas Marí és regidor del Grup Municipal Socialista de Sant Josep de sa Talaia

Suscríbete para seguir leyendo