Per què prohibir l’ús de les xarxes socials abans dels 16 anys?

Durant massa temps els nostres infants i adolescents han estat exposats a internet sense suficient protecció. A la comissió sobre l’impacte de la digitalització en l’ensenyament del Parlament de les Illes Balears, i al llarg de dos anys, vaig escoltar testimonis de molts d’experts que indiquen bàsicament el mateix: que els joves i adolescents estan protegits, o fins i tot sobreprotegits en el món real, però que pateixen una desprotecció gairebé total en el món virtual. Igualment, afirmaven que, segons la immensa majoria dels estudis, l’ús excessiu de pantalles és un problema de salut infantil i juvenil amb impacte cognitiu, emocional i físic.

Molts dels infants comencen l’exposició abans dels dos anys, quan són especialment vulnerables, i les pantalles poden interferir en el seu desenvolupament emocional i cognitiu. Pel que fa als preadolescents, estan exposats una mitjana de cinc hores diàries, i els adolescents més de set. Els estudis posen de manifest una relació clara entre la sobreexposició a smartphones o tauletes i els problemes d’atenció, un pitjor rendiment acadèmic, problemes de llenguatge si l’exposició és precoç, una alteració significativa del somni, sedentarisme, obesitat, fins a arribar en bastants de casos a les addiccions digitals.

Sí, molts infants i adolescents estan enganxats al mòbil i un nombre significatiu d’ells a la pornografia. El 90% dels infants veu porno abans dels catorze anys i un percentatge important, entre el 8 i el 20%, abans dels deu anys. A més, normalment accedeixen a un tipus de pornografia violenta i masclista. I no només això: els joves i adolescents també se senten sols. Mentrestant, la taxa de suïcidi entre els joves s’ha disparat a Europa, passant de dos a tres suïcidis per cada cent mil joves. Un increment que molts d’estudis situen sobretot a partir de 2012, coincidint amb l’arribada de les xarxes socials i els smartphones.

A més, hi ha molt de desconeixement entre les famílies. Aquestes són conscients dels perills del món real, però no tant dels d’internet. La presència de pederastes a portals de jocs d’ús infantil o juvenil, com Roblox, és elevada; els menors sovint eludeixen controls parentals i l’efectivitat de les verificacions d’edat actuals és gairebé nul·la. Crida l’atenció com es regalen tauletes i mòbils cada vegada abans; i com s’està normalitzant la violència digital, aspecte que provoca un augment significatiu dels conflictes escolars.

TikTok, Facebook, Instagram, YouTube, X, WhatsApp i Telegram, entre d’altres, han reemplaçat molts dels espais de socialització tradicionals i han fet créixer de manera espectacular les notícies falses i la desinformació, perquè és aquest tipus de contingut el que es propaga amb més rapidesa i el que afavoreixen els mateixos algoritmes de les aplicacions, que —no ho oblidem— pretenen generar el màxim d’interaccions i que infants i joves hi passin el màxim temps possible.

I sobretot preocupa l’absència de compromís social o ètic per part de les empreses tecnològiques. Unes empreses que acumulen dades, influència econòmica i capacitat d’incidir en la presa de decisions públiques com no havia passat mai. Una concentració de control sobre la informació, la comunicació i les infraestructures digitals —caldrà veure també com evoluciona la intel·ligència artificial— que pot condicionar la democràcia mateixa. La reacció d’Elon Musk insultant Pedro Sánchez, o de Pàvel Dúrov afirmant defensar la privadesa mentre llança missatges contra el govern espanyol envaint la nostra pròpia privadesa a Telegram, ens indica davant de quines persones estem.

Sovint es defensa que la solució passa simplement per l’educació digital des d’edats primerenques i per la formació de famílies i professionals perquè els menors aprenguin a fer un ús crític i segur de les xarxes. Però aquesta visió ignora una realitat incòmoda: les grans plataformes tecnològiques tenen interessos econòmics molt potents i dissenyen deliberadament les seves aplicacions per captar l’atenció i generar dependència. Pretendre que només amb educació es pot compensar aquest desequilibri no és realista; cal també regulació, límits clars i responsabilitat per part de les empreses que operen en aquest entorn.

Per això, l’única cosa que pot aturar aquesta situació és la normativa que poden aplicar les democràcies. Prohibir l’ús de les xarxes socials als menors fa visible la realitat del que està passant. És reconèixer que, tal com mostren els estudis, l’exposició prematura i massiva a les xarxes té conseqüències negatives en la salut, l’aprenentatge i el benestar emocional dels infants. Per això, tal com ha anunciat el Govern d’Espanya, limitar legalment l’ús de les xarxes és una passa tan necessària com important.

Suscríbete para seguir leyendo