Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Opinión | Tribuna

El Pla de Conservació Marina: conservar per prosperar

La mar que envolta les Illes Balears no és només el nostre paisatge. És la base de la nostra identitat, de la nostra economia i del nostre futur. El turisme que ens sosté necessita aigües netes i ecosistemes vius, la nàutica social i la pesca recreativa formen part de la vida de desenes de milers de persones i la pesca professional continua essent una activitat arrelada al territori i a la cultura marinera.

Conservar la mar no és una opció ideològica. És una responsabilitat col·lectiva.

Amb aquesta convicció, el Govern de les Illes Balears ha aprovat el Pla de Conservació Marina, un full de ruta ambiciós i realista que demostra que és possible compatibilitzar prosperitat econòmica i sistemes naturals marins ben conservats. No es tracta de triar entre economia o conservació; sense conservació, no hi haurà economia possible en el futur.

La pesca és una peça clau d’aquest equilibri. Ha modelat el nostre territori durant segles i forma part del que som. No podem rebobinar la història, però sí que podem, juntament amb els pescadors, recuperar poblacions i revertir tendències negatives. Les reserves marines de les Illes en són el millor exemple: espais que, avui dia, s’han convertit en autèntics santuaris de biodiversitat.

La pesca mediterrània també és cultura i cohesió social: del gerret d’Ibiza a la llagosta de Fornells o la Fira de la Llampuga de Cala Rajada. Gestionar-la no pot basar-se només en càlculs biològics sinó que també ha d’incorporar la dimensió econòmica i cultural. Les restriccions indiscriminades poden posar en risc aquest patrimoni intangible; per això, el Pla aposta per la cogestió, el diàleg i la implicació directa del sector. Volem una pesca local, sostenible i amb futur.

El Pla es concreta en 28 mesures factibles, moltes de les quals ja estan en marxa. Algunes exigeixen inversió; d’altres, sobretot, capacitat de gestió i voluntat política. No és un document declaratiu, sinó executable.

Una de les decisions més rellevants és la declaració de 57.000 hectàrees com a zona sense pesca al Parc Nacional de Cabrera. Amb aquesta mesura, multiplicam per deu la superfície marina estrictament protegida dins les aigües de competència autonòmica. És un pas històric que situa les Illes Balears com a referent mediterrani en protecció efectiva, fruit d’una anàlisi rigorosa i d’un procés de negociació solvent, amb una gestió eficient dels recursos públics.

A més, el Pla també preveu impulsar reserves en aigües exteriors, actualitzar plans de gestió pendents i desplegar la cogestió per al conjunt de la flota professional. Actuacions que requereixen lideratge institucional i cooperació amb els sectors implicats.

La bona acollida del Pla confirma que el camí és el de l’equilibri, el rigor i el consens. La mar és el nostre principal actiu ambiental, econòmic i cultural. El Govern ja ha fet el pas. Ara ens correspon, com a societat, sumar esforços per garantir que les generacions futures heretin una mar plena de vida.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents